CiU i la hipòtesi de la Reina Roja
Durant molts anys, l’hàbil ex-president Pujol va aconseguir aglutinar votants de tota mena que incloïen des d’unionistes a independentistes i des de conservadors a centristes moderats. Fa tres anys però, el mapa polític català va canviar notablement. CiU no va saber reaccionar i es va quedar fora de joc. Durant els darrers temps, hom té la sensació que CiU simplement s’ha limitat a esperar que les coses tornessin al seu lloc sense canviar en absolut el seu discurs. Resultat: fora de joc un altre cop.
Els evolucionistes ja fa algun temps que van formular l’anomenada hipòtesis de la Reina Roja per intentar explicar els processos d’evolució i extinció de les espècies. Aquestes viuen en un equilibri permanent amb altres espècies de forma que quan alguna canvia les altres també es veuen obligades a fer-ho. La que no ho fa desapareix. És a dir, el joc no és d’adaptació d’una espècie a un medi, sinó que es tracta de moure’s o canviar en funció dels altres per romandre. Haver sobreviscut molt temps no es garantia de res i totes les espècies tenen exactament la mateixa probabilitat de desaparèixer en qualsevol moment. No m’estranyaria que això fos aplicable en certa mesura a la política.
El nom de la Reina Roja prové del conte d’Alícia al País de les Meravelles. En un moment donat, la Reina Roja agafa la mà d’Alícia i les dues comencen a córrer embogides. Tanmateix no es mouen de lloc. Davant la sorpresa d’Alícia, la Reina li diu: “En aquest país, de vegades cal córrer molt per no anar enlloc”.
CiU ha de moure peça simplement perquè els altres ho han fet. Evidentment això comporta un risc ja que cal encertar la direcció. Tanmateix, restar immòbil podria resultar molt pitjor. La decisió és a les seves mans. Personalment crec que ja només hi ha una via racional per qualsevol partit que es proclami nacionalista i catalanista: el camí de la independència.
4 comentaris:
aquest pas el va donar el PNV amb el pla Ibarretxe: dret a l'autodeterminació
Un articulo muy acertado pero con un final que no concuerda con las tesis de CiU. No nos engañemos; CiU no es ni será un partido independentista. Ni lo quiere Duran ( futuro ministro de España) ni lo desea CDC.
Es más cómodo para ellos irse al centro y jugar a staisfacer algún punto de la centro izquierda ( educación o sanidad publica o apostar por la mejora en el transporte público). Creo que Mas es capaz de hacerlo si olvida a los Madí y los Sala-Martins de turno.
1 - Nadie sabe si Duran será algun día ministro, pero ya se sabe que es más facil creer que saber, como dijo Josep Pla un día.
2 - Sala i Martin no es de CIU aunque algunos se empeñen en creerlo o querer hacerlo creer.
3 - Si se hiciera un estudio entre los afiliados de CIU y simpatizantes acerca de la independencia de Catalunya, los resultados sorprenderían a más de uno.
Anonymous,
1. Duran sueña con ser ministro aunque como dijo Josep Pla...
2. Sala i Martin es de la cuerda de CiU, no es militant ( como S.Sostres)
3. Si los afiliados de CiU creen que:
a) Unió es un partido soberanista
b) CDC es independentista
Entonces tienen un grave problema de percepción ( sobretodo despues de pactar 2 veces con el PP, la última con la posibilidad de pactar don ERC)
No dudo que CiU tenga muchos afiliados y simpatizantes que deseen la nostre independència. Pero la masa crítica capaz de hacerles dar el giro es más conservador y, sin ánimos de parecer peyorativo, regionalista.
Sobre el comment de bleucat: Escolta, yo sería el primero que firmaría que fuesemos independientes. Ahora no es el momento ni tenemos la manera. Tal como apuntaron en otro comentario esperemos a ver el resultado escocés.
Publica un comentari a l'entrada