S'ha acabat!

Un núvol passa i els carrers s'han enfosquit
i fot un ramp com els de quan jo era petit
darrera els vidres jo m'ho miro arrupit
la mare sent Roberto Carlos tot fent el llit.

Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist
i moro d'enyorança perquè no ets aquí
la pluja m'ha portat records d'aquell estiu
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils.

La mare mai va creure que només fossim amics
ella ens protegia de la llengua dels veïns
perquè si erem a casa ens veia tan feliç
no ho entenia però un fill és sempre un fill.

Els cossos enmig de la sorra.
Oooh! Revolcant-se abraçats.
Oooh! De la ment no se m'esborra.
Ooooh! I puc creure'm que s'ha acabat.

Que s'ha acabat!

Va aparèixer envoltada de misteri
en el primer moment tot va semblar normal
borratxera, descontrol nois i rialles
l'endemà jo amb ressaca i ell amb ella se'n va anar.

Però ara aquest núvol lentament ja ha passat
ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat
i un gran amor no pot morir-se així
el que és cert que ma mare m'ha semblat sentir.

Oooh! Els cossos enmig de la sorra.
Oooh! Revolcant-se abraçats.
Oooh! De la ment no se m'esborra.
Ooooh! I puc creure'm que s'ha acabat.

Que s'ha acabat!

Que s'ha acabat!

Que s'ha acabat, ooooh!