només tenim una Eïna
Els polítics anomenats nacionalistes, ens tenes acostumats a una pràctica que ja comença a molestar. S'han assentat en la recorrent càrrega crítica, destrucció, desautorització i enfrontament entre ells (ciu i erc) i a poc a poc, han aconseguit que molts de nosaltres caiguem en aquest joc.
Jo em pregunto: ens ha portat a bon camí aquesta curiosa manera de representar el poble català?
Tots, malgrat les nostres divergències personals i ideològiques perseguim un únic plantejament: més autogovern, més capacitat per decidir en i per el nostre país. Molts, titllaràn aquest objectiu d'utòpic i probablament, veient la situació ho és més que mai.
si jo vull el mateix que tu, com ho aconseguirem més ràpid? posant els nostres interessos personals per davant i anar cadascú per una banda o lluitar conjuntament per aconseguir-ho i desprès, un cop lligat, negociar quins interessos personals comencem a tractar?
La única eïna que tenim per vèncer la mediocritat dels nostres polítics és demostrar-lis que la maduresa d'una societat es mesura en el grau de cohesió grupal que s'esdevé davant d'una il.lusió, projecte, amenaça col.lectiva... sobreposant la consecució de l'objectiu grupal a les diferències individuals. Així doncs:
Ens mobilitzem per continuar segregant la inquietud sobiranista o per fer entendre que en la unió hi ha la possibilitat de tirar endavant amb fermesa?
Des del meu punt de vista (potser una mica ignorant i idealista) els problemes que té catalunya amb la seva identitat són producte de les nostres própies desavinènces internes. En les baralles entre nosaltres mateixos (recriminacions entre esquerra i ciu) els nacionalistes espanyols han trobat moltes escletxes on llançar la seva ofensiva.
Segur que en cada un de nosaltres (catalans en general) hi ha diferències de pensament, però en el fons, la idea que tots perseguim és més autogovern, més sobirània, més independència política. I em sembla que això no es pot aconseguir sense els milers de Carreteros, partits republicans, d'unitat catalana, de pagesos, d'intel.lectuals, d'escriptors, de jugadors de fútbol, de paletes, d'arquitectes, de botiguers, d'empresaris, d'estudiants, d'escriptors freakies o no freakies, de liberals, de progressistes, de mares, d'avis....Hem d'apendre a SUMAR i no a restar.....junts podem fer païs, separats, només podem aspirar a una autonomia!!!
El mal endèmic i històric ha sigut, i pel que sembla continua sent, la nostra própia disgregació! perquè no construim primer un país i després decidim si som burgesos o camperols? si necessitem polítiques socials o liberals? primer autogovernem-nos i després polititzem-nos!L'enemic és ESPANYA, no erc, ciu, ic, ...no és un problema de dretes o esquerres, és un problema étnic o territorial o d'identitat: irlanda-anglaterra, escocia-anglaterra, israel-palestina, kosovo-servia, corsega-frança, kurdistan-turquia, tibet-xina, sahara-marroc,CATALUNYA-ESPANYA!
i no cal que em sortiu amb el tema religiós per justificar alguns d'aquest enfrontaments... és una questió de estats oprimits-estats opressors, territoris ocupats-territoris ocupadors... bé, ja m'enteneu!
11 comentaris:
És que em sembla que partim d'una premisa falsa: tots els que es diuen nacionalistes volen més sobirania per Catalunya.
Ens n'oblidem molt fàcilment que acabem de passar per un procés estatutari, un procés importantíssim per aconseguir aquest que dius objectiu comú. Han anat junts a defensar l'estatut a Madrid els dits nacionalistes? NO. Perquè no? Qui no va voler? I no fem la tàctica de dir que la culpa és de tots. Qui no va voler que l'estatut es defensés a una? CIU. Perquè, fins i tot després de retallar l'estatut i abans de les eleccions, no apostaven per anar junts amb esquerra? Perquè seguien renegant d'ERC? Quan, durant els 23 anys que han manat, i amb un suport molt ampli, han apostat per sumar amb ERC i anar més lluny? Perquè no van intentar pactar amb esquerra quan sumaven junts 81 diputats?
Perquè no van voler sumar durant la negociació de l'estatut,quan era importantíssim pel país, i ara si que ho volen? Perquè ara es queixen de que ERC divideix el nacionalisme? Què ha canviat en dos dies?
QUE NO TENEN EL PODER!
Saps com no s'aconsegueix la independència? Amb discursos nacionalistes ofensius pels catalans que se senten espanyols mentre es negocia l'autogovern a canvi d'interessos partidistes. O sigui, amb la política de CIU.
La independència només es pot aconseguir el dia que un partit independentista (no nacionalista, ni catalanista, ni polles, independentista) tingui majoria i mani.
Potser governant amb els que se senten espanyols per millorar el país junts. Potser anant a negociar a Madrid junts perquè se n'adonin que no prenen el pèl al govern català per nacionalista sinó per català. Potser així aconseguirem sumar independentistes.
CIU ha tingut un puto quart de segle per demostrar quines eren les seves prioritats. Qui no les tingui clares és que és cec o s'enganya a ell mateix.
Potser a l'oposició faran neteja d'arribistes i faran un gir sobiranista de veritat, però ara com ara n'estan a anys llum.
És obvi que no ajudo a calmar les coses, però és que em molesta profundament que es posi a tots els partits al mateix nivell. Em molesta que algú es pensi que el fet de que ERC i CIU es barallin ens allunya de la independència. El debat i la tensió sobiranista que tenim avui és només fruit de la pujada d'ERC de fa tres anys. El que ens hauria de preocupar és que ERC ha baixat enlloc de seguir pujant. El que és important és que ERC torni a doblar resultats d'aquí quatre anys. No que sumi o deixi de sumar amb CIU. CIU ja es sumarà el dia que es vegi superada per l'independentisme.
Potser l'únic profitós d'aquest fals debat és que CIU es quedi atrapada en el seu propi discurs i hagi de fer un pas endavant de veritat.
Tant de bo, però a mi em costarà creure-me'ls.
Just a la fusta! aquesta intervenció demostra clarament el que diu l'article!! em semblaque justament f ala reflexió de no caure en el joc dels polítics, sobrepassar les seves accions i posa't-hi com vulguis yeti, però ciu i erc són la mateixa vulgaritat, ambició de poder i prou. tos dos han comés grans errors i ja és hora que deixin de jugar amb nosaltres. aquest article no parla de ciu i erc, em sembla, si no de tu i de mi i com ens hem contaminat.
Però és que jo crec que la contaminació és la que ens fa creure que ciu i erc són la mateixa vulgaritat.
Ni que sigui per la diferència de representació i per tant per la capacitat de decisió no és comparable la vulgaritat d'un amb la de l'altra. Però és que tampoc ho són perquè tenen objectius diferents, un la independència i l'altre no.
Un company de feina em deia aquest matí que ara pensa votar no sé quin partit independentista (no recordo quin m'ha dit, puta memòria). Molt bé, ara els independentistes hem de votar no sé que, i quan d'aquí vés a saber quantes decàdes aquest partit tingui vint diputats i cometi algun error o s'hagi d'empassar qualsevol cosa perquè no tingui prou poder per canviar-la, l'acusarem de ser el mateix que ciu i tornem a començar...
La contaminació és que cada vegada que algun partit independentista agafi pes i representació i cometi algun error ens el carreguem dient que és la mateixa vulgaritat que ciu. Així sempre haurem de tornar a començar i no arribarem mai enlloc.
Quan algun partit independentista arribi a ser majoritari jutgem-lo amb la severitat que es mereixarà. Fer-ho abans jo crec que és boicotejar-nos a nosaltres mateixos. Pràctica molt catalana per cert.
La premisa falsa és confondre nacionalista amb polític nacionalista.
Els polítics són uns funcionaris que es mouen per la seva pròpia lògica. Van negociar tots per separat perquè volíen diners.
Anem a veure. Imagina't que ets el Zapatero i et venen els catalanets carregats de raons legals parlant de expoli, balances fiscals, competències no traspassades,...
Ara imagina que a través de un intermediari li proposa al Carod de reunir-se amb ell per parlar personalment d'uns temes que només es poden parlar personalment,...
..., li pot comentar, de passada, abans de penjar el telèfon, que els crèdits amb els bancs i caixes potser es podrien retornar de cop,...
Tu què faries, si ets el Carod, Espanya sencera t'odia, i el seu president, en una reunió privada et diu que mai tindràs la independència, perquè l'exèrcit no ho permetrà (recordeu declaracions del Semen Aguado), però que està disposat a donar-te 25 milions de euros per pagar deutes i totes les campanyes i si ho vols aprofitar, per a les teves campanyes de futur...o per al xalet de la costa.
Tu què faries? 25 milions de euros al damunt de la taula en una banda o pressió mediàtica, possibilitat de conflicte armat descontrolat, en l'altra.
Apel.len a la teva responsabilitat, a la teva visió d'estat,..., et diuen que pararàn totes les campanyes, que t'estàn fent mal a la salut,..., i finalment marxes a Barcelona per a meditar-ho amb els teus.
Ara imagina que li fan el mateix al Mas.
El reuneixen per separat, li prometen molts diners, anem a dir, uns 50 milions de euros, i el Zapatero li comenta que en Carod ja li ha dit que si.
Mas se sent traït, entre Maragall i Carod se li han endut le presidència que ell pensava seva,...
No creus que a Espanya li convé pagar 75 milions de euros per a seguir amb el xiringuito montat?
Cremem l'estatut, busquem un grup negociador únic de consens i que d'ells sigui la responsablitat d'organitzar un altre xiringuito.
Apa nano, t'has quedat a gust?
Vigila que no et descobreixi la mama connectat a internet.
Per cert, queda bastant més autèntic Grup Incorruptible d'Alliberament Nacional.
Yeti, ERC es independentista i d' esquerra, una esquerra aferrada al més obsolet comunisme que queda a Europa. El discurs liberal d' alguns dels seus membres xoca frontalment amb l' exercici de govern que porten fent durant els últims anys.
Es difícil separar una cosa de l' altre.
No confonguem l' exercici de poder dels partits polítics amb l' autodeterminació.
Per aconseguir-la cal fer-ho amb tots els partits, ara i després. Amb diversitat. El que cal fer entendre es que l' autodeterminació es un objectiu per molta gent independentment de les seves afinitats polítiques, i tots, haurien de reclamar-ho com a prioritat als seus partits.
Entre ells, que políticament pel poder tinguin les relacions que vulguin. Si el votant demana autodeterminació ja es preocuparan de donar un gir en el seu discurs.
L’ independència no pertany a l’ esquerra o la dreta. Pertany a qui pensa que la vol, per la raó que sigui.
Anònimo parla bé.
Aquí ningú ha dit que l'independentisme sigui d'esquerres. L'independentisme és de qui el defensa i en aquest país només, NOMÉS, hi ha un partit amb representació parlamentaria que el defensa.
D'independentistes potser n'hi ha de tots colors, de partits independentistes només n'hi ha un.
I dir que ERC està aferrada a un obsolet comunisme és tenir una perspeciva política una mica, només una mica, esbiaixada. Potser escoltes massa al Barbeta però no sé si l'arribes a entendre.
ERC no s'ha aferrat mai a cap tipus de comunisme, ni ara ni al 33 (i pots entendre 33 tan metafòrica com literlament).
ERC no ha estat mai un partit d'esquerres comunista. Això és veritat. No ho ha estat ni durant els temps de la república.
Però una cosa és el que diuen els seus estatuts, es pot ser molt d'esquerres evolucionant desde òptiques liberals, i l'altra la trajectòria dels membres del partit.
Avui en dia els partit estan controlats per funcionaris professionals, o sigui molt més tendents al jacobinisme que al liberalisme.
No sé qui deia d'entrar en massa a Ciutadans per controlar les votacions internes. Crec que a ERC passa una cosa similar.
De totes formes estic d'acord que l'independentisme oficial només el defensa, en aquests dies amb la boca petita, la gent de ERC.
Però tornem al mateix punt: Sense poder econòmic no creus que si fossim independents senzillament ens comprarien els extrangers? No creus que la tendència a la submissió és un tret educatiu més que no pas cojuntural?
Vendràn el país la gent de La Caixa de la mateixa forma que la família Espirito Santo va vendre portugal?
Cal promoure independentisme entre els castellanoparlants. Ja cal que comencem a pensar com. Hi ha gent, segons, la meva experiència que assumeixen la seva condició d'espanyols però que saben que mai estarem ben administrats desde fora. Aquests podrien recolzar un federalisme bastant radical però mai confrontador.
Com et vols barallar si tens la familia a Saragossa o a Madrid o a Huelva?
Cal trobar el to per parlar, i això passa per un canvi intern de percepció de l'adversari.
Si el tractes com un feixista opressor-ocupador, ell reacciona com a tal, però si li proposes que ell pot estar a la avanguarda dels països que lideraràn els canvis el segle XXI, proposant polítiques molt més properes a les persones, reals reaccionaràn per força. Ara, com diu Robin Hood, s'ha de protestar per a que vegin que hi ha alguna cosa que no marxa bé a l'ala NordEst.
Si et queixes sense confrontart-hi sumes adeptes més enllà de les fronteres. Si fas polítiques de confrontació, ells tanquen files i a casa teva hi ha divisió.
Nen, fés cas d'un soldat que vol la pau perquè entén massa bé el que és la guerra.
Rambo, has descrit l'estratègia d'ERC.
Felicitats, ja ets un energúmen.
Ja deia jo que no sentia les cames...
Publica un comentari a l'entrada