Política i brams d'ase
Alfons Quintà escriu aquest article avui en el diari AVUI:
Política i brams d'ase
Diuen que si vius com no penses acabaràs pensant com vius. S'hi pot afegir que si es fa política com creus que no s'ha de fer -per exemple, amb insults i cridòries- acabaràs creient que els brams d'ase i les desqualificacions histèriques són inherents a la política. És clar que no és una reflexió abstracta. Sinó una constatació, que parteix del fàstic causat pel desbordament verbal i moral al qual s'ha arribat. Si intentes posar-hi una mica de racionalitat i d'objectivitat corres el risc de rebre bufetades per totes bandes. Aquest ha estat sovint el destí dels pocs liberals que hi hagut en la política d'aquí. Hi ha hagut i hi ha molts ximples per als quals ser patriota significa voler estossinar aquell que no pensa com ell.
Si aviat no hi ha una reacció contra aquest retorn a la barbàrie, estem perduts. De dues coses, en passarà una: la gent normal es mirarà els polítics com si fossin gossos rabiosos, o bé l'actual primitivisme polític contagiarà el conjunt de la societat, com, ai las, ja afecta la comunicació social. Per deturar-ho, algú hauria de donar un primer pas.
Una manera de procedir seria donar prioritat als temes seriosos: l'ocupació, l'habitatge, la llibertat i creativitat culturals, l'ordre públic, l'educació, les migracions, la reducció del perímetre de l'administració i, pel que fa a Catalunya, l'articulació d'un pensament i un encaix modern per a la nostra desemparada nació.
Una de les meves sospites és que les cridòries i el vol ras permanent serveixen per dissimular la incapacitat creixent dels polítics per estar amatents a les necessitats d'un món canviant, que no entenen.
Alfons Quintà
Advocat i periodista
17 comentaris:
L'energia segueix al pensament.
És una llei que sempre m'ha agradat, vol dir que primer es pensa alguna cosa i l'energia de mica en mica arriba.
El cursi del Pablo Coelho va dir:
Quan vols molt alguna cosa, l'univers sencer conspira per portar-te-la.
Però els xinesos adverteixen, vigila el que desitges perquè ho podries aconseguir.
Si desitges pau, col.labores per a la pau, si vols confrontació, col.labores per a la confrontació, arreu, en tots els homes contra sí mateixos.
La raó és de la nostra part. La força la portem a dins, i no ens la poden tocar, no sense el nostre permís. Però cal ser conscient de on és la guerra. I la guerra és dins de cada un de nosaltres.
La independència la guanyarem el dia que aconseguim establir la idea justa en el numero suficient de persones, la idea que sigui compresa per tothom perquè tothom la veu claríssima dins seu. Aquell dia s'acosta, res serà exactament com ho haviem pensat, però si desitgem pau, sobirania, independència i estabilitat per a la nostra nació, ho aconseguirem.
Aquests crits i aquests brams són el darrer intent de preseverar en "les dues classes", el tret definitòri del feixisme. Una lliçó ja apresa per la humanitat,a la segona guerra mundial però que en aquest país mai s'ha reconegut com un problema. El món ara avança cap a una nova lliçó, el feixisme dissimulat, una pàtina democràtica amb el vell autoritarisme que tant mal ens ha fet a tots. De les dues bandes.
Espanya està sota el síndrome d'Estocolm i no ho saben. Però les noves generacions es van afartant.....
Falta poc per a que el PP exploti, les dues corrent que ara mateix hi ha dins seu són a punt per al confrontament..., falta un any més o menys i el PP s'acaba i neixeràn dos partits.
Un dels dos anirà a favor nostre, l'altre en contra.
Joan Serra
Oracle principal de la Associació
Budista-Tibetana per l'alliberament de Catalunya. (A.B.T.A.C.)
Fa temps vaig disparar una fletxa. No sé on va anar però vaig sentir un llunyà crit de dolor. Quan el mestre em va veure em va insultar i em va dir que no tenia ni puta idea de què era un arc i una fletxa (en altres paraules és clar).
Ara ja fa més de vint anys que estic intentant entendre què és un arc i què és una fletxa, practico la posició i espero l'instant precís per tornar a disparar i saber on fer-ho.
Mentre espero pacientment cada dia el meu cos reb l'impacte d'alguna fletxa perduda i em recago en tot però encara aguanto amb l'arc tensat.
Fins quan he d'esperar mestre serra? Necessito un humil consell.
petita llagosta catalana emprenyada que un dia aspira a formar part de l' A.B.T.A.C.
Oracle Serra,
Em dic Montserrat i vull arribar el més alt possible al poderós mon de la política. Manegar els calés dels demés, amunt i avall, i ser protagonista principal a les portades del diaris.
Des d' on estic ara no porto ni un any i ja n' estic tipa dels galifardeus que tinc al voltant. Es miren més les calces que no pas al cervell.
El teu post es brillant, però li falta molt per arribar a ser executor. El pringat de les fletxes que s' esperi dret, jo et proposo directament encapçalar la Associació Budista-Tibetana per l' alliberament de Catalunya. (A.B.T.A.C.).
Tiraré fletxes com la que més, i si cal dirigides als propis membres. Per arribar ben amunt el que sigui.
Pd: de petita els pares em deien "petita granota", i domino les arts marcials tant físiques com espirituals.
Venedat odacle Sedda. De fa temps que cdec que soc un gdan lider polític. Haudia de ser pdesident de Catalunya pedò malaudadament esdtic en un padtit polític depublicà que no aconsegueix més depdesentació política ni enganyant els ciutadans.
Ara sóc vicepdesident i conseller d'extediods. Tot i sé un càdec impodtant ningú em fa cas i diuen que sóc un pallasso que es passeja pel món amb la bandedeta d'Espanya pdoposant imbecilitats al COI.
Cdeus que si fós pdesident de l'A.B.T.A.C. decupedadia el meu pdestigi i poddia ser pdesident de Catalunya?
Amics mestres i deixebles, veig que per fi el meu missatge comença a calar entre vosaltres.
A la petita llagosta catalana vull dir-li que ara no a d'aprendre a practicar la "posició" sino la "oposició", art que creu que domina, quan en realitat no és més que una principiant. La llei dels "opostos" és una de les grans lleis del Budisme-Tibetà i requereix un missatge molt més profund que el que jo us pugui donar ara i aqui, però deixa'm dir-te que si reps fletxes perdudes has de moure't, sia físicament o mentalment, a un altre lloc des d'on plantejar una bona defensa i un bon contraatac. Pensa en dos culs plens de fletxes, el teu i el del teu enemic i digues-me si no és una imàtge ben patètica.
Necessites construïr-te un escut ben fort. Però no et quedis amagat al darrera, cal atacar, si no ho saps, je et diré com i quan.
Que no perdis el somriure amb afecte,
Joan Serra
Oracle Principal de
l'associació Budista-Tibetana per
l'alliberament de Catalunya.(A.B.T.A.C.)
En resposta a la Montserrat:
Estimada Montserrat, si els teus pares et deien petita granota no crec que fós per burlar-se de tu. Abandona els traumes de la infantesa i comprèn que és només desde l'estimació als teus companys que faràs gran el país que desitjes. Al final, si ets dirigent o simple manobra no és important, tu hauràs col.laborat i el despreci dels que et miraràn per damunt de l'espatlla serà com les fletxes que li arriben a la llagosta..., copets petits que sonen a l'altra banda de l'escut.
Una abraçada, i ja que et veig disposada,..., vine un dia a veure la meva col.lecció de Rolls Royce de colors, et faré un ritus de iniciació que t'agradarà. (Però envia primer una foto, eh?)
Joan Serra
Oracle Principal de (A.B.T.A.C.)
En resposta a Carallot Rovira:
Estimat Carallot, els camins de Déu són inexcrutables, i faràs bé de desconfiar de qualsevol que et digui que té la veritat absoluta. Mira dins del teu cor, honestament, i respon-me una pregunta: Perquè collons vas anar a Perpinyà?
Jo que sóc Oracle puc veure el futur pero no pas el passat.
Joan Serra
Oracle Principal de A.B.T.A.C.
En resposta a Carallot Rovira:
Estimat Carallot, els camins de Déu són inexcrutables, i faràs bé de desconfiar de qualsevol que et digui que té la veritat absoluta. Mira dins del teu cor, honestament, i respon-me una pregunta: Perquè collons vas anar a Perpinyà?
Jo que sóc Oracle puc veure el futur pero no pas el passat.
Joan Serra
Oracle Principal de A.B.T.A.C.
Estic molt content de veure créixer l'optimisme amb independència de les fletxes que ens envien, estic molt content veure que no heu abandonat la llei del sentit de l'humor. La més important de totes, ja que és una variant de la llei de l'amor i del sexe.
Ara bé, no hi ha res més trist que un que no sap parlar seriosament.
Necessito ajut mental, de cara a organitzar l'acte de desobediència civil més espectacular que s'ha fet mai a Catalunya. Ja ni ha prou d'amagar-se, em podeu ajudar o no?
No hi ha temps.
Joan Serra.
President de l'A.B.T.A.C. (Associació Barcelona-Tarracona per l'Alliberament de Carreteres)
Malvolgut Joan,
Tu d' Oracle tens el mateix que tots els animals primitius descontrolats. Primer les calces, després el cervell.
Ara que les han buidat podries muntar les oficines de l' Associació a Bailen 22. La col•lecció de cotxes de colors te la guardes pels teus descendents.
Montserrat.
A.A.O.M.I.S. (Associació anti Oracles Masclistes i Sortits)
Grrrr, com m'agrada quan t'enfades Montserrat!!
Quin caràcter, quina força, crec que triomfaràs en política perquè tens el que cal tenir.
Dos collons com dues cases de pagès!!
A part d'això, noia, si no t'agraden els vells decrèpits, sortits i amb molt poder econòmic no pateixis, ja n'hi haurà alguna altra que dirà que sí, que de noies que vulguin provar el morbo del Rolls Royce n'hi ha moltes!! I la Viagra és un invent de Déu nostrosenyor!
Un abraçada
Del teu Joanet amb afecte i reconsideració.
Joan Serra
President del Grup Unificat per l'Alliberament Ràpid de Rancúnies i acumulades, (G.U.A.R.R.A.!)
Clàssic “españolito” que acaba el debat amb un insult a l’alçada de les seva capacitat testicular. Com tu n’ esta ple a les obres i sindicats infestats de comunistes disfressats.
El Rolls sempre ha estat el somni del vostre totalitarisme.
M.
Ostia, voleu deixar morir en pau els comunistes!!!
Montse, sigues lliure. Si tens calés per fer-ho, compra't un Rolls o el que faci falta.
I pensa que per la majoria d'homes, paletes o no, mereix molt més respecte una guarra que una amargada.
I la foto?
excomunista, ets també en Serra?
si us plau, voldria parlar amb tu. Crec que compartim interessos molt profitosos pels dos. Necessito gent com tu. Amb mà ferma, sense vergonya, Passa' m les teves dades de contacte que parlarem aviat.
Salutacions Camarada!
Bolanyo
F.A.M.F. (Futura Associació Anti MF)
Butifler Serra,
"L'energia segueix al pensament". Sempre t'ha agradat però mai ho has aconseguit cumplir.
El pensament segueix l'energia que se t'escapa entre les cames!
M.
Acabaré amb tu Bolanyo.
L'energia segueix al pensament, sempre m'ha agradat perquè és un principi que he pogut veure's complir moltes vegades.
Estimat/da M.
Tens nom de vella decrèpita amargada amb ínfules de dòmina de ferro, no ets més que una pobra funcionaria d'uns serveis secrets inexistents i sempre deus els teus èxits a algú altre, més fort i més guapo que tu. Pobra desgraciada que no veus que l'amargor et corca les entranyes.
Espanyolito em dius? Deixa'm que me'n rigui ceballot.
Butifler? Serà botifler tros de suro! Tant catalaneta que sembles, tant pura, que no saps ni escriure en la teva pròpia llengua?!
Perdoneu-me tots si algún cop us he agreujat, perdoneu-me si la meva pobra intel.ligència no ha estat a la vostra alçada, només pretenia riure una mica i que ens alimentessim tots amb sentit de l'humor, encara que fós dolent d'entrada, imaginava que el nivell pujaria perquè sé que hi ha gent intel.ligent en aquest blog.
En canvi, només veig que aprofiteu la mínima oportunitat per deixar anar les pitjors de les vostres miseries. Quina poca alçada. Què pobres que sou! Si aquests són els catalans que han de crear un estat independent, perdoneu que me'n burli.
Podeu traspassar el llindar i anar més enllà?
Pots M? Podràs perdonar-me i abraçar-me algún dia?
Et fan ràbia els maleïts farsants com jo, eh?
No entens res.
Joan Serra.
(President de l'associació de Cotxes Maxbox, A.C.M.)
Publica un comentari a l'entrada