A qui vol enganyar?
El senyor Ferran ens prèn per ximples o no veu la televisió que tant critica. Una televisió que mica en mica ha caigut en la mediocritat i que ara es defensa liderant uns nous models de mesurar audiències, on surt guanyadora. Curiós...
Però tornem a la seva, la televisió que va heredar el PSC després d'accedir al poder. Ells volien aplicar el model BTV, una televisió al servei del governant de torn de Barcelona. Una televisió per al PSC i els seus acòlits i on la discrepància et costa el càrrec, el programa i el que sigui. Aquest model s'ha anat aplicant a TV3, però es clar encara hi ha alguns de l'altre costat, alguns que discrepen. Encara no tenim una televisió estalinista, amb comissaris polítics, potser el model seria el de Veneçuela, potser caldria fer un programa com Alò Montilla? No vàrem tenir la nostra dosi la setmana passada amb l'entrevista al molt honorable?
Però siguem objectius. No era necessari fer una connexió en directe dissabte a la tarda quan milers de persones es manifestaven al carrer? No s'han fet connexions per a esdeveniments molt menys importants? Hi havia ordres? I què dir dels telenotícies, més espanyolitzats que mai, explicant-nos com s'entrena el Real Madrid, o quins són els problemes de Quintanilla de Onésimo. Hi ha una espanyolització latent amb la corrúa de convidats castellanoparlants passant pels programes d'entrevistes. I encara en volen més! O és una advertència al senyor Majó, antic ministre del PSOE? [Si han de canviar les coses, no té gaire sentit que ell hi segueixi, l'aprenent de Goebbels dixit] Potser el minutatge va ser excessiu? O potser s'havia pactat no dir que en Pasqual també està cabrejat i hi va anar? I en Sobrequés, i en Nadal si li haguessin deixat.
Per cert, el senyor Basses està a la llista negra [Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients] o el gran Mikimoto [els programes de viatges d'un popular presentador, que llisca sempre que pot la seva òptica independentista]
Jo pensava que els professionals tenien llibertat per treballar, però al carrer Nicaragua els volen tenir controlats, només volen els seus, que els riguin les gracietes i que quan calgui es pugui agafar el telèfon i ordenar el que s'hagi de fer. Més o menys quan hi ha la informació electoral, criteris partidistes, no d'informació.
Crec que és urgent una reacció per part dels afectats, un dia de vaga, un dia de no informació, una defensa del Col·legi de Periodistes,... Aquestes afirmacions no poden quedar així, com si no passés res. Ja no hi ha cap mena d'ètica entre els socialistes? Entenc que en Pasqual no pagui la quota i espero que molts l'imitin, a mi em faria vergonya tenir a aquest personatge com a dirigent del meu partit.
Llàstima és el sentiment que em produeix aquest senyor, bé potser hauria de dir aquest agitador, vàndal, impresentable...
2 comentaris:
Quanta raó tens Panerola!
TV3: un contrafoc per un desastre incontrolat
Estem en una part del món on s'ha de conèixer el significat del mot
contrafoc. És la crema preventiva i controlada d'una zona vers on es
dirigeix un foc, per impedir la seva propagació. Es pot aplicar al que ara
ha dut a terme el PSC respecte a TV3. L'ha qualificat de ser «la més
antigovernamental». Ha usat una falsedat per a tapar un fet molt real, com
és la perversió moral i l'extremisme militant de TV3.
El contrafoc ha sortit de la boca del capità Joan Ferran, diputat i primer
secretari de la Federació de Barcelona del PSC. Ferran no és cap bocamoll
sinó una persona disciplinada. No parla per parlar. Ha dit el que volia dir,
amb el recolzament de Montilla.
Com pot comprovar qualsevol, TV3 no és antigovernamental sinó
ultragovernamental. Per ser més precís, no és concebible una TV3 més
manipuladora en favor d'una visió marxistaleninista militant i tronada. La
seva descarada militància correspon al que va voler el PSC i, encara més els
altres dos partits del Front Popular anomenat tripartit.
En la seva recerca de l'extremisme per l'extremisme, TV3 també potencia
radicalismes que de vegades molesten al PSC. En efecte, malgrat que TV3 no
té res de catalanista, i encara menys de nacionalista, el seu extremisme
immanent la pot portar a potenciar el clam independentista del dia, si això
li va bé puntualment per a fomentar el desori.
Hi ha més perill que TV3 surti amb un estirabot a favor de l'entorn d' ETA
que pas en pro del PNB. Aquest darrer és, segons la seva terminologia, un
partit burgès, mentre que a ETA, se li pot trobar l'atenuant de declarar-se,
i efectivament ser, una organització marxistaleninista. Alguns ja fa anys
que ens hem deixat de xuclar el dit.
Una font del PSC em diu que, la direcció del seu partit està molesta per
aquests estirabots independentistes, no sentits sinó instrumentals. Però
precisa que pesa més el fet que des del PSOE s'hagi expressat al PSC que TV3
és un element que treu credibilitat al recent desig de Zapatero d'atraure's
el vot de centre.
Està a l'abast de tothom comprovar com TVE té una línia informativa molt més
moderada que TV3.La línia divisòria entre TVE i TV3 no és l'existent entre
catalanisme i espanyolisme sinó la també ben real entre l'esquerra i
l'extrema esquerra.
En política internacional, la diferència arriba al paroxisme. Veure un
noticiari de la cadena internacional de la BBC -la millor pel meu gust- i
tot seguit un de TV3 et fa pensar que es refereixen a dos planetes
diferents. A la BBC hi ha fets. A TV3 sempre hi ha un dogmatisme teleològic,
és a dir apriorisme al servei del comunisme.
No poden presentar la dinàmica dels fets sinó reiterar fins el ridícul d'una
visió ideològica fallida que ho explica tot. Mai no hi ha respecte per cap
realitat que pertorbi els seus mites. Cauen en un maniqueisme de patufet
soviètic. Sempre hi ha una interpretació precisa -però, ai las, delirant-
del que pugui haver passat. Ens acosta a un futur que a l'endemà haurà de
ser oblidat perquè els fets l'hauran desmentit. La veritat, l'objectivitat,
la neutralitat i l'equilibri expositiu són víctimes del seu combat, que no
és d'avantguarda, ni tan sols de reraguarda.
Per acabar-ho de complicar tot plegat és més una disbauxa que una política
articulada. Hi ha una situació com la creada pel el juliol del 1936 pel cop
d' Estat franquista. Llavors en els pobles va manar el comitè. Hi havia
decisions que eren signades «pel comitè: el comitè».
En efecte, m'expliquen amb detall que personatges de segona fila són els que
donen l'empremta ideològica a les notícies, tan aviat com arriben. Es posa
en marxa un mecanisme irracional per veure qui la fa més grossa, en el
sentit de qui manipula més intensament en direcció al radicalisme més
absolut. La font del PSC em diu que el contrafoc de Joan Ferran està en part
justificat perquè TV3 se'ls hi ha escapat de les mans, no pas per
«antigovernamental» sinó, segons em diu, «perquè perd audiència i diners a
cabassos -fets que continuaran augmentant- i ara ens pot fer perdre vots,
perquè, per sort, el seu extremisme causa rebuig social».
Publica un comentari a l'entrada