09 de maig 2006

A jugar!!

Els esdeveniments s'acceleren de tal manera que ara ja es fa difícil poder seguir-los en temps real. Les maragallades, les montillades, les icitades es produeixen a un ritme trepidant (la De Madre continua a la seva bola, és a dir, insistint que ERC s'ha aliat amb el PP, el qual demostra la capacitat política de la Manuela). La confusió ja no és ni confusió. És la confusió de la confusió ( a la Diffèrance d'en Derrida: la diferència de la diferència). Ja no hi ha qui s'entengui. Ara conservem el tripartit, ara no. Ara fem fora els "immadurs" d'ERC (Montilla dixit), ara no. Ara farem eleccions anticipades, ara no. Ara les farem abans de l'estiu, ara a la tardor. La por al fracàs i al ridícul no té precedents, especialment al si del PSC. Ai si guanya el No! No només plegaria el Molt Honorable, sinó que la desfeta política del partit seria històrica. Pel què fa a CiU, tres quarts del mateix. Eleccion anticipades, eleccions anticipades, sisplau, eleccions anticipades, pel que més volgueu, us donarem.... S'entén. Si Guanyés el No (que tal i com van le coses, no és del tot impossible ni improbable, més bé tot el contrari), el pacte Mas-ZP seria ...bé, no seria res, i CiU quedaria en una posició difícil. A banda d'un gran ridícul, és clar. Des del punt de vista de CiU, i com ja s'ha comentat en diversos blocs, els seria més fàcil defensar el sí des del govern que no pas des de l'oposició.
De tota manera, cal preguntar-se (i atenció a la jugada que estan preparant tots plegats): amb qui defensaria CiU el Sí des del govern de la Generalitat? El PSC es resisteix a la sociovergència, donat que els suposaria una catàstrofe total (en canvi al PSOE li aniria de perles, curiós, oi?). Sembla impensable un pacte CiU-ERC per defensar el Sí! CiU en solitari? No aconseguiria prou escons per poder formar govern, ni que fos en minoria i el PSC li regalés la Generalitat votant en Mas al Parlament a canvi de qualsevol animalada.
Així doncs, solució Maragall-Mas. Fem fora ERC, convoquem eleccions anticipades i si la cosa es posa lletja (vol dir si les enquestes comencen a mostrar que el No pren la iniciativa ciutadana), aleshores convoquem un govern provisional, o mantenim el mateix sense ERc i substituím els consellers d'ERC per afins convergents i, apa, tos a defensar el Sí. Ens vendrien que ERC ha fet fracassar l'Estatut, aquest gran nou marc normatiu que ens farà a tots rics en quatre dies i que ens declara internacionalment com a Nació, ens dirien que el No d'ERC ha estat un cop fort dels radicals a la gent normal de Catalunya, a la gent que vol estabilitat enlloc de ves a saber què.
Per tant, alertes tots plegats, que la maragallada de les maragallades no trigarà en arribar.
Què passarà després del referèndum, ja és un misteri, i dependrà de quin sigui el resultat d'aquest. Si guanya el Sí de manera plàcida, si guanya el Sí pels pèls o si guanya el No, tres opcions que dibuixaran situacions polítiques ben diferents, en funció dels resultats electorals. El referèndum té ara una doble funció. Aprovar o no l'estatutet i pre-dibuixar, en funció dels resultats, com sortirà ERC de reforçada (o no) de tot plegat. Està clar que, excepte en cas de sociovergència, ERC continuarà tenint la clau i decidirà si hi ha un altre tripartit o si s'obre un nou escenari amb CiU de socis de cami. Per ara incert.
Però bé, ara ha començat la campanya electoral i com deia el vell amic Joaquín Prats al precio Justo: A jugar!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb l'estat espanyol veí ja ens hi haurem d'entendre.

Ara toca independència: no al referèndum i majoria sobiranista al parlament.

Passa-ho!!!!

Anònim ha dit...

A trencar, que les coses soles no es trenquen ... tots a trencar amb Espanya!

# "Jo sóc el teu enemic nacional ! Jo vaig a trencar amb Espanya!"
smolins9 | esborrar | enllaç permanent | dijous, 11 de maig de 2006 | 21:46
Jo sóc el teu enemic nacional ! Jo vaig a trencar amb Espanya!

No hi han mitges tintes, nacionalment parlant, estàs a favor d'Espanya o estàs a favor de Catalunya.

Ja deveu veure, la gent d'Esquerra, com us paguen el vostre pacte! No és pot pactar amb el dimoni sense pagar-ne les conseqüències. "Cria cuervos i te sacarán los ojos" diuen ells mateixos! Ja podeu anar allargant "la mano" a "las izquierdas españolas". Haureu de donar moltes garanties perquè algú us cregui en les properes eleccions!

Senyors d'Esquerra si de veritat sou independentistes no podeu pactar amb Espanya! Sols hi ha un camí pels independentistes: fer tot el possible per trencar políticament amb aquesta gent; prometre i complir en les properes eleccions que fareu tot el possible per sortir d'aquest estat colonialista!

Si no sou independentistes concrets i definits més val que us digueu federalistes, republicans o el que s'us enveti i així estareu més tranquils i satisfets i no perjudicareu a l'independentisme.

No hi ha un punt mig! O ens allunyem d'Espanya o hi quedarem absorbits amb les naturals conseqüències de la mútua incompatibilitat!

Que cada català triï el camí que li sembli millor! Que cada català deixi de ser hipòcrita i es tregui la careta de la mentida i la claudicació.

La gent de Catalunya Acció ja hem fet la nostra tria: Catalunya lliure i Plena! Viurem tot lluitant i treballant per aquesta fita amb plena convicció i plena determinació!

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)


Nota: Interessant llegir a:

http://munny-.blogspot.com/2006/05/no-al-vassellatge-espanya.html

i a

http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/1955


+ Vull editar aquesta entrada del bloc
+ Afegir-hi un comentari






# Si alguna cosa tenim clar la gent de Catalunya Acció ...
smolins9 | esborrar | enllaç permanent | dimecres, 10 de maig de 2006 | 21:30
Si alguna cosa tenim clar la gent de Catalunya Acció, la primera és que sabem ben bé cap on disparem -paraules, esperit, lluita, revolta, ... acció-; sí! sabem on hem de disparar les paraules i el pensament -només paraules i pensament! ja n'hi ha prou si és creu fermament amb la democràcia com ho fan tants i tants catalans, homes i dones- , sabem quin és el nostre veritable enemic primer i sabem quin és el nostre veritable enemic segon!

Si alguna cosa tenim clar la gent de Catalunya Acció, la segona és que nosaltres som simples servidors de la Pàtria Catalana! no pas inútils o de menys, ni miserables, sinó honrosos servidors de la nostra gent! humils servidors de la nostra gent! ... amb la immensa força que això ens dóna.

Si alguna cosa tenim clar la gent de Catalunya Acció, la tercera és que no estem sols, no actuem sols, no lluitem sols, no ens esgargamellem sols! sinó que tot ho fem en equip, en equips, en destacaments, en escamots ... som com un exèrcit que vol ser operatiu, ordenat, obedient, disciplinat ... però no ho fem per obligació -al sistema socialista del PSOE o del PSC- sinó que ho fem per devoció, al ver estil català amant de llibertat i el respecte per sobre de tot! A Catalunya Acció fem equip! junts fem país! no som una assemblea que ha de discutir cada pas, que per avançar necessita diluir ... perquè el nostre objectiu és únic: Catalunya, lliure i Plena!

Si alguna cosa tenim clar la gent de Catalunya Acció, la quarta és que no treballem per fer un país agenollat, ploramiques i dèbil sinó ben al contrari una Nació, un País ... digne d'imitar, digne d'integrar-s'hi! Això és el que desitgen trobar tants homes i tantes dones que venen d'altres contrades d'aquest món globalitzat! Aquesta gent volen trobar, necessiten trobar un país fet d'homes valents i creatius com en Pau Casals, n'Antoni Gaudí o Francesc Macià! No volen ni necessiten trobar homes agenollats com en Mas, en Fornesa o en Maragall ! Alguns agenollats davant d'Espanya i els altres davant del diner!

Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)

+ Vull editar aquesta entrada del bloc
+ Afegir-hi un comentari






# Preparar l'endemà de l'Estatut: Trencar amb Espanya!
smolins9 | esborrar | enllaç permanent | dimarts, 09 de maig de 2006 | 22:26
Preparar l'endemà de l'Estatut: Trencar amb Espanya!
(El millor negoci pels catalans independentistes!)

El vot de rebuig independentista sense tenir en compte, des d'ara, l'endemà d'un hipotètic "No" guanyador serà un vot perdut!

El referèdum té un sentit molt més concret que les properes eleccions, i l'hem d'aprofitar.

Els independentistes no podem acceptar passos intermedis, el nostre "No" és, a anys llum de distància, un Vot contra la submissió als estatuts que no pas un càstig a ERC o CIU. I sobretot hem de preparar l'endemà d'una hipotètica victòria del "No".

ERC va perdre moltes pistonades per enderrocar n'Aznar i en Pujol, i es va embolicar amb els espanyols per millonèssima vegada. Amb l'excusa de l'Aznar -espanyol- va empoltronar a en Zapatero, Montilla i De Madre -també espanyols-. Sempre per ajudar els nostres carcellers sacrifiquem Catalunya.

Qui sacrifiqui Catalunya als interessos d'Espanya per lloables que semblin no mereix ser anomenat "independentista". Qui posi Catalunya per sobre d'Espanya cal que s'ho faci mirar.

Pels Independentistes de veritat i ben definits votar No o Nul només ha de tenir un sol sentit: "No rotund a Espanya!" "No rotund a cap Estatut!"

Si Carod creu que per sortir de la trinxera com ell diu ha de fer el joc al PSOE_PSC , aleshores Carod és un vulgar encaixista com en Pujol i en Mas, tots ells i molts altres són els eterns retardataris de la Pàtria Catalana!

Cada cop més cal que caiguin moltes caretes! Qui no estigui de veres per la Independència de Catalunya que ho reconegui, i que sàpiga que no hi ha terme mig: o Espanya o Catalunya!

La mort del nostre Poble, si seguim amb mitges tintes, ja és anunciada!


Salvador Molins

-----------------------------------

forcadell ha dit...

Gràcies a totos dos pels comentaris. Pel què fa al segon comentari, no tinc clar si això que dius de l'enemic va per mi (Forcadell), l'autor de l'escrit "A jugar", o pel Col·lectiu Catalunya-2014, o... Pel que m'enviés més abaix (podries haver-me fet arribar un enllaç) no som enemics. De fet, pel que fa al contingut, o com a mínim part d'aquest, estaríem d'acord. La forma en que ho poses ja són figues d'un altre paner. Si el que et preocupa és ERC, no pateixis, que no sóc militant ni d'ERC ni de cap altre partit (ara per ara, no). En un escrit publicat fa pocs dies vaig parlar d'un moviment d'alliberament nacional que a poc a poc comença a prendre forma i contingut més concrets (tot i les diferents visions de cadascú).