El cap de setmana
Aquest cap de setmana l'Avui ha ofert a ERC l'espai per respondre a l'exconseller. L'encarregat de fer-ho ha estat un altre exconseller més famós per la carta financera. Aquí teniu els dos articles, el de dissabte i el de diumenge. Està clar que aquests dos escrits no han tingut el ressó mediàtic dels de la setmana passada, no interessa parlar d'indpendència ni tan sols plantejar el debat. Millor ignorar a aquests eixelabrats. Aquesta setmana tornarem a llegir al metge a El Temps a veure si ens dóna una recepta clara, però amb la seva lletra serà difícil d'entendre?
A la blocosfera el debat és obert i en Xavier Mir l'atia preguntant als socialistes catalans sobre l'esperança blanca de l'esquerra francesa i la seva defensa sobre l'autodeterminació del Quebec. Molt bé! Les respostes, o excuses, són per emmarcar. Així ens va amb aquests sociates...
Ens hem d'alegrar també perquè l'etern futurible ministre ha dit les coses pel seu nom. Des d'aquí sempre hem reclamat que els partits es defineixin, i aquest senyor ho té clar: "Unió no és un partit independentista". La llàstima és que recrimini als seus cadells per acostar-se a posicions d'ERC, el dimoni o l'home del sac! A veure si aquests joves es mantenen ferms i quan entrin a Unió regeneren el partit, ara per ara no els podran canviar per alguna direcció general o una secretaria del Govern. També és curiosa la versió de la notícia que fa el diari del conde.
13 comentaris:
Sembla que va quedant clar que només hi ha un partit que defensa la independència i que, a més, actúa sempre en funció d'aquest objectiu: ERC. Els articles de Vendrell aquest cap de setmana i l'encertadíssim de López Bofill avui a l'Avui comencen a deixar al seu lloc el fals discurs dels pijofatxes de CIU acusant ERC de traïdors. És difícil defensar ERC després de sentir durant tres anys tota la merda que li han tirat però ja va sent hora que l'independentisme no claudiqui a les primeres de canvi.
Totalment d'acord amb l'article de López Bofill a l'Avui. Ara bé, les excuses del Vendrell per justificar el trist i fantasmagòric paper actual d'ERC resulten patètiques. És la història de sempre: com que nosaltres som bons i d'esquerres podem fer president el jacobí del Montilla i passar-nos l'independentisme pels ous, però si ho fa CiU són una traïdors. Va home va ...
No, el raonament és que com que són d'esquerres pacten amb els jacobins d'esquerres enlloc de fer-ho amb els jacobins de dretes. Aquests pacten entre ells CIU-PP.
I si estàs d'acord amb l'article de López Bofill dóna una sola raó per la que ERC hauria de pactar amb CIU. Va home va...
No, el raonament és que com que són d'esquerres pacten amb els jacobins d'esquerres enlloc de fer-ho amb els jacobins de dretes. Aquests pacten entre ells CIU-PP.
I si estàs d'acord amb l'article de López Bofill dóna una sola raó per la que ERC hauria de pactar amb CIU. Va home va...
Insisteixo, si volen pactar amb els jacobins del PSC allà ells però després que no vagin donant lliçons de manual del bon independentista quan fan el mateix que CiU (als quals no tinc cap especial interès en defensar tot sigui dit, estatutet dixit).
Tu creus que algun espanyol es creuria que ERC i CIU fan el mateix!?
Jo creia que les ferides ja començaven a cicatritzar. Fins que no sigui així no farem un pas més en cap direcció. ERC té un programa, CDC en té un altre i UDC en tindrà un quan els joves d'Unió es treguin del damunt el Sr. Duran i companyia. en un futur molt proper ERC, CDC i altres partis i agrupacions que de debó tinguin com a objectiu la presància de Catalunya a europa en forma d'estat propi hauran de coordinar-se una mica més. això no vol dir un pacte electoral ni molt menys, però sí una coordinació tàcita. Això serà molt millor que el linxament actual. Les coses mal fetes mal fetes estan i ja no les podem desfer. el que sí que podem fer es mirar de que no tornin a repetir-se.
En resposta a Marc b:
No m'ha agradat que anomenis "pijofatxes" a la gent de CiU, veig que no saps què és un fatxa, i pel que fa a lo de "pijo", què et molesta del pijos? Que tinguin diners? Es una simple qüestió d'animadversió a al Tommy? Et molesta que tinguin diners?
Per aconseguir la independencia caldrá molt de capital, molt, i moltes voluntats, motíssimes, de manera que espero que no siguis tu el que defalleixi o claudiqui a la primera montillada en contra. Espero que tampoc siguis un d'aquests que li agrada només parlar de la independència i al final res de res.
Crec tenir la solució per al teu problema i aprofito l'avinantesa per anunciar-te, sempre amb la moderació que em caracteritza, que si alguna vegada ens coneixem, recorda'm que utilitzi el trabuc que porto entre les cames, no pateixis, no et farà mal, tot el contrari, t'ampliará horitzons i et descobrirà una nova realitat.
Oi que m'entens?
Pel que fa a aquesta amenaça d'emprar el trabuc, pròpia de tot bandoler, no voldria que passés desapercebuda. Més que res, estimat bandoler, perque quan et disposesis a dur a terme la teva amenaça veuries que el cul de la majoria de catalans ja està ocupat des de fa temps per trabucs espanyols. El problema és que fa tant de temps d'això que molts catalans es pensen que aquest és el seu estat natural. Així doncs bandoler endavant amb la teva amenaça! Espero que despertis moltes consciències quan tu i la teva víctima us adoneu de sobte que no sou dos sinó tres en escena!
Sé molt bé el què és un pijofatxa i als convergents els hi va de conya. I els calers dels pijos me'ls passo per la punta de la meva faba, que ha diferència de la teva, si que fa mal quan entra.
I si et preocupen els que claudiquen fixa't amb aquests de CIU que defenses que són els mateixos que sempre, sempre, parlen i no fan res. I dir que no fan res és ser molt i molt generós.
I si no vols ser un bandoler de la disney comença a cagar-te amb qui té segretats els calers d'aquest país que no són els espanyols. Per bandoler de pedralbes ja tenim en Sostres i és bastant més bo.
Sé molt bé el què és un pijofatxa i als convergents els hi va de conya. I els calers dels pijos me'ls passo per la punta de la meva faba, que ha diferència de la teva, si que fa mal quan entra.
I si et preocupen els que claudiquen fixa't amb aquests de CIU que defenses que són els mateixos que sempre, sempre, parlen i no fan res. I dir que no fan res és ser molt i molt generós.
I si no vols ser un bandoler de la disney comença a cagar-te amb qui té segretats els calers d'aquest país que no són els espanyols. Per bandoler de pedralbes ja tenim en Sostres i és bastant més bo.
Ui, ui, ui, Marc b, si que tens la pell finaaaa?
Respons així a tothom que et fa proposicions? Deus ser molt jove, ho dic per la impulsivitat que demostres, potser inclús per la manca de reflexió i agressivitat amb que em respons.
De totes formes, perdona'm si la meva al.lusió al trabuc, gran xacra creador-destructor artistico-espiritual t'ha fet venir pensaments de caire més elemental. No pretenia que t'enfadessis, sino tot el contrari, que agafessis l'enfrontament i, amb amor, em fessis veure que estic equivocat. Que el rigor en el llenguatge no és necessari.
Que la lluita de classes encara continua.
I que ser de naturalesa pacific és només una mostra de quant abaix he caigut. I de com n'estic de sotmès.
Però en canvi veig en el teu escrit un cert ressentiment, que jo honestament crec que no et fa cap bé, però és una idea personal.
Si els catalans amb diners, tenen els diners segrestats i se senten segurs en una administració espanyola, tu què pretens fer per canviar-ho?
Creus que cagant-te en ells canviaràs alguna cosa?
Vols passar a paraules majors? Vols prendre'ls els diners?
Vols una guerra civil a Catalunya per aconseguir finalment una població purificada i lliure de pijofatxes?
Era una característica del feixisme separar la societat entre bons i dolents, i es una característica dels pijos, crec, viure alegrement la vida tirant de la veta de l'àvia o dels papàs (No és el meu cas, t'ho juro), però t'asseguro que he vist gent així a les files de ERC i a les del Silenciosos de Catalunya o sigui que no és exclusiu de CiU, pots estar segur.
També vull fer una menció a Bleucat, que en intervenir, ha distorsionat el que realment volia fer jo amb el meu trabuc, en esmentar teu culet jovenívol humiliat. Jo no el vull ni ocupar ni envaïr, ans al contrari, vull que alliberi tota la seva energia creadora (kundalini en diuen els indús), ja que crec que cal renovació espiritual a Catalunya, renovació de estructures de pensament a tots els nivells.
Per acabar, la teva referència al fet que el Sostres és més bo (que jo suposo) només m'indica que ja m'has limitat, acotat i em suggereixes que abandoni la meva incipient carrera literària perquè no hi ha res a fer.
Potser ho hauria de fer, perquè sóc molt sensible i les crítiques m'afecten.
Però, ben mirat, si hi penso, veig que senzillament tu no m'estimes i per tant no et faré ni putu cas. Per ara.
Espero que no et desanimis, i que amb el temps puguem conversar animadament, intentat aportar el millor de cadascú a l'altre i aquest breu malentès sigui recordat amb simpatia.
Ah! Per cert, el Sostres no viu a Pedralbes sino a les cases noves on hi havia el camp de L'Espanyol. Al catalaníssim barri de Sarrià.
Visca Catalunya lliure de simples!!!
Tens raó, et vaig respondre de manera impulsiva però desgraciadament no per jove.
Senzillament em va decebre veure com algú que es fa dir bandoler defensa els que tenen calers. A Catalunya n'hi ha hagut molts de bandolers i tots han tingut clar a qui havien de dirigir el trabuc.
I per canviar les coses no calen guerres civils, es vota i es treu del poder a aquests que ens prenen el pèl. Que ens posen la pastanaga del nacionalisme per tenir-nos sempre corren darrera amb la llengua fora. I mentre la perseguim, no els molestem i van fent negoci. Qui es fa ric amb els peatges?
També té de dir que la capacitat de simplificar no és a l'abast de tothom.
Amb tot, jo també espero que poguem conversar animadament en un futur.
Ah! Per cert, en Sostres seria de Pedralbes encara que visqués a la mina.
Publica un comentari a l'entrada