(maragall dimissió) Dijous

Avui dijous estic rebent missatges de molta gent que s'ha apuntat a escriure al programa d'en Ramon, però de moment ell no ha dit res...
Veig que el president en funcions també parla de la via sobiranista com a única solució si el constitucional engega a dida l'estatutet. Josep Lluís ja has escrit a en Ramon? O has de demanar permís a en Pepe per no obrir una fractura al govern? Aprofita que ara és fora!
També llegeixo que la brunete mediàtica torna a atacar l'Oleguer, era d'esperar, és un dels personatges que tenen a la llista negra. Potser algun dia els esportistes també tindran consciència nacional i les empreses catalanes els donaran suport. El que em fa més pena és la reacció d'en Laporta. Però no era l'esperança blanca de l'independentisme? No el postulaven com el futur president de la catalunya independent? O tot això del catalanisme és una bonica façana que es desfà quan qui paga és franquista o quan es té por del que diran a Madrid? Joan, amb una bandereta a la samarreta no n'hi ha prou.
I ja que parlo de samarretes, ahir era nit de futbol. Podies veure els holandesos golejant als russos, el conill marcant a París i fins i tot un partit a Old Trafford entre una nació i un estat, cosa dels britànics... Doncs bé, a la mitja part d'aquest partit va aparèixer un anunci amb uns nens lluint samarreta, la vermella de la furia, fent apologia de la selección nacional. En aquest anunci els nens no es treien la samarreta, la portaven i se'ls veia feliços. Però no havíem quedat que no es poden utilitzar nens en els anuncis de seleccions? No ho havia dit un jutge? O si són seleccions estatals sí? O si no es treuen la samarreta llavors sí? El de la catalana era exibicionisme? Ah, em deixava el més important, l'anunci era de la Caixa.