Catalunya 2014

De peus a terra

2008-10-13T14:15:00.002+02:00

Alfons López Tena / Notari.
President del Cercle d'Estudis Sobiranistes
info@cercleestudissobiranistes.cat

Un estrany silenci ressona a Catalunya, l'absència d'arguments favorables a la pertinença a l'Estat espanyol. Hi ha qui diu que a Espanya li convé, o que Catalunya no té res a decidir, o que Catalunya no existeix, però ningú ha dit ni una paraula sobre què guanyen Catalunya i els catalans amb la dependència. La submissió només és sostenible si el dependent rep protecció a canvi, com Catalunya en rebia fins a l'entrada a la Unió Europea i l'euro, perquè la pertinença a l'Estat dels espanyols li permetia un accés lliure al seu mercat, i l'espoli fiscal només s'acarnissava contra els catalans al petit nivell possible amb una pressió fiscal del 10% del PIB (ara és el 40%). Subsumits els mercats espanyol i català en el mercat únic europeu, i perdudes pels governants espanyols la moneda, la fixació dels tipus d'interès i dels tipus de canvi, i els aranzels i permisos d'importació i exportació, els catalans ja no guanyen res comercialment per pertànyer a l'Estat dels espanyols, i el resultat inevitable és la disminució constant de la importància relativa del seu mercat, on ara Catalunya hi ven menys del 40% de la seva producció, menys del que ven fora, i en compra menys del 35% de les seves importacions. La dependència ja no té la contrapartida de l'accés privilegiat al mercat espanyol, que és de risc per ser l'únic on els productes catalans són boicotejats per ser-ho (pràctica confessada pel 21% dels madrilenys, segons Abc).

SOVINT ES XIUXIUEJA QUE LA independència no és possible perquè no ens deixaran i treuran els tancs, tot projectant al present els fantasmes sagnants del passat. No hi ha, però, cap perill, els espanyols no estan disposats a pagar el preu de tornar a ser la Birmània d'Europa com a la dictadura, un Estat pària, pobre, aïllat i autoritari, i perdre la prosperitat i la democràcia. Els partidaris de la intervenció de l'exèrcit per impedir les independències d'Euskadi i Catalunya no arriben ni al 40%, segons enquesta d'El Mundo. Contra la nostra voluntat democràtica, majoritària i pacífica, la seva violència i Exèrcit són un tigre de paper.

FRACASSAT AMB L'ESTATUT L'INTENT d'assolir, ja que no un Estat propi, un Estat propici, la viabilitat de Catalunya no és sostenible amb l'Estat a la contra. Només la fi de l'espoli fiscal, que ens deixessin de robar els 20.000 milions d'euros de cada any, multiplicaria per 2 la despesa en sanitat, per 4 la d'ensenyament, i per 16 la d'obres públiques. L'any 2007 vam creuar un llindar, tenir menys professors i ordinadors per aula i per alumne, i menys personal sanitari i llits hospitalaris per habitant, que la mitjana de l'Estat. L'any 2006 vam perdre 13.200 llocs de treball de titulació superior (universitària o professional de 3r grau), mentre que Madrid en guanyava 46.490 i tot l'Estat 201.050. El resultat és que Catalunya està ja per sota de la mitjana, mentre els nostres estudiants només reben de l'Estat el 4,8% de les beques, quan són el 14,8%, i els titulats de les universitats catalanes només són l'11% del total estatal. És l'èxit del secular projecte espanyol d'anorrear Catalunya que passa dels dirigents de Franco ("A estos catalanes hay que ahogarlos económicamente") als de González ("El futuro económico de Cataluña es un país de albañiles y camareros") i Zapatero ("Esto es la prueba de que el sistema funciona", referint-se al volum de l'espoli fiscal català). Això és el que hi ha, perquè a la frase d'en Pujol sobre el procés estatutari ("Ens hem vist al mirall i no els hem agradat, no ens hem agradat, i no ens han agradat") li manca que ells també s'han vist al mirall, i s'han agradat.

DESPRÉS DE TRENTA ANYS DE CATALANISME autonomista, és l'hora del balanç, encallats una dècada en la frustració repetitiva del fracàs de tota pretensió catalana que depengui de la voluntat d'Espanya. Sense guanys ni objectius, no és ara l'autonomisme sinó el sospir de la criatura oprimida, el cor d'un món sense cor, l'opi del poble, impotent per concebre cap més futur que la dependència perpètua, i de contestar unes simples preguntes: quines són ara les raons favorables a la continuïtat de Catalunya dins i sota l'Estat dels espanyols, què en guanyem els catalans; i quines són les contràries, què perdem els catalans per ser-hi. Tot just ha començat una crisi que despullarà encara més la irrellevància de les nostres institucions i representants, que parlaran i proposaran sense decidir res, perquè no tenen res a decidir. Diran i es creuran que s'ocupen dels problemes de la gent, però només en parlaran, perquè és l'únic que poden fer, a més d'intentar convèncer els governants espanyols, amb l'èxit acreditat que no cal recordar: crueltat, la justa. Segons Rajoy, "la Generalidad está para hacer carreteras y poca cosa más". No és un desig, descriu la realitat.

SI DEL BALANÇ RESULTA QUE A ESPANYA no hi ha res a fer, que només ens volen per pagar i obeir, que cada any perdem diners i oportunitats, que ens duen a la ruïna en benefici d'ells, que ens manen i ens menyspreen, només queda definir i executar el business plan d'escissió de la branca ruïnosa de l'empresa Catalunya que s'anomena Espanya, perquè ha resultat un mal negoci no redreçable. O llanguir fins a l'extinció.

Balances fiscals.

2008-07-15T13:00:00.004+02:00

Imbècils

2008-07-15T12:37:00.000+02:00

Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils. Joan Sales.

Solidaritat

2008-07-09T15:07:00.000+02:00

Ara que regna un aire de solidaritat nacional gracies a la Roja i floreixen els manifestos a favor de la igualtat, vull compartir amb vosaltres el manifest que m'acaba d'arribar:

MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA ¡ QUIERO SER SOLIDARIO !
¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES !

Tengo la nacionalidad española y soy español. Vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles y viceversa. NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.

POR ESO:

QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %. Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.

QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.

QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.

QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,15 EUR por desplazamiento urbano.

QUIERO: Que el Impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran), ya que en Cataluña se aplica una escala semejante a la del I.R.P.F.

QUIERO: Que la ITV, que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.

QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.

QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora.

QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas.

QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura.

QUIERO: Por si cambio de opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como en Extremadura.

QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc.…

QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO, ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS.

Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente ¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO !!!

Mientras tanto, lo soy a la fuerza.
Os agradeceré que deis la máxima difusión a este escrito, para acabar de una vez con tantos mitos, embustes y demagogia. Hay muchos que chupan de la teta y encima, no le quieren dar de comer a la vaca.

Os lo pide un español de Cataluña, con 44 años de vida laboral y encima autónomo.

Cornuts i pagant el beure, i encara votant als mateixos...

Laporta

2008-07-06T23:03:00.003+02:00

Sembla que en Laporta salvarà la moció per la mínima. El president del Barça és un d'aquells catalans que quan sents que algú parla malament d'ell pots tenir la certesa de que davant o bé tens un ecocomunista o un unionista. No pleguis Jan!

Plorem o lluitem?

2008-07-03T13:55:00.003+02:00

Algú, no sé qui, va dir: "Lluita per un món que plora, però no ploris per un món que no sap lluitar".

Aquesta frase, durant molts dels anys de la meva adolescència, va folrar les meves carpetes i llibretes d'estudiant de batxillerat. Era aquella mena de premisa amb que t'identifiques com a persona. Lluitava pel meu petit món, que al meu entendre plorava, però plorava sense deixar de lluitar i ho feia amb elegància, potser a poc a poc, segur,ja se sap que l'avenç del temps amb que s'aconsegueixen els objectius és del tot relatiu, ja que quan desitjes una cosa amb molta fermesa, mai arriba tant ràpid com voldries, i així de poc a poc, anava conformant una identitat creixent, una seguretat imparable i una normalitat envejable.

De cop, el temps s'ha parat en el meu petit món, i es para tant que sembla retocedir i tot. Coses aconseguides que fa uns mesos ens semblaven inqüestionables, comencen a ser del tot qüestionades per un altre món que funciona més ràpid, que lluita més depressa davant la paràlisi del meu. I sense preveure-ho ni esperar-ho, de cop entenc la segona part de la premisa....
ara estem plorant per un món que no sap lluitar. Val la pena plorar?
tal com diu la frase, jo crec que no, potser caldria començar a afegir en aquesta premisa alguna cosa com : no ploris per un món que no sap lluitar, ensenya-li a aquest món com tornar a lluitar i la gran necessitat que té de deixar de plorar.

S'ens menjen...plorem o lluitem?

No representeu res més que les vostres ganes de poder

2008-06-18T07:04:00.002+02:00

Oriol Pujol
"Independència?, Avui no toca"

Felip Puig
"Passaré a ser el número dos de Convergència"

i ERC... sense cap comentari positiu de fa un munt d'anys.

Panorama per marxar, ben lluny. Millor exercir de català a les antípodes que aquí.

Paràbola de la granota

2008-06-18T04:33:00.006+02:00

En veritat us dic que hem de deixar de criticar-nos els uns als altres i hem de sortir del cercle viciós del català emprenyat. Cal moure's o ens construiràn un Gulag en pocs anys i ens hi ficaran a dins.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=22197

Comunistes reconvertits a inspectors polítics

2008-06-17T11:28:00.004+02:00

Nens, si la independència de Catalunya ha de servir per a que ens tornem una república soviètica ja us avanço que amb mi no hi compteu.

Llegiu si us plau la perla del Diari de Girona.

per ALFONS QUINTÀ

Un dels tres informes britànics que vaig exposar en aquesta col·laboració dijous passat era relatiu a "Seguretat Personal". Es referia a la seguretat ciutadana en 215 ciutats de tot el món. En el rànquing que establia, Barcelona i, per tant, Catalunya hi quedaven ben malparades. Era just parlar d'inseguretat. El maquillatge de les enquestes casolanes sol ser desemmascarat, tard o d'hora, sobretot al nord cels Pirineus. La capital de Catalunya quedava en el lloc 66, malgrat que 24 de les 50 ciutats més segures del món eren europees. Potser no estem a Europa, ni en el món.L'informe sorgia en el moment just. Ara el que queda del PSUC -que electoralment és molt poc, però quant a força dins el Tripartit és molt- està duent a terme un esforç immens per fer aprovar la llei del sistema policial català. "Si s'aprova -em diu una font policial- la situació que ja tenim, que és dolenta, com mostra aquell informe, encara empitjorarà". L'esforç comunista està destinat, d'entrada, a controlar i fer perdre autonomia a les policies locals. Ho escric no pas com un criteri basat en una opinió, ni en una anàlisi, sinó amb coneixement directe de la realitat.N'he parlat amb regidors del PSC i CiU, agrupats en dues agrupacions supramunicipals antagòniques. Sorprenentment, per una vegada, tenen criteris força coincidents. En síntesi, veuen que el comunisme residual que domina del tot la direcció dels Mossos d'Esquadra els està fet el llit.Si la llei esmentada tira endavant, el control de les policies locals per part de la direcció política dels Mossos serà total. Des d'aquella direcció es podrà lluitar contra els alcaldes que els puguin molestar. Serà fàcil: la qualitat de l'ordre públic a cada poble serà funció del desig d'una cúpula policial molt centralitzada, amb criteris polítics comunistes evidents. El poder el tindran ells, mentre la responsabilitat -així com el que vulgarment se'n diu donar la cara- continuarà sent dels alcaldes. Una font del PSC em diu: "Volen controlar totes les policies locals. Hi estan dedicats al cent per cent. La cosa més incomprensible és que el meu partit i CiU ho veiem amb molta preocupació, però per ara sembla que ningú vulgui enfrontar-s'hi".Fa mesos, Gabriel Cardona, antic coronel, membre fundador de la Unió Militar Democràtica, i professor emèrit ???d' història de la Universitat de Barcelona va manifestar, en un programa de TV que aquella llei, que era el que queda del PSUC vol fer aprovar amb el màxim de rapidesa, "era una llei de policia que firmaria (Laurenti)Beria". Es referia al que va ser cap dels serveis secrets d'Stalin i assassí notori. Un cap de policia proper al PSC -si bé avui menys que ahir i segurament més que demà- em parla de "model soviètic" i també d'"stalinisme". Em confirma que tant el PSC com la principal coalició de l'oposició tenen criteris molt concordants, en el sentit de voler garantir l'autoritat dels ajuntaments i dels alcaldes sobre les respectives policies locals.Els alcaldes volen la coordinació a tots els nivells, però no pas el domini per part de la direcció centralitzada, tremendament política, dels Mossos d' Esquadra. Aquesta, quant a contingut ideològic i a vocació d'incidència política, no té comparació possible amb cap cos policial existent en una Europa sortosament liberal i antitotalitària.El març del 2007 vaig publicar una sèrie de catorze articles sobre els Mossos d' Esquadra en aquest diari. No n'haig de ?````corregir ni una paraula, ans tot el contrari. Tractava del que ara es veu més palesament. El passat quatre de maig vaig publicar un article en aquest diari sobre TV3. Informava que un molt alt dirigent del PSC m'havia expressat que dins la TV de la Generalitat, en constant pèrdua d'audiència, hi manava un "soviet" incontrolable.Els dos temes donen per molt. En ambdós casos, la primera pregunta és: Qui mana? Intel·lectualment té la seva gràcia veure com la manera d'obrar del leninisme residual -però sempre preocupant- dona la raó als que creiem en la prioritat de les idees respecte de l'estructura econòmica.En síntesi, ens trobem amb el fet que dues institucions que, segons l'ordre institucional vigent, haurien de ser bàsiques (la TV i la policia) s'entenen més de la mà de Max Weber que no pas de Karl Marx. Succeeix per culpa d'uns marxistes que encara no han entès que el comunisme està condemnat arreu. Menys aquí, per ara i per gran desgràcia.

Castells "Convergent"

2008-06-17T08:06:00.002+02:00

En tot cas dels pocs que sembla intentar tenir veu pròpia, o discurs perfectament executat a les ordres de Zaragoza. Vigileu macos que us quedeu sense menjadora.

El Calbot avui.

El congrés d'Esquerra Republicana ha demostrat la màxima fatal segons la qual qualsevol situació és susceptible d'empitjorar. La gran reflexió que se n'hauria de derivar i que ningú farà per ara és si tot plegat és suportable. El conseller Antoni Castells contestava en una entrevista publicada la setmana al diari Avui que no. Alguns socialistes l'han titllat de "convergent". Benvingut al club. Potser sí que la regeneració de la política catalana hauria de començar ara mateix per convocar noves eleccions. Perquè tot pot empitjorar encara més.

algú té alguna idea sobre cap a on pot anar el país?

2008-06-16T10:47:00.001+02:00

Bé, jo ja feia temps que pronosticava que del congres de ERC no em podíem esperar res de res. La menjadora te massa atractiu per qui mai l’ha tingut a la vora, encara més per qui no te dos dits de cap.
Quintà ho argumentava fa uns dies de forma molt clara.
Aquest cap de setmana es varen confirmar les decebedores notícies ja esperades. Al calbot d’avui la Fundació Catalunya Oberta ho explica ben clar:

El superdissabte i el congrés d'ERC han confirmat que, més enllà de matisos, de preferències entre candidats i de batalles internes, els temuts assemblearis estan a favor del tripartit. No és la direcció, és la militància. Res d' acostaments a CiU, res de posar en qüestió la crosta socialista. Als esverats que esperaven grans canvis, una notícia: el front nacional no existeix. Als del paquet inflat: l' independentisme governamental, tampoc. I Miquel Iceta, del PSC, és el convidat més xiulat del congrés: la discrepància és només cridòria. Fi del debat de la política catalana. Una cosa menys a discutir. Entesos. I ara: algú té alguna idea sobre cap a on pot anar el país?

Entre Manolo i la cabra

2008-06-12T13:35:00.003+02:00

Jo prefereixo que guanyi Obama, i també poder arribar a tenir una democràcia que s'acosti a la d' USA.

Savador Sotres, al AVUI, avui.
www.salvadorsostres.com

Llegeixo al diari més canalla de la premsa espanyola un article que es pregunta si els Estats Units estan realment preparats per tenir un president negre. És aquesta infundada suficiència dels espanyols. Aquesta paternalisme a l'hora de parlar dels americans, com si fossin imbècils. No sé si guanyarà Obama: espero que no, francament. Però els Estats Units d'Amèrica són la primera democràcia del món, la més completa, la més nítida, la més real, la més directa. En nom de qui o de què es permeten els espanyols donar lliçons? Quin negre o quina dona ha pogut mai ni tan sols somiar presentar-se a president del govern? En nom de quin currículum, de quina història s'atreveixen els espanyols a donar lliçons si fa 2 dies mitja Espanya era franquista i l'altra comunista? Aquests espanyolots que no són capaços de respectar ni el dret que tot poble té a la seva autodeterminació. Espanya és una cabra pedant que pontifica des del cul moral del món. Els dies previs a l'Eurocopa, les delegacions oficials anaven arribant als poblets on es concentraven, i les autoritats locals les rebien a peu d'avió. Qui sortí primer de l'avió d'Espanya no fou ni tan sols una persona. Fou un tambor. El seu propietari Manolo, a continuació. Manolo el del Bombo. Manel el del tambor. Espanya és això. L'essència d'Espanya és una cabra colpejant un tambor. Els Estats Units estan preparats per tenir de president un negre, una dona, i tot aquell a qui els americans votin. Les preguntes hauríem de fer-les als espanyols. Està Espanya preparada per deixar de robar-nos? Està Espanya preparada per deixar-nos d'ocupar? Està Espanya preparada per superar la cabra i el timbal? O més simplement encara: està Espanya preparada?

Avui en el seu BLOG
No celebrar
http://www.salvadorsostres.com/v2/imprimir.asp?id=5463

El congrés de l´ERC d´ara

2008-06-10T19:58:00.003+02:00

Felicitar al Diari de Girona per comptar amb un excel•lent col•laborador com l' Alfons Quintà. http://www.diaridegirona.cat

El terme: "malgoverno"
Per estudiar: Isaiah Berlin

El congrés de l´ERC d´ara
ALFONS QUINTÀ
Diari de Girona, avui

A les eleccions del 12 d'abril del 1931, que van portar a la Segona República Espanyola, ERC va usar un eslògan molt brutal: "pena de mort al lladre". Nascuda només tres setmanes abans, ERC es presentava com el partit de l'honestedat. Si ara recuperés aquell eslògan, alguns ens moririen de riure. "O tempora, o mores": eren altres temps i altres costums, com va dir Ciceró a Catilina.
Ara hi ha una altra ERC. És la de les poltrones i els personalismes, conjunt amanit d'un radicalisme verbal sense límits.
Aquestes evidències han caracteritzat el seu recent congrés. Uns tenen poltrones i les volen conservar -cas de les candidatures de Puigcercós i Benach-, mentre un tercer -Carretero- voldria tenir-ne. La resta és secundari.
Pel que fa al radicalisme verbal d' ERC no calen gaires exemples. És en l'extrema esquerra leninista on cal ubicar a ERC. En el segle XXI, cal ser molt ignorant i estar molt encegat per gosar cridar, en el Parlament espanyol, "Viva el Comandante en Jefe", com va fer el diputat d'ERC Joan Tardà, referint-se a l'assassí en cap de Cuba, Fidel Castro.
Tot aquest joc ras -les poltrones solen estar prop de ?terra- conjumina amb el d'altres. Per exemple, amb el de CDC -escric CDC i no CiU- somniant amb la truita d'una entesa amb ERC. Assimilar sobiranisme a modernitat, o a nacionalisme modern, és una cabòria que s'escapa al meu pobre enteniment.
Encara recordo uns temps en què en els congressos dels partits hi havia discussions interessants, a partir de les quals tenies una finestra oberta al futur. Ara han esdevingut una mostra de força dels que controlen els partits, cas de Puigcercós a ERC, de Felip Puig a CDC i de Zaragoza al PSC. Només acaba un congrés que els secretaris d'organització i els "apparatnik" ja comencen a preparar el proper. Volen que res canviï i normalment ho assoleixen. El que es mou no surt a la propera foto. Veurem si el cas Carretero ha estat un breu incident o perdurarà. Per esbrinar-ho caldrà tenir present l'evolució del nombre de membres d' ERC a la nòmina de la Generalitat, o ben subvencionats per aquesta. Diguem a quina nòmina estàs i et diré com penses. O que badem, que solia dir en privat Josep Pla.
Carretero ha plantejat lleument el tema de les aliances. No sembla que sigui degut a raonaments de fons, sinó tot el contrari. En efecte, va ser quan Maragall va decidir que Carretero havia de sortir del govern, perquè no li agradava el seu comportament personalista, que va començar a creure que només un canvi de coalició li podria permetre retornar a mullar pa en suc del poder.
Abans ho havia tingut discrepàncies sobre res de substantiu, ni tampoc se'n veuen ara. Les distincions són de persones. No podria ser altrament en un partit on el mot independència és usat des de fa molts anys com l' ungüent de la serp, que abans es venia en els mercats. Un xarlatà afirmava que ho curava tot.
Potser els caldria llegir a l'admirat Isaiah Berlin (1909 -1997). Va escriure que el nacionalisme és una reacció a les ferides. Certament, Catalunya ha estat ferida des d'Espanya. Però ara cal afegir-hi una altra realitat: que Catalunya i els catalans hem estat ferits pel que els italians anomenen el "malgoverno", des de la mateixa Generalitat. Va ser amb Jordi Pujol i ha estat després amb els tripartits. ERC ha estat i és una component d'aquest obvi "malgoverno". És una dissortada maldat que perdurarà si no es comença per posar-ho de relleu. Després caldria analitzar en profunditat les causes i proposar canvis bàsics. Si no es produeixen estem llestos per sempre més.
Penso en la limitació del perímetre de l'administració, en una nova llei electoral, en la liquidació del control cultural i de la creació, mitjançant les nefastes subvencions, i, en definitiva, en una anada vers l'autogovern institucional, per oposició al centralisme i el dirigisme tan grollerament palesos en la Generalitat.
Tot això lliga amb la Generalitat liberal volguda pels presidents Macià i Companys, així com amb l'ideari del meu vell i estimat amic Heribert Barrera. Però estem en un altre paradigma, que té molt de leninista -Tardà no és una excepció sinó la regla- i res de modern, ni de bo.

J. Scott Armstrong: exorcista d'ecocomunistes

2008-06-09T17:43:00.006+02:00

J. Scott Armstrong, cofundador del 'Journal of Forecasting'; climaescéptico
"No hay calentamiento global: de hecho, la Tierra se enfría"

Entrevista de LLUÍS AMIGUET per a La Vanguardia - 09/06/2008

Tengo 71 años y sigo investigando en la Wharton School. Tengo dos hijos y dos nietos. Soy uno de los fundadores de las ciencias de la predicción: el cambio climático es pura entelequia. Los políticos inventan y utilizan quimeras para aumentar su poder. Dios no me interesa

J. Scott Armstrong: ¿Que se funden los glaciares? ¿Que se derrite el Polo Norte? ¿Que sube la temperatura global por culpa del CO 2 y el efecto invernadero...?

Lluís Amiguet: Gastamos miles de millones en evitarlo.

Pues es falso. Una falsedad interesada, porque miles de burócratas y políticos viven de convencernos de que el mundo está en peligro y de que los necesitamos a ellos y sus sueldos para salvarnos.

Que sea falso sólo lo dice usted.

Compruébelo: no existe ninguna evidencia sólida de que la Tierra se calienta. En realidad, la temperatura del planeta está enfriándose desde 1998, como sí ha demostrado el científico Robert Carter y suscriben Christopher Monckton y otros escépticos.

Son sólo dos opiniones frente al consenso planetario: a la ONU, la UE, la ciencia.

En la declaración de Manhattan fuimos más de 500 los científicos que rechazamos la histeria pública respecto al clima, que carece de evidencia sólida en la que apoyarse, y Arthur Robinson ha logrado ya 31.000 firmas de otros tantos científicos y técnicos que dudan del tan cacareado calentamiento.

Es otro punto de vista, simplemente.

Le daré hechos demostrados: en la Antártida hay más hielo ahora que en el último siglo, el CO no sobra en la atmósfera y he probado 2 para el gobierno de Alaska que la población de osos polares está, en realidad..., ¡aumentando!

Yo he subido al Aneto y el glaciar está desapareciendo, como los de los Alpes.

Son fenómenos regionales. Hay ciclos en una determinada región del mundo en que suben las temperaturas y, simultáneamente, en otras regiones se da otro ciclo en el que están bajando, que es justo lo que está pasando ahora en la Antártida: más fría estos últimos años que nunca. Eso es todo.

El Informe intergubernamental sobre el cambio climático (IPCC) del 2007, auspiciado por la ONU, predijo aumentos en las temperaturas globales durante los próximos 92 años que pondrían en peligro el ecosistema.

Eso es exactamente lo que puedo cuestionar con propiedad, porque soy experto en predicciones. Y cuestiono el rigor predictivo de ese informe. Es incorrecto: utiliza modelos de predicción, adornados con matemática gratuita, que son meras conjeturas. Lo realmente sorprendente no son sus resultados, sino que todos parezcan aceptarlos sin cuestionarlos y que estén en marcha políticas carísimas e inútiles para hacerles frente.

Lo dice la ONU: ¿debo creerle a usted?

En realidad, en ese informe de la ONU hay más política que ciencia. Piense que a los tecnócratas y políticos les da poder la existencia de esa supuesta amenaza: poder y presupuesto y más impuestos. Ahora tome nota: de las 50 referencias del capítulo 8, ninguna tiene solvencia de predicción.

¿En qué se basa?

Llevo 48 años estudiando ciencias de la predicción y soy cofundador del Journal of Forecasting. Las predicciones pretendidamente científicas del informe son tan acertadas como las que podría hacer cualquiera.

¿Cuál es la suya?

Me aposté 10.000 dólares con Al Gore - que donaríamos a la ONG elegida por el ganador- a que predecía con más acierto que él las temperaturas de los próximos diez años.

¿Cuál es su método?

Repetir las temperaturas cada año. Si no sabes la tendencia - y convénzase de que nadie la sabe: ¡quién sabe la temperatura que hará en Barcelona dentro de diez años!-, lo menos arriesgado es repetir la temperatura del año anterior sucesivamente cada año: la oscilación será menor que si utiliza el pronóstico de cualquier modelo de predicción.

¿Qué dice Al Gore?

No me ha contestado.

¿Ha visto usted su película?

Cursi, aburrida, ególatra y llena de falsedades. Yo sólo pido que nadie acepte meras conjeturas como principios sólidos. Los datos que ofrecen las 1.056 páginas del IPCC no proporcionan certezas científicas: auditamos cuidadosamente los procedimientos de predicción y lo único que encontramos fueron meras opiniones... ¡Opiniones! de científicos adornadas con matemáticas gratuitas.

¿Qué hay de los osos polares?

Es otro ejemplo de cómo el papanatismo y los intereses creados en torno al falso medioambientalismo, que tantas subvenciones y sueldos excelentes procura, no tiene ninguna base científica. El gobierno de Alaska me encargó que auditara la predicción sobre la evolución de la población de osos polares..., ¡y en realidad ha aumentado!

Si se derrite el hielo en el que viven...

¿Lo ve? ¡Otra vez está usted prediciendo lo impredecible! ¡Quién sabe si se derretirá o no el hielo del Ártico! Ya le he dicho que el hecho hoy por hoy es que el Antártico se está enfriando año tras año y que cada vez está más helado..., ¡luego no existe ninguna tendencia planetaria al calentamiento!

¿Qué tendencia planetaria existe?

No lo sé, nadie lo sabe. Es imposible predecirlo. En algunas regiones como el Antártico se enfrían las temperaturas y en otras como el Ártico se calientan. Eso es todo.

¿Cobra usted de las petroleras?

Hay otros intereses además de las petroleras. Yo sólo he cobrado 3.000 dólares del gobierno de Alaska por demostrar que la población de osos polares es alta respecto a la media histórica.

Fem por!

2008-06-09T08:10:00.001+02:00

i espera't, que encara n'hi ha un munt més de merda per arribar

Camioners a la presó
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Si la socialdemocràcia no ens hagués deformat tant el cervell i si la idea de la llibertat no la tinguéssim tan devaluada, l'atrocitat totalitària dels camioners tallant autopistes i lesionant els drets de la gran majoria de la població l'acabaríem enviant-hi l'exèrcit i castigant la barbàrie amb penes de presó. En un país normal, en un país on la democràcia prevalgués, un país fort en la defensa dels drets individuals, els camioners tindrien tot el dret el món a queixar-se pel preu dels carburants. Però no a lesionar els drets dels altres conductors, que també han de pagar la benzina més cara, tallant les vies de trànsit. És un desastre pel sistema de garanties que aquests camioners no siguin immediatament reduïts, detinguts i castigats; i és d'una degradació moral de tocar fons que encara se'n parli amb to contemporitzador o tractant-los d'herois. Uns que tallen autopistes i organitzen piquets als centres de producció per impedir que en surtin els camions que no volen sumar-se a la protesta haurien de ser considerats delinqüents, com els lladregots i els segrestadors. Tenen dret a protestar, però tots tenim dret a circular, a no fer tard a la feina, a dur els nens a l'escola o si tenim alguna urgència mèdica. Tenen dret fins i tot a no treballar, però no a impedir que els altres compleixin amb la seva obligació. Quina idea volem transmetre, quin model de nació? Un que perd és president, un mediocre restaurador pot insultar un geni impunement, un tenebrós presenta moció, i no podem circular per culpa de 4 camions. Quina societat estem construint, quins valors? Som un país pres per sinistres, tramposos, delinqüents i perdedors. Un tel de fàstic ho colga tot. El panorama és desolador. Zombis de la destrucció pertot. Fem por.

Emprenedors a Catalunya ?

2008-06-05T08:17:00.003+02:00

Si els poquets que tenim i amb èxit els enviem a la foguera de seguida!

El Calbot de dijous
En relació a la compra d’El Periódico i Zeta per Alfonso Gallardo, s’ha sentit la conyeta fàcil: “Mireu què fan els extremenys amb els diners dels nostres impostos”. Però als catalans ens convindria menys conyeta i més autocrítica. Alfonso Gallardo, el Bill Gates de Jerez de los Caballeros, va començar fa 40 anys en un magatzem de 100 metres. Avui, el seu imperi siderúrgic produeix més del 20% de l’acer d’Espanya, té plantes a Extremadura, Madrid, Astúries i Euskadi, i ha comprat una fàbrica d’acer a Thüringen (Alemanya). Què més voldríem, a Catalunya, que tenir uns quants Alfonsos Gallardos! A casa nostra no hi ha només dèficit fiscal. També hi ha dèficit d’emprenedors.
http://www.fco.cat/

i què més?

2008-05-26T17:31:00.000+02:00

un rodalies
un Tgv
un estatut
una línia de molt alta tensió
un quart cinturó
un "hub" internacional
un finançament
una selecció
un vaixell amb aigua
un transvasament
un dia de pluja
un bon conseller de medi ambient
un congrés d'Esquerra Republicana
un referèndum d'autodeterminació
una televisió plural
una radio nacional
una pàgina web en català
un director de cinema americà...

Cal continuar esperant res més?

Solidaritat Nacional

2008-04-30T10:39:00.001+02:00

On ha anat a parar part de la runa produïda per la construcció de l’AVE?

A. La construcció de l’AVE no ha generat runa; no siguem mesquins!

B. Els de poca iniciativa per Catalunya l’han triat i l’han abocat sel·lectivament als contenidors de colorets i als punts verds de Barcelona

C. A abocadors il·legals de l’Alt Penedès

D. Part a Plaça Catalunya i part a la Plaça Sant Jaume

2008-04-23T11:34:00.001+02:00

Sant Jordi té una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Mª de Sagarra

Bon Sant Jordi a tothom!

CATALUNYA: ESTAT DE LA NACIÓ

2008-04-15T11:19:00.006+02:00

EDITORIAL PÒRTIC I LLIBRERIA CATALÒNIA

i els 28 autors de
Catalunya: estat de la nació

es complauen a convidar-vos a la presentació d’aquest llibre
que tindrà lloc el dimecres, 16 d’abril a dos quarts de vuit del
vespre, a la Llibreria Catalònia, Ronda de Sant Pere 3, Barcelona.

Un llibre dedicat als catalans amb sentiment de catalanitat i a tots els altres, amb l’objectiu d’intentar el redreçament del futur de Catalunya, amb el següent sumari:

Proemi
1. Camí del 2014. L’Agenda Històrica. Jesús Mestre i Godes. Historiador
2. La Guerra de Successió i el general Moragues. Antoni Pladevall. Eclesiàstic i historiador
3. Catalanofòbia. Compilació de l’obra de Francesc Ferrer i Gironès
4. La Llengua Catalana. Gabriel Bibiloni. Doctor en Filologia catalana
5. Llengua i Notariat. Eladi Crehuet i Serra. Notari
6. Atacs a la llengua. Josep M. Borrull. Doctor enginyer industrial
7. Serra i Moret, independentista català. Josep Dalmau. Escriptor
8. Operació: Assemblea de Catalunya. Jaume Rodri. Escultor, exparlamentari
9. La Transició. Isabel-Clara Simó. Escriptora
10. La Constitució espanyola. Heribert Barrera. Científic. Expresident del Parlament
11. Mirar cap a Europa. Aureli Argemí. Creador i director general del CIEMEN
12. El nivell i el dret de l’esport català. David Moner. Advocat. President de la UFEC del COC
13. La societat civil i el poder polític. Jordi Porta. Filòsof, president d’Òmnium Cultural
14. La immigració: integrar o integrar-se? Patricia Gabancho. Escriptora
15. On sou? Núria Lleonart. Psicòloga, vicepresidenta de l’Associació Catalunya 2014
16. Entitats catalanistes: uniu-vos! Joan Camp. Empresari
17. El lliure pensament com a delicte. Èric Bertran. Estudiant i creador de l'Exèrcit del Fènix
18. Una nova Solidaritat Catalana per a la recuperació de la sobirania.
Ricard Lobo. Llicenciat en Filosofia, fundador del Club d’Opinió Arnau de Vilanova
19. I ara què? Oriol Junqueras. Doctor en Història i professor universitari
20. Naixement i expansió de l'independentisme contemporani.
Carles Castellanos i Llorenç. Enginyer industrial i lingüista. Professor a la UAB
21. Mapa d’Europa amb els últims nous estats
22. Balances fiscals, finançament i Estatut del 2006.
Elisenda Paluzie. Doctora en Economia i Professora titular de Teoria Econòmica, UB
23. A la sobirania per la pròpia economia. Carles Lladó. Doctor Arquitecte
24. La via escocesa. Ramon Tremosa. Doctor en Economia i Professor titular de Teoria Econòmica, UB
25. “Best wishes”. Sean Connery. Actor
26. L’autodeterminació: el referèndum per la independència.
Xavier Solano. Analista polític de l'Scottish National Party al Parlament d'Escòcia
27. Objecció fiscal i tancament de caixes. Antoni Abad. Dr. en Filosofia i advocat
28. Cap a la independència. Alfons López Tena. Notari. Vocal del “Consejo Superior
del Poder Judicial” i president del Cercle d’Estudis Sobiranistes
29. Conclusions i Pla Tàctic. Consell coordinador de Catalunya: estat de la nació
30. A la pàtria. Hèctor López Bofill. Dr. en Dret Constitucional i escriptor

–Fins que Castella va envair la nostra terra, Catalunya sempre havia estat lliure i sobirana.
–Els drets arrabassats per la força de les armes i el decret de Nova Planta mai no han prescrit.
–Cadascú des del seu lloc ha d’assumir les responsabilitats que li corresponen.
–Catalans amb sentiment de catalanitat, què penseu fer per Catalunya?
–Els que creieu que és imperativa la recuperació de tots els nostres drets i sospireu pel redreçament del nostre futur nacional podeu començar per difondre aquest missatge arreu i amb tots els mitjans que tingueu a l’abast.
–On sou? On sou malalts d’amor pel meu país? Jo soc aquí i amb la paciència que genera saber- se guanyador d’un somni, us hi espero!

A TARRAGONA HI HA PATRIOTES

2008-04-03T15:02:00.004+02:00

I saben negociar dur quan cal. Han acudit a ajudar el Govern Montilla tot i que aquest ha incomplert els pactes de inversions que han de fer en defensa de l'Ebre. Esperem que serveixi per alguna cosa.
El que sí heu de veure és la importància de l'artèria caròtida catalana, el moltes vegads nomenat eix Barcelona-Tarragona. Un eix que pateix un estrangulament intolerable.

L'eix Barcelona-Tarragona millorarà la logística entre les dues ciutats amb els ports comercials més importants d'aquesta riba del Mediterrani, en paral.lel amb els ports de Valencia i Cartagena. Aquest eix que és conegut com l'eix de llevant per Madrid és torpedinat sistemàticament pel seu potencial competidor contra la visió radial d'Espanya enlloc de la visió en xarxa, una visió que a Catalunya prefereixen tant CiU com PSC com ERC com IC, i suposo que en privat també la gent del PP.
O sigui, tots. Serà bò per Catalunya i serà bò per Espanya.

Perquè doncs no es fomenta aquesta millora logísitca en l'economía? Perquè beneficia Catalunya?
Perquè algú que no ens estima ha de decidir quan podem fer 200kms de tren d'alta velocitat amb la frontera?
Perquè és tant car unir les zones industrials de Catalunya entre sí sino és perque no es desitja el seu desenvolupament??
El barcelonès amb el Tarragonès i el Vallès zona lliure de peatges! No costa diners, com fer un tren a la frontera, tan sols és una voluntat política i una decisió! Qui és el culpable d'això?

Us recomano un article de'n Tremosa per a la seva reflexió.
http://paper.avui.cat/article/dialeg/121789/pais/detalls.html
De vegades els detalls fan la diferència.

DISSABTES A LA SECCIÓ "MÓN" DE L'AVUI

2008-03-29T16:59:00.004+01:00

Fins que el treguin d'allà naturalment. Des que els "liberals" grups Planeta i Godó van accedir al control de l'Avui han anat restringint l'espai d'aquest gran periodista. Aviat es podrà dir (Al.lavui).

TELEOBJECTIU
Coherència comunista
Alfons Quintà / Periodista

El genocidi al Tibet ens hauria de despertar. Com haurien d'haver-ho fet els genocidis també comunistes als Balcans i a tants altres pobles. L'odi a les existències nacionals reals és tan inherent al comunisme com la seva passió per l' Estat. En això, Karl Marx i Friedrich Engels eren categòrics, com ho són els seguidors que els queden.
El gener del 1894, Engels escriu a Walter Borgius que "per a nosaltres les condicions econòmiques determinen tots [sic] els fenòmens històrics, però la raça [sic] en ella mateixa és una dada econòmica". En el seu famós Anti-Dühring, Engels afirma: "En els nostres països els axiomes matemàtics són perfectament evidents per a un nen de vuit anys [...] cosa que és conseqüència de l'heretatge acumulat [sic]. Per contra seria molt difícil ensenyar-los a un bantu o a un negre d'Austràlia".
"Els polonesos no existeixen més com a nació", escrivia Engels a Marx el 23 de maig del 1851, i recomanava "ocupar les ciutats fortificades [poloneses], sobretot Poznan, per part dels alemanys, sota el pretext de defensa". A la resta de la població calia "abandonar-la al desordre, empènyer-la a les flames [sic], devorar el país tot sencer". L'abril del 1852, Marx hi coincidia en condemnar a l'extinció "aquests pobles primitius: els txecs, els eslovens, els dàlmates" mentre reivindicava "el poder de la nació alemanya a subjugar [sic] absorbir [sic] i digerir [sic] els seus veïns de l'Est".
Vaja, Marx ho va preconitzar i Hitler intentà dur-ho a terme. Els seus insults antisemites contra el polític Ferdinand Lassalle són esgarrifosos. Sense aquest teló de fons no s'entén el genocidi al Tibet, i a tants altres llocs, que caldrà exposar un altre dia basant-se en fets concrets i actuals.

Realment escriu molt bé!!

2008-03-28T14:28:00.002+01:00

LLIR ENTRE CARDS
La virilitat d'una nació

Salvador Sostres / http://www.salvadorsostres.com/

Joan Puigcercós representa una idea de virilitat inèdita fins ara a la política catalana. Me'n separen el seu bolxevisme atroç, el ressentiment social i una posada en escena que no és exactament la que prefereixo. I que el meu vot sempre serà convergent, esclar. Però els catalans no estem cridats, en aquests temps tan crucials, a subratllar les diferències que ens allunyen sinó les similituds que amb molt d'esforç podríem tornar complicitats pel gran objectiu que és la llibertat. Aquests són els materials que tenim: aquests polítics, aquests empresaris, aquests periodistes, etcètera, que tenim i hem d'intentar descobrir-nos les virtuts i les afinitats si volem que es posi a funcionar la gran maquinària que torna inaturable el destí dels pobles. No cal que ens preguntem, com diu Goethe, si estem plenament d'acord, sinó tan sols si anem pel mateix camí. Puigcercós representa la virilitat, la capacitat d'acció que li manca a la política catalana, i després de tantes sobretaules, de tantes hores de barra de bar i proclames, potser és l'hora de començar a concretar actuant. Les enquestes revelen que Joan Puigcercós té prèdica entre el públic femení perquè transmet una imatge de virilitat i de seguretat que infon seguretat. És temps d'homes d'acció, encara que això suposi una certa grolleria; una grolleria preferible, en tot cas a l'esclerosi que generen la inacció, la ganduleria i la diarrea verbal destinada a escampar deliris com el 2014 si no tens la capacitat de treball que cal per assolir-los. És fonamental que Esquerra i el catalanisme en general basin llur estratègia política en l'acció. Que la retòrica deixi pas a la musculatura, el discurs a l'actuació i les amenaces a la directa, inevitable, ineludible confrontació.

I jo afegeixo: Sincronitzem la nostra lluita amb la dels pobles que volen la llibertat. És la mateixa lluita, subtilitzada, que ha traspassat el llindar de la violència física, però hi ha molta violència mental. El Dalai Lama està lluitant per tots nosaltres, no el deixem sol!
(El ressaltat en negreta és meu).

Aquest txitxarel.lo escriu molt bé!

2008-03-27T23:21:00.002+01:00

El meu Benet i altres contes (Article de l'AVUI)

Fa pocs dies passàrem per 62 perquè el doctor Vila volia Les flors del mal de Baudelaire/Llovet. Mentre ens trobaven el volum veiérem arribar els primers exemplars de les memòries de Josep Benet. Fa molts pocs dies. La malaltia i l’edat l’havien ja sentenciat de fa temps, però Benet no va morir fins a estar segur d’haver acabat la feina. Hi ha un tipus de persona que és així, que no descansa, que no se’n va, que es resisteix a morir fins que no té la feina acabada. També Joan Coromines, que tot i que era ja molt vell, no va permetre’s de morir abans de concloure el seu diccionari. “Hem viscut per salvar-vos els mots”, digué l’Espriu, etcètera. Eren temps d’homes coratjosos. Homes que assumien la seva missió i el seu destí, aguantaven la posició i no en dubtaven, i no defallien fins que l’acomplien. Era lent, era dur, Pujol anà a la presó, els poetes al calabós, la censura, les tortures, però hi havia un coratge, una generositat de fons que no acabava si en aquella partida concreta no hi havia guany. Això dóna sentit a una vida més enllà de les desgràcies i a un poble més enllà de les nits si s’empeny amb constància per retrobar l’alba. Moisès guià el seu poble 40 anys pel desert, i ni a ell mateix li fou permès de conèixer la Terra Promesa. És així com es forgen els destins invencibles. Ara hi ha més pressa que coratge, moren abans les idees que els homes. I quan no llaures creixen les herbotes, i Catalunya és avui un país captiu d’herbotes perquè els seus líders defalleixen a cada anècdota i no travessarien cap desert. No em parlis d'enemics ni fatalitats: un país és el seu coratge, el preu que està disposat a pagar. Ets tu qui perd o guanyes perquè no hi ha cap enemic de la mida de les teves esperances.

Salvador Sostres

Líders o messies?

2008-03-14T15:20:00.006+01:00

Ja fa massa temps que els partits secessionistes no tenen líders. En aquests partits, igual que en els unionistes, els candidats són triats en uns processos interns en els quals només poden votar els afiliats als partits. És després, a les eleccions per algun càrrec públic, on els ciutadans decideixen si aquest líder, equip, idees i propostes són o no adients a les seves necessitats.

Per a un votant nacionalista, en el nostre país, les opcions de vot, entre els partits que ja són al Parlament, són ERC i CiU. Una gran majoria dels nacionalistes es va abstenir. Això porta a pensar que si haguessin existit unes primàries a l'estil americà, on vota tothom qui vol (afiliats o no), potser s'haurien estalviat el desastre que hi ha hagut en aquestes eleccions. Sembla que el nacionalista de carrer no està en sintonia amb les propostes dels partits i els castiga quedant-se a casa. CiU i ERC haurien de percebre això i actuar en conseqüència. Només quan hi hagi algú que lideri el que els votants nacionalistes volen llavors el votaran. Esperar el contrari és messianic: "Tant és el que el votant vulgui, jo sóc qui necessiten". Molt bé, però hi ha 400000 vots esperant que algú lideri el què pensen.

Si l'única manera de ser crític amb un partit és no votar-lo (encara que de vegades dolgui) queda ara per decidir si cal no anar a votar o votar en blanc. En aquestes eleccions això ha quedat més clar que mai. Gairebé 400000 nacionalistes van decidir que el seu temps era més vàlid que el vot en blanc. Són els partits els qui s'han de preocupar d'esbrinar el motiu de perquè fa vuit anys els van votar i ara no.

PS Sobre el valor del temps. Suposem que anar a votar costi 30 minuts , sobre 400000 abstencionistes, això són 200000 hores, uns 23 anys! Per votar en blanc? Va home, va! Millor la platja!

Qui vol 300000 vots?

2008-03-10T19:40:00.003+01:00

Aquest cop sembla que es poden fer números prou clars. A Catalunya i dividint per províncies (a l'espanyola) podem veure l'augment del vot del PSC-PSOE i la disminució del nacionalista CiU-ERC.

PSC-PSOE:

Tarragona +31299
Barcelona +27912
Girona +17919
Lleida +8899

TOTAL: +86029

CiU+ERC:

Barcelona: -288151 (245448 d'ERC)
Lleida : -2395 (ERC no té escó)
Girona : -46202
Tarragona: .-3680 (ERC no té escó)

TOTAL: -340228

Bé, doncs, suposant que 40000 vots nacionalistes (que ja és dir molt) han passat al PSC-PSOE queden 300000 nacionalistes que no han anat a votar. Així que ja cal que ERC i CiU s'espavilin perquè hi ha molt de vot al mercat i aquest cop hauran d'oferir un discurs clar i seriós. Encara que, la veritat. sembla molt difícil que aquests dos adjectius es trobin en un mateix partit nacionalista hores d'ara.

Ús del terrorisme

2008-03-05T09:42:00.004+01:00

No entraré ara a parlar de l'ús partidista que fa el PP del terrorisme dins de la seva estratègia per arribar al govern ja que és prou coneguda per tothom i ha estat criticada des de diferents fòrums. Però, i el PSOE? Què diuen de l'ús que en fan? On són els intel·lectuals, columnistes....?

Darrerament ens anuncien com a gran notícia detencions dels etarres més buscats, aquí i a França. I al cap d'uns dies, en lletra petita i amagada apareix la notícia que aquests terroristes tan perillosos estan en llibertat.

L'última:
Dimecres 27 de febrer: Apareixen les fotos dels etarres més buscats
Diumenge 2 de març: Cauen dos dels terroristes més buscats
Dimecres 4 de març: Ja són en llibertat

Entre aquestes dates hi ha un debat i ens trobem en plena campanya... Quina pudor que fa el rubalcaba i companyia... Ah! Era allò de l'olor del psc....

2008-02-18T17:54:00.003+01:00

Avuí, en un racó d'aquest món, hi ha algú que crida en nom de la llibertat. En un altre raconet, hi ha algú que somnia amb la seva llibertat. I en un altre indret, hi ha algú que tremola pensant en la llibertat dels altres. Kosovo: felicitats, Catalunya: deixem de somniar?, Espanya: la por no us deixa respectar.

No vull comparar-me amb Kosovo, Catalunya no és Kosovo. Però no cauré a empassar-me la demagogia dels intolerants. La indepència és un dret, un dret que podem utilitzar.
Que tingueu sort, kosovars, molta sort!

Enhorabona Kosovo

2008-02-18T10:07:00.003+01:00

17 de febrer de 2008, una data per recordar per a la gent de Kosovo, el nou país independent d'Europa. Sí, en ple segle XXI les fronteres es mouen, sorgeixen nous països i no arriba l'apocalipsi. Encara que les cròniques que surten per la seva siguin impresentables, i semblin pròpies de la televisió sèrbia més nacionalistea, encara que la vicepresidenta del gobierno de España digui que no reconeixeran el nou estat, Kosovo tindrà a partir d'ara el dret a decidir.
Aquesta setmana que comença la campanya cal recordar-ho un cop més PP i PSOE (amb els escolanets del PSC) són el mateix en aquests temes. Ara bé, avui veurem com el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya reconeixeran Kosovo. Què farà el demagog? Esperarà al 9-M? O li fotaran tanta canya que avui mateix s'haurà de baixar els pantalons... ai, pobret, ell que no el conviden a Downing Street... més val que es posi les piles perquè el tornaran a deixar de banda, com sempre.

La nazi ataca amb demagògia

2008-02-13T01:59:00.000+01:00

Ara diu que si hi ha prou gent que vulgui posar-se l'estrella de David, farà una escola per jueus al mig de la Villa y Corte.
Bona jugada Esperanzita. Nosaltres treurem el castellà de totes les escoles públiques i en farem UNA que sigui bilingüe per a que els nens s'assegurin la comprensió del català.
Que ja sabem com ets Gili de biedma!!

NO hi haurà segregació escolar a Catalunya per la senzilla raó que només hi haurà una llengua pròpia mentre no siguem independents! El català! Una vegada siguem independents, i recaudem els nostres diners, nosaltres mateixos, llavors podrem decidir què fem amb les escoles per a no perdre el castellà, que tot sigui dit "és mui bunito de hablllar en la intimidat".
Només llavors podrem fer del castellà una llengua pròpia, mentrestant és una llengua imposada amb major o menor resistència.

cliqueu

Test polític

2008-02-04T11:45:00.000+01:00

Aquest test pot ajudar a situar-se dins els mapa polític:

http://www.revistaperfiles.com/pages/haz-nuestro.php

És interessant com es distribueix aquest mapa.

rEVOLution!!

2008-01-31T03:44:00.000+01:00

Ja tinc candidat. Ron Paul. Un Libertarian del partit republicà que parla per a que l'entengui tothom.

És apassionant tenir una mica de temps per navegar per internet i veure els diferents fòrums i debats sobre les propostes de cadascun dels candidats! Y també hi ha campanya bruta!
Allò és qualitat democràtica.
Aquí tenim els 400€ del Zapatero y la infecta política lerrouxista que promourà el PP sobre la llengua catalana per guanyar vots.

Si us agrada el rock us recomano http://www.pokerface.com/media/wax/video/control.htm per a que hi mediteu. Són radicalillos, però interessants, i la música mola.

Ara que sembla que m'he trastornat definitivament en la recerca del sant grial de l'independentisme català més liberal, cada día veig més clar que desbarrem amb la percepció que tenim de la paraula ESTAT, i que perseguim tant encegadament, pretenent, potser, aconseguir que aquest ESTAT CATALÀ sigui el més fort possible.
Jo vull que l'EC sigui el més fluix possible.

http://www.youtube.com/watch?v=IWfIhFhelm8&feature=related

Ep, si heu sentit la lletra de la cançó de POKER FACE no penseu que vull suicidar-me a l'estil Xirinacs, eh? Només estic passant una mala època.

CATALONIA IS STILL AN OPRESSED NATION.

Les coses clares

2008-01-30T11:47:00.000+01:00

Una breu entrada per informar-vos del llibre de Xavier Mir:
Vostè té un problema i aquest problema es diu PSC
Un recull d'articles sobre el partit amb més poder a Catalunya per reflexionar-hi una bona estona. S'acosten les eleccions i cal pensar què hem de fer.

Educació. Diàleg obert amb el capità Haddock.

2008-01-21T12:10:00.000+01:00

Benvolgut capità,
En primer lloc sento no haver contestat el teu comentari, quan tu vas respondre al meu. El temps no m'ho ha permès fins ara. De tota manera hi he pensat força. No cal que et digui que no ho tinc més clar que ara fa una setmana. Però potser el pensament és això, complexificar en comptes de eventualitzar, estereotipar i totes aquestes coses tan lletges. Però bé, al gra. Continuo sense estar d'acord en separar la quitxalla en aules diferents segons l'esglaó socio-econòmic que opupen i/o lingüístic. Entenc que a Catalunya aquests dos aspectes van en molts casos lligats l'un a l'altre. Però no en tots els casos. Hi ha treballadors (classe obrera) catalanoparlants i empresaris i/o professionals (classes benestants) castellanoparlants. D'aquest últim grup n'hi un fotimé. Alguns no tenen cap pega que els seus fills estudiïn en català, però molts d'altres sí. I aquesta última franja no és una minoria invisible. Son la Ñ, el PP, un bon gruix de la classe benstant barcelonina. Alguns tenen noms ben catalans. Però són així.
Separar-los per la opcíó social, doncs, vol dir doncs condemnar la gran majoria a no prosperar, no només econòmicament, sinó culturalment.
És clar, també els podríem separar per idioma. Els castellanoparlants a una escola, els cataloparlants a una altra. És una opció, sí. Però suïcida. Suïcida perquè d'aquí a vint anys (o molt abans) les escoles catalanes començaran a plegar per manca d'alumnes, i en molte zones els pocs reductes de cataloparlants hauran de matricular-se a escoles castellanoparlants perquè no tindran cap altra opció. Aquesta opció ja la va proposar la Esperanza Aguirre quan era ministra, i és per aquest motiu que la va proposar. Perquè sap molt bé que el català només pot resistir si no ens arraconem. Som menys, i això marca.
No tinc la solució. De vegades penso que el nostre país és un avió de paper al cor d'un huracà. No sabem on anirem a parar. És molt possible que al fons del mar. Però també pot ser que acabem surant per algun altre lloc. Ara per ara, per surar, només tenim una opció (en el terreny educatiu). No arraconar-nos. Necessitem lleis exigents que permitin a tots els nouvinguts (tan si volem com si no) integrar-se. Necessitem lleis que exigeixin a tothom un coneixement òptim del català. Qui no el parli bé s'autocondemna. Però l'oportunitat hem d'oferir-la. És molt possible que molts hi renunciïn, però n'hi haurà molts´que no hi renunciaran. No tots els néts d'immigrant de Santa Coloma han renunciat a parlar català. Molts són clarament bilingües i se senten plenament catalans.
Ara t'enganxo un enllaç que he trobat interessant. És un blog dedicat a Hayek i l'educació. No sé si estic d'acord amb tot el que s'hi diu, però l'he trobat interessant. Sé del cert que més d'un el trobareu interessant, encara que només sigui perquè us agrada llegir Hayek.

http://blocs.mesvilaweb.cat/hayek

Jugar amb la llengua

2008-01-18T10:31:00.000+01:00

Jugar amb la llengua
Catalunya comença a ser un problema greu per al PP (la seva insignificant bossa de votants esvaeix qualsevol possibilitat de majoria absoluta de Rajoy) i el PP comença a ser un problema greu per a Catalunya (la impresentable tergiversació de la situació lingüística del país amenaça > amb obrir un front etnicista pitjor que el lerrouxisme). El fitxatge de marginals com Francisco Caja certifica aquesta estratègia. En la mesura que la veritable diana d’aquesta tropa no és cap partit polític concret sinó la mateixa legitimitat decisòria de la Generalitat, hom troba a faltar una resposta institucional simètricament contundent. Per què callen el conseller Maragall i el president Montilla? Tanta por els fa defensar la llengua catalana?

El Calbot del Divendres
Fundació Catalunya Oberta

L'amor entra en escena

2008-01-15T11:44:00.000+01:00

En aquest blog hem parlat moltes vegades de l'amor, o més ben dit de la manca de tal, com a base per reclamar un tracte just per Catalunya.
No pot admetre's que qui controla la teva cartera, els teus diners, la teva capacitat per aplicar energia allà on tú creguis que és més convenient, no busqui el teu màxim desenvolupament. Hem perdut la confiança en l'administrador. D'aquesta constatació neix el Català emprenyat.

Sense cap ànim de recordar més enllà del 1992, o potser uns pocs anys abans, vull deixar clara la humiliació empresarial que ha significat per Catalunya, i per extensió (per fer feliços a molts catalans espanyolistes), per a una part considerable d'espanyols, el fet que 20 anys després de la construcció de l'AVE Madrid-Sevilla (recodeu que va patir una desviació de mig Bilió de les antigues pessetes sobre els pressupostos i no va passar absolutament res), Barcelona, aquella ciutat que va posar Espanya al mapa dels paísos moderns en aquella època, encara no tingui un tren d'ala velocitat que l'apropi a la frontera. De fet de vegades no té ni rodalies.
La consigna és clara i inamovible: Sempre hi haurà un castellà, o un representant de Castella, decidint quan ens hem de fer rics i fins a quin punt. I ho decideix la mateixa persona que de forma més o menys accentuada conviu i simpatitza, si es que no en pren part activa, amb els estúpids boicots a productes tradicionalment vinculats a la nostra terra. O potser hauría de dir la d'ells. Perquè el que està clar és que vivim de les miseries que ens volen donar. NO SOM LLIURES COM A POBLE.
I sembla que la forma mental anticipada desde fa tant de temps en aquest cau de bogeria va prenent cos gràcies a Déu.
La gent comença a raonar que no és possible que l'única regió rica fa 20 anys que es va empobrint de forma alarmant sigui Catalunya. Aquí no hi ha misteris insondables ni poden donar la culpa al Català ni a la immersió lingüística. Aquí hi ha autèntic mal govern. Amb mala baba i amb intenció de fotre. I no dir-ho ens fa igualment culpables. Crec que els convergents se'n adonen ara quant estúpids han estat durant el seu mandat de govern i quant estúpids van ser alhora de negociar el primer estatut.

Us porto un link que il.lustra subtilment que fins i tot les ments menys radicals estan canviant d'opinió.

http://paper.avui.cat/article/opinio/112123/obrir/melons.html

2 minuts de lectura entre línies. Sembla que s'acosta el nou règim, però encara queden moltes trampes internes per superar.

Salut, pau, i estimeu els altres com us estimeu a vosaltres mateixos.

¿A qué huelen las nubes?

2008-01-14T14:49:00.001+01:00

Els nicaragüencs cada dia estan pitjor... o han de tapar la pudor?
Oloreu-ho

Per a relexionar 2

2008-01-13T01:47:00.000+01:00

Hola, aquesta vegada us poso un post d'un dels blogs que acostumo a mirar. Pajamas Media.

Espero que us agradi i que us faci navegar una miqueta per bon periodisme internacional. Pel meu parer. És clar.

http://pajamasmedia.com/2008/01/who_says_60_million_americans.php

Deixeu comentaris si us plau.

Desagraïts

2008-01-09T17:18:00.000+01:00

Ja ho diu la dita que el món n'és ple. Resulta que ara es critica el sistema d'immersió i els del PP tornen a reclamar que els seus fills tenen el dret a rebre l'ensenyament en castellà. Mireu, talossos, si ara, a Catalunya, féssim dues línies educatives (com a Euskadi), amb qui creieu que els vostres fills compartirien aula? Vés que no estiguéssiu tot el dia escoltant bachata! Capsigranys, si no fos per la immersió, a Catalunya, avui, hi hauria un gueto de castellanoparlants amb un fracàs escolar que faria fredor! I no es diluiria com l'actual fracàs sinó que quedaria ben estigmatitzat! Que és diu cohesió social! Potser qui s'hauria de queixar són el catalanoparlants (ui, no, no! que s'ofendran!), potser sí que hauria d'haver dues línies d'ensenyament perquè en el fons qui més està perdent som nosaltres que hem de compartir aula amb els fills de pares que no tenen cap interès per la seva educació. Una mostra? Aneu a qualsevol escola pública.

PER A REFLEXIONAR

2008-01-05T00:15:00.000+01:00

Hi ha gent que ens preguntem com pot ser que els catalans resisitim tot el que resistim tenint els polítics i els periodistes que tenim.
Entre tots ells, n'hi ha un que s'alça com un far en la tempesta. Infalible, mètric, implacable y perquè no, també perillós ja que no té altre amo que la veritat reflexionada.

No entenc com un periodista de la talla d'Alfons Quintà no té més espai a la premsa catalana.

"Hi ha posicions ideològiques extremadament costoses en els terrenys polític, econòmic i social. N'és un cas la llei d'habitatge que Iniciativa ha fet assumir a tot el tripartit. Ens arriba després de la monstruositat dita memòria històrica.
Ambdues mesures són d'una puresa marxista-leninista monumental. Una afecta el dret a la propietat, base de l'economia de mercat. L'altra manipula el passat per controlar el present.
Ambdues lleis seran un desastre en la mesura que no crearan res de bo. Però, ai las, ja són un èxit per al comunisme, perquè els mostra que la societat catalana està tan malmesa i intel·lectualment desvalguda que les pitjors barbaritats poden ser imposades sense causar el grau de reacció que hi hauria en qualsevol país europeu.
Respecte a ambdues operacions, la pitjor gentalla extremista ha pogut dir de tot amb una extrema impunitat. Cap reacció col·lectiva d'historiadors respecte a la usurpació política de les complexes i contradictòries realitats històriques. Tampoc hi ha hagut una reacció social d'alçada contra la insolència de la llei d'habitatge.
A Catalunya s'entén la discreció del PP. Sap que la seva política genèrica respecte a Catalunya li treu credibilitat. La modèstia de la reacció de CDC és menys comprensible. Davant l'ofensiva d'un comunisme cavernícola no es pot admetre que els socis de CDC en les eleccions europees (Partit Socialista de Mallorca i Bloc Nacionalista Valencià) hagin assolit un pacte amb IU per a les eleccions municipals. CDC pot no estar present fora del Principat. De fet, hi està poc i malament. Però no pot menysprear, en tot i per a tot, les dues operacions exposades."

Això és TV3....

2007-12-04T16:36:00.000+01:00

No hi ha prou espanyolisme? Encara en volen més? Quan fa que no veu TV3 aquest impresentable?
font: http://www.telenoticies.cat, a les 16:33 4-12-2007

per cert, cap referència a la notícia que els afecta...

A qui vol enganyar?

2007-12-04T15:43:00.000+01:00

El senyor Ferran ens prèn per ximples o no veu la televisió que tant critica. Una televisió que mica en mica ha caigut en la mediocritat i que ara es defensa liderant uns nous models de mesurar audiències, on surt guanyadora. Curiós...
Però tornem a la seva, la televisió que va heredar el PSC després d'accedir al poder. Ells volien aplicar el model BTV, una televisió al servei del governant de torn de Barcelona. Una televisió per al PSC i els seus acòlits i on la discrepància et costa el càrrec, el programa i el que sigui. Aquest model s'ha anat aplicant a TV3, però es clar encara hi ha alguns de l'altre costat, alguns que discrepen. Encara no tenim una televisió estalinista, amb comissaris polítics, potser el model seria el de Veneçuela, potser caldria fer un programa com Alò Montilla? No vàrem tenir la nostra dosi la setmana passada amb l'entrevista al molt honorable?
Però siguem objectius. No era necessari fer una connexió en directe dissabte a la tarda quan milers de persones es manifestaven al carrer? No s'han fet connexions per a esdeveniments molt menys importants? Hi havia ordres? I què dir dels telenotícies, més espanyolitzats que mai, explicant-nos com s'entrena el Real Madrid, o quins són els problemes de Quintanilla de Onésimo. Hi ha una espanyolització latent amb la corrúa de convidats castellanoparlants passant pels programes d'entrevistes. I encara en volen més! O és una advertència al senyor Majó, antic ministre del PSOE? [Si han de canviar les coses, no té gaire sentit que ell hi segueixi, l'aprenent de Goebbels dixit] Potser el minutatge va ser excessiu? O potser s'havia pactat no dir que en Pasqual també està cabrejat i hi va anar? I en Sobrequés, i en Nadal si li haguessin deixat.
Per cert, el senyor Basses està a la llista negra [Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients] o el gran Mikimoto [els programes de viatges d'un popular presentador, que llisca sempre que pot la seva òptica independentista]
Jo pensava que els professionals tenien llibertat per treballar, però al carrer Nicaragua els volen tenir controlats, només volen els seus, que els riguin les gracietes i que quan calgui es pugui agafar el telèfon i ordenar el que s'hagi de fer. Més o menys quan hi ha la informació electoral, criteris partidistes, no d'informació.
Crec que és urgent una reacció per part dels afectats, un dia de vaga, un dia de no informació, una defensa del Col·legi de Periodistes,... Aquestes afirmacions no poden quedar així, com si no passés res. Ja no hi ha cap mena d'ètica entre els socialistes? Entenc que en Pasqual no pagui la quota i espero que molts l'imitin, a mi em faria vergonya tenir a aquest personatge com a dirigent del meu partit.
Llàstima és el sentiment que em produeix aquest senyor, bé potser hauria de dir aquest agitador, vàndal, impresentable...

La fi del PSC com a partit polític

2007-12-03T15:43:00.000+01:00

Deixant de banda les anàlisi de la realitat 'política' del PSC-PSOE (en relació a si aquesta formació rebrà més o menys vots a les properes eleccions, a si hauria o no d'haver-se manifestat dissabte a Barcelona, a si representen una cosa o l'altra, etc.) la lectura dels diferents blogs dels seus militants, simpatitzants i editorials de diaris i altres mitjans de comunicació que els serveixen de mitjà d'expressió, m'adono que ens hem plantat davant un cadàver. L'enllaç a continuació no deixar gaire lloc al dubte:

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Trampa/bochorno/elpepuopi/20071203elpepiopi_1/Tes

El que més m'ha sobtat és el to emprat contra els partits i associacions que dissabte es van manifestar a Barcelona a favor del dret a decidir en matèria d'infraestructures en concret, així com en matèria d'autodeterminació administrativa en general. M'ha recordat als pitjors moments del discurs i la retòrica pseudopolítica del PP. He trobat insòlit l'insult i les desqüalificacions a tots aquells que van manifestar-se per motius polítics (a l'editorial d'El País no els ha tremolat la mà a l'hora d'acusar els polítics que es van manifestar de 'ridículs', 'oportunistes', etc, i els ciutadans d'imbècils incapaços d'adonar-se que els manipulen). M'ha sobtat el nivell del 'cabreig' (terme de força actualitat entre les files socialistes) de molts militants i polítics parlamentaris i membres del Govern de Catalunya davant la manifestació. També m'ha sorprès el grau de nerviosisme que s'esmuny entre les línes que escriuen. Però per damunt de tot, per damunt de la retòrica i el to, del verí que escupen l'editorial esmentada i els blogs que s'hi enllacen, m'ha espantat la manca d'arguments en llurs crítiques, la manca de reflexió en certa profunditat del que està succeïnt a Catalunya. Això és el que em desconcerta. No hi ha anàlisis, no hi ha cap mena de reflexió, no hi ha pensament.

Amagar el que va passar dissabte a Barcelona amb la mort d'un membre de la guàrdia Civil a Capbreton en mans d'un suposat membre d'ETA resumeix, per molt trist i condemnable que sigui el fet, aquest camí sense retorn que ha emprès el PSC. Un camí que s'allunya de la reflexió, la intel·ligència i la honestedat polítiques i que es refugia en el tacticisme de com no perdre més vots o de com guanyar-los. La maquinària del partit ha acabat amb el partit polític.

Si guanya el PS, perd Catalunya

2007-12-03T09:30:00.000+01:00

Ho he dit moltes vegades i ho tornará a dir, els socialistes són pitjors que el PP. Molt bon rotllo, molta política social, d'esquerres, bla, bla, bla, però a l'hora de la veritat, molt espanyolisme davant de tot. Només cal veure la resposta a la manifestació de dissabte. Em fa vergonya i fàstic que aquests personatges dirigeixin el país! I a més que ens xuclin els recursos. Crec que els cal una bona clatellada, que caiguin d'una vegada del pedestal i que els acòlits que els sustenten en els òrgans de govern els abandonin per inútils. No estic proposant ni una moció ni un canvi de majories. Només que els deixin sols, a veure com governen, si poden i que mica en mica a les eleccions els deixem sols. Ja sé que tenen la paella pel mànec, reparteixen càrrecs, diners, subvencions,... però per dignitat diguem PROU!!

El circ del socialistes ja ha arribat:
Cap de pista, Miquel Iceta, el domador de feres sobiranistes, Joan Ferran, i el circ complet a la blogosfera. Lamentablement, l'escapista Jose no podrà assistir, ha anat a demanar perdó.

MANI, MANI, MANI

2007-11-30T12:16:00.001+01:00

Demà aniré a una manifestació, de moment ja serem quatre: en Jordi Pujol (hi va per dignitat), l'Heribert Barrera (ell hi va per coherència) i en Jaume Sobrequés (ha dit que hi anirà per independentista, bona patacada pel psc espanyolitzat), i com ja he dit, jo mateixa.
més absolutament igual si no hi ha ningú més. i també més absolutament igual de quin color és la persona que tingui el costat, si és que n'hi ha , també més igual a qui vota aquesta persona si és que n'hi ha, i si és o no usuari, si que hi ha algù més que nosaltres quatre.
Només sé que jo hi anirè, hi aniré perque vull, perque ja no ho aguanto més i perque si, que coi, perque porto més de 8 mesos preguntant-me on sou, els d'aquí i els d'allà, hi anirè perque m'he passat críticant la poca mobilització de la societat civil, hi aniré per el meu orgull, hi aniré perque sempre he dit que jo ja hi sóc, en el camí de la independència....hi anirè sobretot, per conciència.
I encara que sóc prou forta per anar-hi sola, si al costat hi ha algú de qualsevol color, si davant hi tinc algú que vota a qui sigui, si darrera hi ha un usuari o no usuari, creieu-me, agrairé la companyia.

No deixem que els partits polítics i la seva vanalitat incompetent, ens arrenquin l'únic dret inarrencable, decidir com passem una tarda de dissabte!

QUAN ANEU A LA MANI...

2007-11-29T12:17:00.000+01:00

Aldarulls o no aldarulls,..., aquesta és la qüestió, jo crec.

Assistir amb indignació continguda o destruïr el mostrador de rodalies?
No sé. Crec que el més intel.ligent és demostrar força però no violència, però em temo que hi ha massa interessos per a fer el contrari, i que el tema se sortirà de mare, cosa que els especialistes en guerra psicològica aprofitaràn per anar en contra nostra altra vegada.
I el Saura diu que no hi anirà.
I la ministra anar aguantant...

LA VANGUARDIA NO AFLUIXA

2007-11-22T22:14:00.000+01:00

Bé, el que ahir era una notícia interior, avui ja ha passat a la primera pàgina. Els estudiants catalans estàn a la cua d'Espanya i d'Europa. Vaja, quina novetat.

Us dic la meva opinió.

Ja que fa poc vaig llegir un article de l'Hector Lopez Bofill on parlava de la resignació on Catalunya està caient. I crec que el deixar de cuidar les nostres criatures. El nostre tresor més preuat serà un dels mals on caurem si la situació no canvia. No ho dic perquè si.

Part de la meva formació eclèctica m'ha portat a comprendre com van reaccionar, com a col.lectivitat que es pensàven que eren, les tribus de indis americans quan els van posar en reserves dins el seu propi país. Depressió, alcoholisme, índex de fracàs escolar molt per damunt de la mitjana dels Estat Units..., us sona? No veieu la depressió? No veieu l'alcoholisme?

No importa, ja es faràn més evidents. Ens tenen a la reserva del Nordest de la Gran Castella i ara ens ficaràn cada vegada dins de gàbies més petites. Aviat hi haurà barris castellans i catalans, com passa a molts poblets petits del Bages, com a Glasgow.

I qui ho farà, qui ho permetrà? Gent que no ens estima, i que pensa que ho fa pel nostre bé. I mai us faràn tant de mal com quan vénen sota aquestes premisses.

Des d'aquesta petita plataforma que no llegeix ningú, vull aclarir-vos que la guerra no està perduda. Que no em penso resignar a aconseguir que la col.lectivitat (per ressaltar que sóm un grup) a la que pertanyem pugui decidir per ella mateixa.

I jo que sóc un globalista irredent, on poso el límit de la col.lectivitat? Tots aquells que em permeten una normal evolució sense cap restricció són del meu grup. Aquells que em volen fer desapareixer són d'un altre grup i no poden decidir per mi.

Es per això que desitjo amb totes les meves forces que el Tibunal Constitucianal tombi l'Estatut de Catalunya en la seva totalitat. Fa mesos vaig dir que aquest regal no ens el farien. Demostraria que són estúpids. Tot el contrari, ens faràn empassar una aberració legislativa que no resol, CAP dels temes importants que com a GRUP, NACIÓ, tenim. (que ens donen alguns diners? I què!)

I no us penseu que els temes importants són decisions filosòfiques, no.

Se suposava que erem una comunitat rica i ara es veu que no podem ni pagar-nos un tren d'alta velocitat a la Jonquera. I sabeu de quí és la culpa, no?

Dels nacionalistes, de la immersió lingüistica i del català. Caldrà que acabem amb ells per a que Catalunya torni a ser la comunitat motor d'Espanya... (és curiós com aquest silogisme profundament estúpid por seduïr encara a molts catalans de bona fe).

Catalans, és hora de morir com a poble!! Us pensàveu que tindrieu la dignitat de poder decidir sobre la forma de viure i de morir?!

NO! A Valladolid sempre hi haurà algú molt més intel.ligent que vosaltres que decidirà pel bé de tots.

Afanyeu-vos a suicidar-vos, ja!! No volen ni que ens treguem la vida com a nosaltres ens dongui la gana, la nostra mort haurà de ser com decideixin a Valladolid!

Però no us penseu que si us poseu a parlar en castellà la cosa canviarà. No. Vosaltres, castellanoparlants de Catalunya sempre sereu catalans per als excloents, per als que ES CREUEN MÉS QUE VOSALTRES, i sempre, sempre continuarà la mateixa lluita no resolta. I l'acte de pretesa sobirania que feu el Xirinacs no és tal, ja que es reencarnarà en una societat equivalent, sigui on sigui, on hi haurà un opressor i on haurà de lluitar per a aconseguir el seu dret a decidir, amb l'agravant que el Karma li haurà empitjorat.

Tot seguirà igual.
Fins el dia que plantem cara i diguem: Ja ni ha prou. La nació catalana no va quedar derogada amb el Decret de Nova Planta, ni quan es van casar dos reis. La nació catalana està ben viva i vol viure com a ella li doni la gana en aquest planeta que no és de ningú i és el de tots. La nació catalana té tant d'orgull com la nació més gran de tot el planeta, i que no haguem imposat la nostra llengua, destruïnt-ne milers, només ens defineix com a cultura amb els nostres actes reals.

La Nació Catalana ja sap que despareixerà sota la influència demogràfica àrab, llatinoamericana o xinesa, però vol viure i morir com a ella li doni la gana . I impedir-nos viure d'aquesta manera com a col.lectivitat (l'estatut no ens reconeix ni com a comunitat de veïns) és una de les majors crueltats psicològiques que han fet els fastigosos castellans i els seus abduïts.

Segon avís a les lògies de la Vanguardia: Espero que sapigueu el que esteu fent. Per fer de bruixot se n'ha de saber, i el fracàs és una llei quan es viola una llei superior. La reacció serà imprevisible. I una vegada oberta la caixa de pandora ja no se sap on podrem acabar. Com reaccionarieu si arribessiu a la conclusió que només us queda una sortida?

AQUESTA SERÀ LA PITJOR DE LES PÈRDUES

2007-11-21T17:24:00.000+01:00

Us dic una estratègia que jo faria si volgués destruïr la moral d'un grup rival.

Desunir-lo. Quan desuneixes l'altre guanyes. I pots fer-ho de moltes maneres. La pitjor de les quals, la més horrorosa de totes, és la de manipular amb els fins més pèrfids les criatures de l'esmentat grup. (Heu de posar cara de dolent, quan penseu això)

Ja hi ha llum verda per a la segregació escolar. L'apartheid té llum verda a Catalunya. I La Vanguardia Española s'apunta, mentre juga a la puta y a la ramoneta, a que les famílies castellanoparlants, amb tot el suport d'un estat espanyol, que sempre decidirà en nom de les famílies catalanoparlants sota l'excusa del bé comú, eduquin els seus fills sense que aprenguin el català. Això significa ficar tots els nostres fills en una reserva india. Tal com sona, pero ningú sembla adonar-se'n.

Com l'escola Aula. Dues línies separades. Els que estudiaràn en castellà i els que estudiaràn en català. Ja ens barallarem quan anem a prendre cerveses al Up & Down, si es que existeix. Cohesió: MORTA. Convivència: NUL.LA. Vulnerabilitat per caure en els tòpics: TOTAL.

Com ho faràn? Molt senzill. Diràn que parlar català, el sistema de immersió lingüistica, és la causa de tots els mals. No ho sabieu? la culpa de tot la teniu vosaltres per ser el que sou!
Identitàris!! Sortiu de la tibu!! Català aborigen analfabet. Espanyol modern, culte, lliure, desvetllat i feliç!! Volieu riure? No patiu, ja farem una oferta al Buenafuente i el posarem quan només el podran mirar els vigilants del Pàrking!! Us farem estar sempre emprenyats!! Ja, ja, si fins i tot el Juliana s'ha inventat el nou arquetip!!

I aquest espanyols de bé, convenientment mediatitzats per l'amargat de la COPE, aquell a qui un malalt va engegar un tret al genoll, convindràn, les bones persones, els espanyols de bé (Rajoy dixit), que és una exageració fer cinc hores de català a la setmana, o quatre, o tres, és igual el nombre. El més important és que la campanya de desprestigi ha calat a fons entre els nostres mateixos conciutadans.

Jo mateix, que parlo cinc llengües, sóc considerat una "obtuso i cerril nacionalista" pel sol fet de portar l'Avui sota el braç! Qui em va dir això, és un català amb els dos cognoms catalans, per no parla el català, tot i néixer aqui, tot i confessar la més grans de les estimacions a la nostra (seva?)llengua, ha decidit emigrar a Madrid amb les dues filles perquè aquí no li deixen estudiar en castellà. No patiu, allà el rebràn com un heroi. Jo ja li he dit que és un cabró a la cara i li he aguantat la mirada. Cosa que ell no pogut fer perquè sap que és mentida tot el que diu.

Si aneu amb aquestes, amics del CESID, si voleu a ficar els nostres fills en una reserva com a primer estadi, per a tot seguit continuar la vostra persistent campanya de desprestigi i ofec de la llengua catalana (serà molt senzill quan només calgui reduïr les subvencions a les escoles no afins), us adverteixo que la reacció és imprevisible!! Es comença per la desafecció. Es continua per la desobediència civil i s'acaba, una vegada el territori està objectivament empobrit i estressat, amb la guerra, les violacions, el patiment desaforat i la ruïna total, i tot perquè?
Per no deixar-nos sentir un poble? Per no deixar-nos decidir? En nom de no sé quina unitat divina de merda?!
Ja cal que algú dels vostres intel.lectuals s'empesqui un gest d'amor sincer per aturar l'escalada de despreci que hi ha a Catalunya vers el govern central i el seu més gran mentider. Ja cal que us afanyeu perquè només l'amor porta a l'amor i l'odi mai porta a la finalització de l'odi.
I reconeixo a mi, un ferm partidari de l'amor com a via de sortida del conflicte essencial català, fa temps que ningú m'escolta i començo a perdre l'esperança.

Al proper text us dic la tàctica guanyadora!!

Per cert, molt, molt, molt bé el discurs del Mas. I això que fa anys que no el voto. (Bé vaig votar Trias a alcalde de Barcelona, però això no compta perquè era evident la tria)

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071121/53412996779.html

QUI NO ESTIMA CATALUNYA NO MEREIX DECIDIR PER ELLA. I HEM DE PORTAR EL DEBAT A AQUEST TERRENY.

MENTRESTANT IBARRETXE PLANTEJA LES CONTRADICCIONS CLARAMENT

2007-11-20T14:43:00.000+01:00

Volieu un altre exemple de guerra psicològica, aqui el teniu, si ahir el Rubalcaba llepava el cul als polítics catalans mentre els confinava a una reserva psicològica i física del nordeste del país de todos los castellanos.

Avui, com si fós una contrarrèplica el lendakari Ibarretxe planteja la seva defensa amb el millor dels arguments possible: NO VULL SER MÉS QUE TU, PERO NO TOLERARÉ ESSER MENYS.

Si vosaltres us passeu la justícia pel forro portant-me a declarar, jo agafaré els vostres arguments i us faré declarar a vosaltres, vosaltes tindreu la foto i jo també.

L'argument és molt senzill i imbatible. Si voleu carregar-vos la justícia, jo us hi ajudaré, només ensenyarà d'una manera clara i diàfana com de corrupte i tergiversat està aquest suposat estat de dret que ens han venut.

Que no accepteu? Arguments per a mi...
Que accepteu? Un a un i el parti acaba de començar. I no cal que intenteu la escalada de violència (Rodriguez Ibarra dixit), perquè ja sabeu la resposta que us va donar l'Arzallus: Nosaltres estem aquí. Que vinguin!

(Quina diferència d'actitud política, Déu meu!)
Aquesta estratègia de Ibarretxe pot resultar guanyadora o perdedora, això és el menys important, el que segur que és, és intel.lectualment irreprotxable. Dóna gust veure algú, que per variar, intenta alliberar-se de la miseria moral que ens envolta a les minories i ens ensenya el camí A TOTS.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071120/53412816961.html
GORA EUSKADI.
Ésser minoritari no vol dir acceptar deixar-se trepitjar en nom de la Democràcia.

A RUBALCABA LI MOLTESTA QUE PARLEM DELS NOSTRES PROBLEMES AL PARLAMENT ESPAÑOL

2007-11-19T22:13:00.000+01:00

Volieu guerra sibilina i psicològica, aqui la teniu. El Fouché de la política espanyola, el crack de la lluita en les clavegueres del poder. L'home amb més poder polític de tot l'estat espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba acaba de declarar que els polítics catalans han parlat massa de temes que només afecten a Catalunya al parlament espanyol. Amb un circunlòqui, pretenent adular els polítics catalans, (no patiu, més d'un caurà en la trampa), ha dit amb bones maneres que a Espanya no li interessen els problemes de Catalunya. El missatge ha calat tan endins en la societat espanyola que ja ni els seus dirigents se'n amaguen.
El més curiós és que la notícia vé associada amb un comentari sobre la possible desafecció catalana a la causa espanyola. Desafecció?
Com li dirieu al sentiment que us assetjaria en el cas que la persona que us administra el vostre sou mensual, aquella en la qui teniu, o heu de tenir la més absoluta de les confiances, comença de bon matí a gastar els vostres diners en qualsevol cosa menys en aquella que us pot portar a una vida més fàcil en aquesta Europa ultra-competitiva.
-Inversió en infraestructures nul.la
-Liberalització comerç aeroportuari nul.la
-Presencia esportiva internacional nul.la, reconeixement de existència com a comunitat nul.la

Però això no és el pitjor. El pitjor és que la mateixa persona que us administra la cartera, el vostre sou, després de no gastar-se els diners en res que us pugui beneficiar, després d'anys de campanyes inmundes presentant-vos davant la opinió pública literalment com uns avariciosos escanyapobres, en acabar el dia i anar a comprar al supermercat, és la mateixa persona que deixa de comprar productes fets a Catalunya, o d'arrel teòricament catalana perquè empobrir-vos serà l'única forma de subjugar-vos.

El Jacobí més ben preparat de la política espanyola ha dit que parlem massa de nosaltes, i això si ho digués un altre no passaria res, però venint d'ell n'hi ha per posar-se a tremolar. I el pitjor de tot és que els nostres polítics, absolutament hipnotitzats per les seves formes falsament educades, li riuran les gràcies sense ni adornar-se de què vol dir que el Rubalcaba hagi marcat un límit sobre el temps que es pot parlar de Catalunya al parlament de tots (sic) els espanyols.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071119/53412683679.html

De l'adjudicació de la T-Sud i la resposta necessària

2007-10-03T15:59:00.000+02:00

Després de la Chaconada de torn d'ara fa un parell de setmanes (fruit més que res de la incompetència de la ministra), la prohibició d'un simple partit de futbol entre les seleccions nacionals de Catalunya i els EE.UU. (i les posteriors amenaces contra els representants de la federació nacional de futbol de Costa d'Ivori per part de la federació i govern espanyols per tal que tampoc no pogués jugar-se un altre partit de futbol contra la selecció d'aquest país), les desmesurades respostes judicials i posterios condemnes als acusats d'haver cremat retrats d'un monarca que en temps lliure mata ossos drogats (les desmesura no ha estat tant pels fets com per la mostra d'insubordinació i el qüestionament públic i no acomplexat d'una monarquia carrinclona i ridícula que és d'estirp tan democràtic com un tret al clatell d'un infant), ara el govern espanyol ens torna fer un present històric, dissenyant-nos una terminal per l'aeroport de Barcelona que és una simple terminal de Barajas, Madrid, España. Les infraestructures a Catalunya no es dissenyen per respondre a les necessitats econòmiques, socials i polítiques del país, sinó que, ben bé a l'inrevés, pretenen la despotenciació econòmica, social, cultural i política a fi de que el grau de dependència de Catalunya vers l'Estat espanyol creixi el màxim possible. Això significa l'enpobriment del país tant en el sector econòmic, social, cultural com en el polític, el qual alhora no portarà més que frustració i humiliació.
Per aqust motiu és ara urgent deixar de posar dates a somnis i d'aixecar-nos la camisa a tots plegats amb refundacions del catalanisme, i traçar un full de ruta amd idees clares i passes concretes. Tanmateix, mentre no hi hagi una regeneració important dins els dos partits sobiranistes amb prsència parlamentària, això no serà possible.

Teoria i pràctica del neo-feixisme espanyol.

2007-09-27T12:26:00.000+02:00

L'altre dia vaig llegir l'editorial de La Vanguardia. Em va sobtar, però no sorprendre, que aquest diari de tradició monàrquica i dretana exposés amb tanta claretat els seus principis ideològics. De fet, i després de llegir el panflet editorial un parell de cops, vaig adonar-me que l'escrit no era només una expressió ideològica que, burlesca, pretén redefinir el catalanisme, sinó que es tractava d'una presa de posicions i una declaració clara d'intencions. El to de l'article és insultant i menyspreador vers tot aquell pensament 'dissident' i/o 'diferent' que, segons l'autor, no té capiguda en la Catalunya vanguardiana, és a dir el catalanisme polític, entès com a sobiranisme, nacionalisme o independentisme, que té per finalitat l'establiment d'un estat català sobirà a Europa. Aquest pensament s'ha convertit a partir d'aquest article en l'objectiu d'una nova ofensiva. L'article dissenya els marcs i assenyala els diferents fronts i personalitats polítiques i socials sobre els quals el sistema político-jurídic espanyol deixarà caure el seu pes més brutal.
La pràctica d'aquesta teoria definida i exposada mitjançant l'editorial de la Vanguardia ja s'ha fet realitat amb les inculpacions per les crema de retrats del Don Juan Carlos I de Borbón, la prohibició d'un partit de futbol entre les seleccions nacionals de Catalunya i els EE.UU., etc. No cal entrar en detalls que ja coneixem. Aquest és només el primer pas. El mecanisme del poder més espantós de les espanyes blaves, representat a Catalunya per les veus de La Vanguardia i El Mundo, s'ha posat a caminar. Aquesta no serà una ofensiva més. Us deixo amb l'article.

Eso no es catalanismo
De un tiempo a esta parte, proliferan las manifestaciones de un soberanismo de corte maniqueo, con frecuencia maleducado e hiriente, que envenena las relaciones de Catalunya con el resto de España estableciendo una relación de vasos comunicantes con el españolismo catalanofóbico, su gran beneficiado. La comprensión o el silencio que han rodeado la quema de fotos del Rey en Girona y la conversión del engreído treintañero incendiario en mártir de una supuesta España represora son el último capítulo de un bochornoso serial ideológico. Protagonistas de tal serial son las plataformas independentistas - que obtienen un tratamiento periodístico muy por encima de su representatividad- y algunos personajes pintorescos: aquel celebrado actor que no consigue diferenciar los ingeniosos balbuceos de su personaje televisivo de la lamentable charlatanería de sus mítines; o aquel destemplado jurista que ha conseguido notoriedad denunciando a un Estado de cuyo aparato participa.
Se trata de un soberanismo de vuelo gallináceo, tan estridente como irreflexivo, fundado en los tópicos de la visión romántica de la historia. Su relato es sentimental y sus acusaciones no alcanzan sólo al Estado, a los políticos españoles o a España en general, sino también a políticos y miembros relevantes de la sociedad civil catalana, acusados de connivencia culpable y de cobardía, cuando no de traición. Esta visión de las cosas se divulga con sospechosa redundancia, a veces en tono sarcástico e insidioso, a través de unos medios públicos que deberían respetar escrupulosamente todas las sensibilidades ciudadanas.
Este soberanismo visceral acostumbra a reclamar del Estado español, con grandes aspavientos, el pleno reconocimiento de la pluralidad interna, pero es incapaz de reconocer, siquiera de respetar, la enorme pluralidad que anida en la compleja y cambiante sociedad catalana. La desacomplejada parcialidad con que desde los medios públicos se comentan los acontecimientos deportivos es el ejemplo más popular de la falta de respeto a la pluralidad catalana. La visión despectiva de las selecciones españolas o el tradicional barcelonismo de estos medios, ya de entrada discutible (según las estadísticas, un 40% de los catalanes son forofos de otros equipos), ha derivado en los últimos años en inaceptables formas de antimadridismo. No vale la excusa de que en algunos medios públicos de Madrid se cometen los mismos errores. Los extremismos extremismos se necesitan y alimentan mutuamente, pero Catalunya -que ha salido muy fatigada del reciente cambio estatutario- necesita cordura, seriedad e inteligencia para poder plantear sus justas reivindicaciones y debe exponer sus necesidades armándose de razón, no de excesos. Nada puede perjudicarla más que aparecer identificada con posiciones infantiles, extremistas.
Es evidente que este soberanismo ruidoso y ensimismado perjudica a la causa de Catalunya, pues provoca más recelo entre los propios catalanes que seducción. ¡Flaco favor se hace a la expansión de la lengua catalana si los medios que hacen bandera de ella desprecian a tantos catalanes que sienten o piensan de otro modo! Alegrarse de la derrota de la selección de Gasol, comprender o relativizar la quema de fotografías de los Reyes, insistir desde los medios públicos en el mapa pancatalanista olvidando el masivo sentir de los valencianos o aprovechar los graves problemas infraestructurales para promocionar la enésima plataforma soberanista no resuelve nada: complica más las cosas de lo que ya están. Si el independentismo en el Govern y el nacionalismo moderado en la oposición siguen manteniendo una relación ambigua, amable o acomplejada frente a estas minorías, lo pagarán caro. En este momento grave, la sociedad catalana exige seriedad, pragmatismo y moderación. También el socialismo que lidera las principales instituciones catalanas puede pagar caro su silencio concesivo y pragmático. A Catalunya le sobra hervor, pero le faltan palabras sensatas. Falta valentía para defender el principal legado del catalanismo: la defensa de los intereses materiales y culturales de Catalunya y la voluntad de hacerlos compatibles con el progreso de España.

Què ens està passant?

2007-09-26T13:15:00.001+02:00

Què més ens cal? Què més ens han de fer? No n'hi ha prou? Ja no tenim ni llibertat d'expressió. Ens queda quelcom?
Estic preocupat, molt preocupat, perquè no veig una reacció, sembla que tot ens està bé. I sembla que l'única solució és abstenir-se a l'hora de votar. Però és útil l'abstenció i res més?

Comença el curs

2007-09-12T08:10:00.000+02:00

Finalment avui ha arribat el dia. Ja tenim les motxilles plenes, l'entrepà fet i anem cap a l'escola a veure els amics que vàrem deixar al mes de juny. Tenim mil històries per explicar i tornem amb ganes.
I per començar, primera lectura: en Partal proposa un nou partit
No m'estranya perquè després de la jornada d'ahir el que em queda clar és que els partits actuals no ens serveixen.

CATALUNYA I ELS PEATGES

2007-09-07T19:48:00.000+02:00

Què dirieu si cada vegada que volguessiu anar al carrer, per baixar del vostre pis us fessin pagar l'ascensor? Imagineu que l'ascensor ja l'heu pagat quinze vegades, que pagueu el IBI, l'administrador, l'assegurança de la llar, les revisions periòdiques, la homologació, vau pagar una derrama per tenir ascensor, però tot i així, després de quasi quaranta anys, encara heu de pagar per baixar a la portal de casa vostra. Una mica cada dia.
Com us sentirieu?
No és populisme barat. Això és el que passa amb els peatges entre Tarragona i Barcelona.
Cal eliminar-los per dos motius principals:

1)Signifiquen un bloqueig a l'artèria econòmica més important del nostre païs, la que uneix els dos ports comercials més importants en volum de mercaderies.

2)Signifiquen un frè al desenvolupament harmònic i a la aproximació amb les comarques del sud de Catalunya. Estimularà també Castelló en una àrea, la industrial, que haurà d'estimular-se ara que venen vaques magres per als especuladors immobiliaris. Cal posar-se a treballar.

Les plataformes de protesta no estan essent útils, haurem de passar a la desobediència fiscal?

Anem tot el dia amb el clatell abaixat!
Mireu sino, com es pot entendre que la Sel.lecció de Catalunya no pugui fer un partit amb la sel.lecció dels Estats Units. I el PP demanant perdó, són tant viciosos que fa fàstic. El pitjor és que no són ells els qui abaixen més el clatell.

Hem de demanar permís per tot? Sembla que alguns polítics ja s'atreveixen a protestar amb les coses més fàcils com per exemple la Pruna amb aquest tema, animant a jugar, si voleu jugar, jugueu, a veure què fan.
És el que hauria d'haver fet el Mas el dia que el Señor Jo seMen aAguado va dir que segons les pretensions que tinguessim amb l'estatut, ell s'atribuïa el dret de mantenir la unitat (?) amb la força de l'exèrcit. Això si que era negociar amb les armes damunt la taula.

Abans pensava que ens tenien com a espanyols de segona, ara ni això. Senyor Fornesa, té vostè dignitat? Demana vostè permís a Madrid per baixar al carrer? Prepari's a treure el peatge de Martorell o la caixa de tots perilla. Ja que l'han ignorat amb el tema de l'aeroport, no té ganes de fer alguna entremeliadura? Anul.li aquest peatge, i faci un avís en els seus cercles, vostè ja sap on.
El que perdrà per una banda ho guanyarà per l'altra.

Es un consell d'un amic.

la ministra dels joves?

2007-07-26T11:57:00.001+02:00

Aquí podem veure en acció la nova ministra d'habitatge. La gran aposta del demagog per aconseguir els vots dels joves i els catalans. Una ministra sense competències, transferides a les comunitats autònomes i als municipis, i sense ganes de respondre a les entrevistes.

Quina classe política!!

On sou?

2007-07-20T13:59:00.000+02:00

Jo no abarateixo el meu somni, Bandoler. Els somnis ens fan lliures, ens fan forts, ens ajuden a lluitar i a créixer. Els somnis representen la nostra riquesa personal, el foc latent que ens empeny cap endavant i jo en tinc un, un que m'identifica com a persona, un que forma part de mi mateixa, un que m'impulsa a no apagar-me, a no adormir-me....somnio amb un país lliure, independent, amb una llengua forta i una cultura creixent, un pais petit però preciós, obert al món i a tothom, una terra eixerida i respectuosa, assenyada i segura de si mateixa, una societat desacomplexada i inconformista que a cada pas que fa, mira el futur sense por i amb esperança, l'esperança de sentir-se i saber-se lliure i amo d'un mateix, la maduresa que et pertany quan saps que tens dret i pots dirigir el teu propi camí...El meu somni és la Independència, així de sencill, sense justificacions, sencillament i tal com diu la cançó, perquè "sempre em sabré malalta d'amor pel meu país".

Però aquest somni no el puc fer realitat jo sola, podria creure'm que catalunya ja és independent perquè jo ho he decidit, però aixó no és complir un somni, es viure una il.lusió enganyosa, i jo vull més. vull una realitat! i com que no la puc assolir sola, no deixo de preguntar-me... on sou? on sou malalts d'amor? perquè no fem public la nostra malaltia per fer-la més forta i més gran? si, tots els que no en traiem diners d'aquest malaltia, tots els que cada dia fem petites passes individuals per no abaratir un somni, un somni que ens podria unir molt més del que fa ara...On sou...?

Jo sóc aquí, i amb la paciència que genera saber-se guanyador d'un somni, us hi espero!

bon estiu malalts d'amor pel nostre país!

Un parell d'apunts

2007-07-16T09:08:00.001+02:00

Ahir i avui els blocs van plens de comentaris sobre l'entrevista d'ahir a l'Avui al secretari general d'ERC, Joan Puigcercós. Queda clar que en Carod està a la corda fluixa i ja li estan buscant un lloc honorífic. El que no queda tan clar és cap a on vol anar ERC. Per on apostarà l'actual direcció? I la militància? Superarà en Carretero el 10 % de l'últim consell nacional?
Dissabte en el mateix diari hi havia un article interessant de l'Elisenda Paluzie on explicava clarament com ens enganya el gran demagog. Caldria recordar el lema del PSC a les generals i dir clar: "El que és bo per Zapatero no és bo per Catalunya"

Discussió enriquidora

2007-07-11T13:32:00.000+02:00

Sembla que mica en mica ens estem apagant. Potser és l'efecte montilla que ens adorm a tots i fa que tots anem passant de la política. Ja no importa res, no cal fer res, no cal queixar-se. Passarà el que hagi de passar i ja està. Si els serveis públics van malament, mala sort. Si l'aeroport torna a ser un caos, mala sort. Si ens la foten per aquí i per allà, doncs apa a gaudir!
I amb aquesta sensació estranya m'he topat amb un interessant debat entre dos grans blocaires: en Xavier Mir i en Manel Bargalló.

AMOR I SOMNIS

2007-07-10T19:19:00.000+02:00

Quan en una nit d'estiu tens l'oportunitat de fer una navegada nocturna entre Llavaneres i Roses te'n adones, un cop passada la mitja nit, que Catalunya és una cosa molt diferent segons el punt de vista, físic, des d'on la mires. Tot sembla més petit, les Formigues són a tocar i la Lluna, i les llums elèctriques de la costa dónen a la nit una aurèola estranya. No saps ben bé quin color té aquesta vivència. Entre un gris metal.litzat amb tocs de lil.la i guspires taronjes com el foc.
Això si no mires l'electrònica, llavors tot és verd fosforescent i tecnològic. De vegades vermell.

No abaratiu els vostres somnis, no deixeu que l'amor es torni convivència sorda i aburrida. No penseu que Catalunya és el que volen que pensem que sigui. Catalunya és el que nosatres volem i serà el que nosaltres volguem i ajudem a fer.

Estimem, o sigui, tinguem un somni per Catalunya, i, si acomplim les regles del joc dels somnis, aquest somni, indefectiblement es farà realitat. No demanem impossibles perquè fracassarem, no ens conformem amb menys perquè esdevindrem esclaus. No abandonem, perquè morirem en vida sense capacitat de traspassar una realitat que creiem incòmoda.

A tots, molt bon estiu.

ERC trontolla

2007-07-03T12:41:00.000+02:00

Des de l'experiment del primer tripartit a finals de l'any 2003 fins ara ERC ha sofert una sotregada rera l'altra. No és només una pèrdua de vots o de suport sinó una pèrdua de lideratge i d'ideologia que possiblement sigui el més preocupant. L'estratègia inicial potser era bona: intentar liderar el nacionalisme català sense apostar clarament per la independència sinó que aquesta fos una conseqüència de tot el procés. Es volia involucrar els socialistes i possiblement l'expresident més independent que hem tingut mai era un bon company de viatge. Però l'error va ser creure's que això seria fàcil i que després del 14-M ja estava fet.
Ara veiem com dins d'ERC cadascú tira per un costat. Puigcercós fa discursos sobiranistes i s'ofereix com a líder per calmar els corrents interns. Carretero es proclama salvador de l'essència del partit i Carod ens sorprèn a tots insinuant que ell hauria apostat pel si a l'estatut?
Tot això provoca desencís i fa que molta gent cregui que ERC s'està autodestruint. Fins ara no han estat capaços de gestionar la seva presència al govern. Saben que hi ha molta gent que no els perdona haver investit el president més gris de la història de Catalunya. Un president incapaç de plantar cara a Madrid, el veritable amo. Però què passara si l'any vinent l'amo desapareix?
Cal mantenir aquest paper de crossa molt temps? O seria millor plantar-se? No cal oferir un pacte a l'oposició com els que es fan a les calçotades. Només cal deixar clar per dignitat no es pot seguir així. Si aquest govern no defensa els catalans millor no ser-hi.

Sense títol

2007-07-02T20:49:00.000+02:00

Fa més d'un mes que no escrivim. En Prozac ens preguntava al seu últim comentari si la depressió és tan horrible com la nostra absència.... No. La resposta és no. La depressió és tolerable. Prozac, que som catalans, que no ho recordes? Estem acostumats a depressions, decepcions, traicions, adulteris i putiferis polítics i crisis de totes les menes. L'únic dubte que tinc és com pensar la situació política del país? Continuo fent anàlisis polítiques del caòtic i funest psc? Continuo rient dels impresentables d'ic? Contiuo emprenyat amb CiU? O continuo provant d'entendre el sr. Carod i les seves estratègies (que les entenc teòricament però que no tinc clar que siguin les correctes ara per ara, tot i que tampoc no sé si ho són o no)? D'altra banda tampoc no es tracta de posar-se a endivinar el futur i el nombre de diputats que cada partit treurà a les properes eleccions. Això ja ho fan els diaris i és força avorrit.
A Catalunya, ara per ara, no passa res. En Montilla continua administrant. El PSc continua fent comptes i més comptes per no perdre més vots (però per continuar guanyant poder), mentre s'ofega en la seva pròpia mediocritat política. CiU deu continuar pensant com fer-s'ho (estan a l'espera del que passi al proper congrés d'ERC), mentre algunes veus discordants semblen disposades a començar a dir què pensen (Vives, etc.), especialment quan l'opus dei a catalunya (UDC-Sr.Duran) torna a tocar els pebrots amb entrar al nou govern a Madrid. I ERC patint una convulsió interna que amb una mica de sort ens portarà algun canvi interessant i, qui sap, una renegociació del tripartit, o potser la seva fi. El que està passant a ERC i el que passarà aquest estiu i propers sis mesos marcarà els propers deu anys d'ERC i del país, per bé o per malament. No cal ser o haver estat votant d'ERC per sentir-se atret pel procés intern al que s'apropen. Cal deixar-los fer. El que hagi de passar passarà. Com a mínim, per molt que els critiquem, cal reconèixer que té unes bases amb trempera que es mouen. La resta de partits continuen a la lluna. Com si no passés res.
I per si tot això no fos suficient, ha arribat l'estiu i el país queda en mans dels turistes durant un parell de mesos. Suposo que al setembre ens el tornaran i podem tornar a jugar al joc de tenir país (virtual, però país).
Prozac, paciència. Ara no passa res, perquè està passant de tot. Però quan ja hagi passat en parlarem. Això és com l'òliva de Minerva, que només vola quan cau la fosca.

2007-05-31T20:05:00.000+02:00

Estic contenta dels resultats al meu poble, bé, contenta no és la paraula perquè és molt trist que ens n'alegrem del fracàs d'ERC...jo que sóc ferma defensora de la unitat dels partits nacionalistes...però bé, el cas és que ERC s'ha fotut una hòstia monumental. El PSC n'ha tret 8, CIU 7 (abans 6) i la CUP 2 (abans no tenien representació. Esquerra, en tenia dos i no ha entrat al consistori, ha quedat molt lluny d'aconseguir el 5% i Iniciativa també ha desaparegut del mapa... no fa falta dir, que en la darrera legislatura, al meu poble hi havia tripartit...Esquerra va entrar al govern municipal sense que fos necesària i evidentment, el poble els ha castigat.

Però repeteixo, contenta no és la paraula perquè si ERC i CIU, féssin bé la seva feina, el que voldria és que ells pugéssin molt i baixéssin els cínics PSOES i neocomunistes Iniciativa.

Potser ara, comencen a agafar bones formes ambdós i s'encomanen de la miqueta (només una miqueta molt petita, poca cosa però pitjor és res) de la "integritat" de Trias i Portabella.
Bona acció la del Portabella, deixa amb un pam de nassos als sobrats socialistes i retorna a Esquerra a una posició "més equidistant". La idea del tripartit és va freguar per primera vegada a l'ajuntament de Barcelona a mans de Maragall i Rahola...que ara comenci a morir on va néixer, és premonitori? vol dir que inicia el seu camí final? hi haurà efecte dominó més enllà de Vic, Berga...? Tant de bo la peste que mata el tripartit arribi a l'altra banda de la plaça Sant Jaume!

I retornant a CIU i ERC, Seràn capaços d'oblidar el passat i deixar els interessos partidistes al marge i treballar junts per un país millor?

Ara, aniria bé un cop d'efecte de Ciu de cara a les EJPAÑOLAS, com per exemple no presentar "l'ambiciós de ministeri a Madrid" d'en Duran...Aixó podria ser un pas, no? seria una bona indicació de les famoses "mans esteses" cap a ERC i una bona resposta d'apropament a molts dels votants de CIU.

De fet, si es fixen en Molins de Rei, la seva associació els hi ha sortit molt a compte....

I que tal si comencen, els dos partits a abanderar un moviment per parlar seriosament d'una nova llei electoral? seria un bon exercici de qualitat democràtica.Cal pressionar en aquest sentit, vist el que ha passat, és d'una necessitat desbordant...

Imma on ets?

2007-05-31T16:05:00.001+02:00

Després de la jugada d'en Portabella, passo a l'oposició i així no em tallen el cap, suposo que la persona que està més en fals ara és l'abanderada dels antisistemes. On és l'Imma? Seguirà fent seguidisme del PSC? O deixarà sol al Nou Alcalde?

De moment sembla que la jugada del Portabella ha estat ben rebuda per la majoria de gent si veiem les enquestes a Vilaweb o a l'Avui. Veurem si aguanta la pressió.

El que més em sobta és la reacció d'aquells que diuen que ho havia d'haver fet abans de les eleccions. Com? Aquesta decisió és la conseqüència del resultat de les eleccions, si hagués tret uns altres resultats potser ara estaria negociant la composició del nou govern. I si altres haguessin fet la seva feina potser aquesta negociació seria amb ells. Està clar que per alguns faci el que faci ERC sempre estarà malament.

El País ho té clar

2007-05-31T09:36:00.000+02:00

ERC deshace el tripartito en Barcelona

La formación republicana ha perdido 140.000 votos y tres concejales en la capital

És a dir que la pèrdua de vots i regidors del PSC i ICV també són atribuïbles a ERC. Ai, que se'ls veu el llautó!

En Portabella aposta fort?

2007-05-30T15:14:00.000+02:00

M'he despartat aquest matí amb la notícia que l'entorn d'en Portabella apostava per no entrar al govern de Barcelona. La veritat és que he pensat que era un rumor i que seria només soroll, estratègia, ... com allò que li interessava més el pacte amb en Trias per qüestions d'edat i successió. Avui al migdia, la crossa de l'Hereu s'ha trencat. En Portabella ha confirmat la informació que apareixia a l'Avui. I espero que ara no se'n desdigui.
Trobo molt bé aquesta postura si creu que el seu projecte no es compatible amb el dels socialistes. A més serveix per callar moltes boques que donaven el tripartit fet, d'un color i d'un altre, que deien que votar ERC era votar Hereu, ...
Espero que no sigui una estratègia perquè si demà surt dient que s'ho ha repensat farà el ridícul, una vegada més.
Si aquesta és la seva aposta la respecto i crec que pot servir per deixar clar que no hi haurà sempre barra lliure per al PSC. Serà interessant veure com s'ho fa el nou alcalde amb un govern amb minoria.
Esperem notícies...

La Batalla de Barcelona

2007-05-29T13:26:00.000+02:00

Mirant les dades del diumenge i comparant amb el resultat del passat novembre, i les eleccions de l'any 2003, la conclusió és que tots els partits perden i que cada vegada hi ha més gent que opta per votar, però en blanc

Municipals 2007: 611.941 vots
Parlament 2006: 711.317 vots
Parlament 2003: 815.121 vots
Municipals 2003:758.159 vots

Sort que el nostre president ens anima:
"Montilla cree que mucha gente no va a votar porque 'ya les está bien el gobierno que hay' "
Clar que el telenotícies això no ho recull. Podeu sentir l'entrevista d'avui a Catalunya Ràdio.

Post eleccions

2007-05-29T12:56:00.000+02:00

Bé, ja està! Unes eleccions més...
Algun canvi? No gaire si fem una visió general. Com que són locals sí que tenim municipis que giren clarament de color: Tarragona, Figueres, Mollerussa, ... El que és més perocupant són les reaccions dels polítics, sembla que no se n'adonen que mica en mica s'estan carregant el país. Pocs han reconegut que no han guanyat i han dit: "hem perdut" Chapeau pel senyor Trias, és tot un senyor. Llàstima que estigui en un partit que no sap perdre i que segueix amb la cantarella de ha de governar qui guanya. Aquesta cantarella és absurda i demobilitza a la gent. I a més no se l'apliquen, perquè fins avui hi ha molts ajuntaments on ells han fet el contrari: Cerdanyola, la Seu, Montblanc, ... Ahir sentia a més d'un dir que és injust que el que guanyi no pugui governar, que la llista més votada ha de ser la que governi, ... Tota aquesta confusió l'únic que provoca és més abstenció més desgana. No només el govern actual és responsable de l'abstenció. De fet jo vaig tenir problemes per votar gràcies a la desinformació. Així doncs entre un govern apàtic i poc interessat a motivar la gent i una oposició pèssima que fa discursos demagògics i que és incapaç d'explicar clarament en quin sistema electoral ens movem és normal que la gent es quedi a casa o vagi a la platja. De les dades del diumenge és interessant veure com les CUP han esgarrapat vots a ERC, com C's no ha aconseguit el preuat 5 % en moltes localitats, com ICV ha rebut un cop per la gestió que es fa a la Conselleria d'Interior i com la xenofòbia s'ha instal·lat a Vic, Cervera, el Vendrell o Manresa.
Una altra dada interessant, el senyor Trias ha aconseguit mobilitzar menys gent que l'any 2003. Així el canvi és impossible, encara que pugi l'abstenció...

Trias, i del Forum què?

2007-05-24T21:40:00.000+02:00

Si hi ha quelcom que ha posat d’acord a la majoria dels Barcelonins es el desastre del Forum. Milers d’euros a l’abocador directament. Arriben les municipals i qui en parla? Lamentable perdre l’ oportunitat per deixar ben clar i en detall el desastre del Forum. En tots els àmbits, des dels econòmics fins els socials. Oposició? on es l’ oposició? no esperava cap atac destructiu salvatge però si una mostra clara del que es volia portar a terme, quan ens hi varem gastar i quins han estat els resultats finals.
Mentre, els que estan al poder intentant silenciar tot el que poden.

Financial Times
Spanish lawsuit threatens US ties
By Leslie Crawford

Published: May 21 2007 17:58 | Last updated: May 21 2007 17:58

Two film producers, an American and a Spaniard, go on trial in Barcelona on
Tuesday in a court case that could have serious consequences for commercial
relations between Spain and the US.

John Rosalini, president of the Emmy award-winning Rosalini Film Productions of Chicago, and Jordi Albá of Think Big Productions of Barcelona have been charged with extortion in a case brought by the directors of the Barcelona Forum – a cultural entity owned by the city council of Barcelona, the regional government of Catalonia and the Spanish central government.

If found guilty, the filmmakers could be sentenced to up to 2½ years in jail.

The public prosecutor has not pressed charges against the two filmmakers, but in Spain – unlike the UK or US – private parties can sue in a criminal court if the complaint is upheld by an investigating judge.

The Forum spent more than €400m ($540m) organising a six-month cultural festival in Barcelona in 2004 – an event that was widely condemned as a flop and a waste of taxpayers’ money. Mr Rosalini and Mr Albá were among the artists commissioned by the Forum to produce content for the event.

The filmmakers’ alleged offence has been to seek payment for a film project that was cancelled by the Barcelona Forum without the customary kill fee. In April 2004, a US court in the state of Illinois ordered the Barcelona Forum to pay more than $4m in compensation to the filmmakers. When Messrs Rosalini and Albá, through their lawyers, Jones Day in Chicago, sought to enforce the Illinois judgment in Spain, they were accused of extortion.

The trial comes shortly before an expected official trip to Madrid by Condoleezza Rice, the US secretary of state. Ms Rice has not yet confirmed her visit, having twice before cancelled engagements in Spain, but Spanish officials expect her to be in the city in the first week of June.

Spain and the US have big differences over Iraq and Cuba and how to engage with leftwing Latin American leaders such as Hugo Chávez in Venezuela. Relations are therefore distant.

The filmmakers’ case has become another thorn in a prickly relationship, as
it has implications for US companies doing business in Spain. The US Commerce Department describes the plight of the filmmakers as “problematic”, as there is no US-Spain agreement on mutual recognition of legal judgments.

In its 2007 guide on doing business in Spain, the department warns: “Given the experience the embassy has had in attempting to assist the American citizen [Mr Rosalini], the embassy recommends that Americans who conclude contracts with Spanish entities specifying the US as the venue for adjudicating disputes also come to an agreement regarding how a possible US judgment will be executed in Spain.”

In Madrid, a spokeswoman for Joan Clos, the former mayor of Barcelona who is now the Spanish minister of industry and commerce, denied the filmmakers’ case was affecting relations between Spain and the US. She said the lawsuit against the filmmakers was unrelated to their attempts to recoup their investment in the film project.

But in Madrid, Mr Albá said the Forum lawsuit had ruined his career in Spain. “Most independent filmmakers rely on public subsidies to make their films,” he said in an interview. “When you challenge the government, as I had done, you become an outcast.”

i el resultat de moment es aquest.

Mosso, una d’olives i uns berberexos. Ah, i kubotans per menjar-los!

2007-05-24T08:40:00.000+02:00

Fa un parell de mesos el Diari de Girona publicava una sèrie de 14 articles sobre els mossos i la seva història. Lamentablement un treball que ha quedat soterrat per a la gran majoria i que des d’aquí animem a llegir a tothom. Si cal indicar que ha passat per les mans dels grans mitjans i també per les seus dels grans partits.
Alfons Quintà, el seu autor invitarà de ben segur a reflexionar. En clau més positiva o negativa, però de ben segur a reflexionar sobre com evoluciona la política catalana des de la transició.
Per començar el darrer escrit de l’autor, en el Diari de Girona a data d’avui.

Alfons Quintà - Diari de Girona - 24-05-2007
Mossos, la fi del cofoisme
Es va presentar els Mossos d´Esquadra com a modèlics. Ara poden passar a ser un antimodel. Per tant, tenim dos problemes. El primer és patir-ho, per culpa de la seva direcció política. L´altre, més genèric i pitjor, és constatar, un cop més, el mal del cofoisme, ximpleria segons la qual tot allò que és català ha de ser bo per força.
Es va ruixar amb cofoisme tres creacions ben concretes del pujolisme: la TV de la Generalitat, els Mossos i la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta darrera, finalment, ha optat per la modèstia. És millor així: es pot considerar un atenuant. Pel que fa a la TV de la Generalitat, avui és el muntatge més nefast, cínic i mentider que pateix Catalunya.
Finalment, arribem al tema que és més actualitat, els Mossos. Durant anys van ser presentats com la millor policia del món. Això mai no ha estat cert i sempre els va fer molt de mal.
Quan es van començar a desplegar els Mossos, es va posar en marxa una altra màquina sectària: els mitjans de comunicació de la Generalitat, i en especial la seva soviètica TV. De cop el tema de la delinqüència va desaparèixer. Va ser substituït per «accions brillants» dels Mossos. Es va reproduir un fenomen típic del franquisme i dels dos totalitarismes, el feixista i el comunista: només hi poden haver victòries, altrament entraríem en el terreny del derrotisme, on s´hi pot perdre el coll. Així, sota el franquisme la seva TV gosava informar de la fi d´una vaga de la qual mai havia dit que hagués començat.
Tothom pot recordar com se´n va fer un gra massa. Els Mossos esdevenien estrelles dels noticiaris de la llosa televisiva de la Generalitat. Ara es corre el risc de convertir-los en víctimes propiciatòries. Per això, per damunt tota altra consideració, no s´ha d´oblidar que els Mossos són una policia política, segons una brillant qualificació que va fer, per primera vegada, el coronel Gabriel Cardona, membre fundador de l´admirable Unió Militar Democràtica. En ser efectivament així, tots els mals dels Mossos parteixen d´errades polítiques.
Són una policia política en un cent per cent. A l´Europa democràtica no hi cap altra policia, com tampoc hi ha una altra TV, de control tan directament polític com ho són els Mossos i TV3. En els Mossos no hi ha comandaments professionals sorgits del cos, pels seus mèrits o la seva capacitat o aptitud professional. Els pocs que ocupen aquest immens buit són triats per raons polítiques, per identificació i fidelitat política, clarament comunista.
Són polítics els responsables dels mals dels Mossos, perquè autoritat ha de rimar amb responsabilitat. D´autoritat la direcció política del Mossos la té tota i l´usa arbitràriament.
És la direcció política dels Mossos que ha tolerat l´ús d´ estris que, com a mínim, no estan regulats. Ha succeït en un marc intern on, en canvi, hi ha una disciplina extrema per meres futileses.
El cap polític dels Mossos, Joan Delort i el conseller d´Interior, Joan Saura, han tingut intervencions públiques al·lucinants en temes que estaven sota consideració judicial. A l´Espanya democràtica no hi ha rodes de premsa policials de contingut polític i que, a més, pretenguin tenir incidència judicial.
Tot això no és res banal, ni professional, ni policial. En canvi, totes les peces del trencaclosques lliguen a la perfecció quan es posa de relleu l´ideari polític de la direcció cent per cent política i gens professional del Mossos. Llavors, tot rima.
Lliga amb el fet que el 2006, Catalunya fos la comunitat espanyola amb més denúncies per casos de tortures (144). S´han doblat en un any i això ha estat paral·lel al desplegament dels Mossos en les zones més sensibles.
Hi ha això i hi ha mala formació. No s´entén que es matés un malalt mental que feia hores que era buscat o esperat per un important grup de Mossos. Hi ha mitjans tècnics adients que no són mortals. No s´entén que un jove emmanillat pugui sortir d´un cotxe per la finestra i pujar al sostre del vehicle policial. Com tampoc s´entén que, en produir-se aquest fet, el cotxe policial freni de sobte, llençant davant del cotxe, per mera inèrcia, el cos de jove.
Fins fa ben poc, injustament i demagògicament, es va fer dels Mossos uns herois, per definició i per cofoisme. Ara no se´n pot fer uns presumptes delinqüents. Les qüestions bàsiques no han canviat. Abans es podia veure que les coses anirien malament. Jo ho vaig exposar en una sèrie de catorze articles en aquest diari, a partir del passat 16 de març. Ara senzillament hi han anat. El paradigma del cofoisme ha estat substituït pel dels fracàs polític.
Abans d´aquests darrers fets, els Mossos de base ja estaven espantats per l´arbitrarietat, d´origen polític, del seu comandament, també polític. En el seu si creixia un corporativisme i un «passotisme» que tampoc són bons.
En tot cas, els polítics que han creat uns problemes que finalment són evidents no poden ser part de cap solució. Com tampoc haurien de gosar intentar tirar endavant el nefast avantprojecte Llei del sistema de policia de Catalunya. Seria una presa de pèl o llençar benzina a un foc ben encès. Ara bé, pel que fa a irresponsabilitat, a capacitat per llençar cortines de fum, a manipular des de mitjans de comunicació pretesament públics i notòriament falsejadors, se´ls hi pot fer confiança. Fa molts més anys que es dediquen a això que no pas a dirigir una policia.

+ cultura democràtica + 3%

2007-05-23T09:06:00.000+02:00

3%, ben gros. A la butlleta en blanc.
Les urnes farcides de números negres sobre paper blanc. Qui vulgui afegir-hi comentaris addicionals o canviar el 3 per un 10 endavant. Assabentats ja ho estan. Però al menys quedaran una mica ridiculitzats. O no.
Més exemples de com funciona la política aquí. Avui a l’ Avui. Altra cop.

El cost moral d'una diputació
Salvador Cot / scot@avui.cat

És, veritablement, una cosa tristíssima el que ha passat amb un grapat d'alcaldes que s'han passat de CiU al PSC en aquestes eleccions. La nostra democràcia encara fa més pena quan ells ho justifiquen, sense embuts, amb l'argument que és el millor per al poble i que aquesta és la manera d'obtenir recursos públics per als ciutadans. I la desolació arriba, amb tota la crueltat, quan la gent del poble hi està d'acord i pensa, com ells, que se'n beneficiarà.

No dic que això sigui, només, una maniobra, lamentable, del PSC, que ho és. Aquestes llistes es van fer, anteriorment, sota les sigles de CiU exactament amb el mateix esperit i, imagino, els ciutadans d'aquests pobles van comprovar que amb aquesta tàctica s'obtenien resultats materials i tangibles. Ara, tornen a aplicar el mateix criteri.

D'altra banda, la major part dels partits han presentat llistes en què el nom que hi ha al capdavant és el d'algú que ni tan sols té una idea aproximada d'on cau el poble en qüestió, i menys encara de quins problemes tenen els seus ciutadans. És això voluntat de servei?

Un d'aquests caps de llista -amb un càrrec important al PSC del Bages- va tenir la barra de sortir a TV3 justificant la seva candidatura en un poble del Solsonès per un suposat caciquisme que, segons ell, impedia que s'hi presentés algun simpatitzant socialista amb residència al lloc en qüestió. I l'home es va quedar tan ample dins del despatx que ocupa en un partit que controla pràcticament totes les institucions a què es pot adreçar un català.

No puc entendre, de debò, que siguin tan importants uns quants diputats provincials o quatre representants als consells comarcals perquè els partits facin servir aquestes tàctiques. I menys encara el PSC, que controla la immensa majoria dels diners públics d'aquest país.

El futur és molt mediocre

2007-05-22T11:22:00.000+02:00

L'últim estiragot dels socialistes:
Situació: programa amics, coneguts i saludats de 8tv, presentat per en Josep Puigbó.
dijous dia 17 de maig.
En aquest programa es convida a debatre als representats de les joventuts dels partits polítics representats en el parlament.
El presentador, al final del programa demana a aquests "joves" que aportin alguna idea novedosa...alguna idea trencadora...tots més o menys, segueixen donant pincellades de propostes partidistes, excepte un: en Raul Moreno, primer secretari de les joventuts socialistes.
Tot decidit, i amb una actitud força xulesca, deixa anar més o menys el següent: "la solució als problemes de la societat es intervenir en l'empresa privada".
Grandissima idea, sr.Raul!
a mi em tremolen les cames veient el futur que ens espera!!! més intervencionisme, i a més a més en castellà (al seu blog, ell publica sempre amb llengua castellana).
uf! quina por!

Prou silencis!

2007-05-22T10:31:00.000+02:00

El passat diumenge dia 20 de maig, vaig viure en pròpia persona fins on arriba el totalitarisme jacobí d'aquest país. Vàrem passar més d'hora i mitja atrapats a l'ap-7 direcció sud a l'alçada de Sant Celoni-Llinars del Vallès a resultes d'un accident mortal. Catalunya informació no parava d'explicar-nos la causa d'aquest nou embús en cada un dels seus butlletins informatius del trànsit. I no parava d'insistir que un cop passat Llinars ja no hi havia cap problema de circulació.
Gran sorpresa la nostra, quan, entrant a Barcelona, pel nus de la trinitat i incorporant-nos a la ronda de dalt sentit Llobregat, ens trobem un nou embús, monumental, explicat únicament a travès del rètol lluminós que hi ha a l'inici de la Ronda: ronda tallada a la sortida 2 per obres, incorporació a la ronda per sortida 4.
La ronda completament tallada un diumenge al vespre! davant la indignació, vàrem trucar a catalunya informació i al 012, la resposta absolutament increible: no hi ha cap constància d'aquest tall, ni cap informació respecte a actuacions urbanístiques en aquesta zona. conclusió: vostè s'inventa aquesta informació. Amb penjada de telèfon incorporada.

Fins on són capaços d'arribar els nostres polítics? quina espècie de manipulació silenciosa estan exercint sobre la població? el senyor Hereu tenia por de les crítiques que suposarien aquest tall un diumenge a les 10 del vespre i per aixó no en diu res a ningú? què vol inaugurar abans de les eleccions? l'engany a l'electorat és millor que fer bé les coses? i els mitjans de comunicació, de què serveixen quan oculten els despropòsits dels governants? Quan neguen el testimoni d'algú que està vivint en primera persona el que succeeix?
Si són capaços de silenciar una tonteria com aquesta, no vull imaginar-me que més poden silenciar...potser caldria començar a dir prou?

En blanc no, hi escriuré "3%"

2007-05-22T09:11:00.000+02:00

Per aquells que tinguin decidit votar en blanc una proposta alternativa, abans de tirar la butlleta que hi apuntin ben gros “3%”.

Iu Forn a l’Avui d’ avui. Una mostra més del 3%.

Aquest cas (totalment verídic) va succeir no fa gaire en una ciutat de l'àrea de Barcelona. Un particular compra una finca al centre del municipi per aterrar-la i construir-hi un equipament d'ús públic. Demana els permisos, que tarden l'habitual en un món burocratitzat com el nostre, i quan sembla que tot està correcte... apareix la regidoria de Medi Ambient i s'interessa per quatre arbres situats al jardí de la finca. El promotor diu que tenia previst tallar-los perquè no tenen cap valor, però que si cal paga de la seva butxaca el trasplantament a un altre lloc de la ciutat. La regidoria li diu que necessita temps per estudiar el cas i atura provisionalment els permisos.

Cada dia d'aturada costa diners al particular que vol construir un equipament d'ús públic, ja que 1) tindrà més temps les fiances retingudes i 2) s'encarirà el material i la mà d'obra.

Dos mesos després, Medi Ambient comunica la seva decisió: els arbres no tenen valor i poden tallar-se. Ara bé, el particular que vol construir un equipament d'ús públic ha de pagar mil euros. "Per què?", pregunta el pobre home. "Doncs perquè aquests arbres són un bé de la ciutat", contesta la regidoria. "Però si vosaltres mateixos dieu que no tenen valor, per què haig de pagar mil euros?", replica el ciutadà incrèdul. "Mil euros o no hi ha permís d'obres". "I si els trasplanto?". "Impossible. L'única opció és tallar-los".

Dies després, el particular que vol construir un equipament d'ús públic es troba una amiga que treballa a Medi Ambient. Li comenta el cas i ella li deixa anar: "Això que et diré juraré no haver-t'ho dit mai, però abans de demanar cap permís hauries d'haver tallat els arbres sense dir res. Ser honrat t'ha dut a fer el préssec".

Queda al calaix de les preguntes sense resposta saber on carai han anat a parar els mil euros de l'impost revolucionari (ecològic) que el particular, vés a saber per què, ha decidit anomenar directament xantatge.

Pablo?

2007-05-18T11:59:00.000+02:00

Aquests francesos tenen uns tics força curiosos. Per ells tot el que ve de més enllà dels Pirineus és espanyol i per tant castellà. Apliquen el seu criteri jacobí de no respectar cap altre cultura més enllà de la francesa. En podem veure una mostra en el festival PABLO Casals. Si ve del sud en Casals s'ha de dir Pablo, què és això de Pau?
Aquest és el respecte que tenen els organitzadors del festival al sentiment catalanista de Pau Casals.
El més curiós de tot és que aquest festival es fa a la Catalogne, a Prada de Conflent. Potser seria massa demanar el web en català? El que sí que cal és demanar un canvi de nom, aquí en teniu la campanya

Campanyes, mentides i cultura democràtica

2007-05-18T08:10:00.000+02:00

Nou alcalde, noves idees

Hereu Nou? No fa uns mesos que esta al càrrec? o es un pallasso disfressat el que es passeja amunt i avall inauguració darrera inauguració?

El PSC de forma sistemàtica frega el totalitarisme democràtic en els relleus a l’alcaldia de Barcelona. De Barcelona i uns quants municipis més. Si, legal direu tots, però també son legals un munt d’exercicis poc democràtics dels que estan ben acostumats els que arriben al poder. Uns i altres.

Acompanyo un article de Xavier Sala i Martin per reflexionar-hi .

...però ha colat!

2007-05-17T16:12:00.000+02:00

Si fa unes hores criticava la hipocresia española i la democràcia que ens imposen, ara sí que estic al·lucinant amb les paraules del fiscal general: "Potser ens hem passat però ha colat" Més cínic impossible!
Algú en demanarà la dimissió? Val la pena? Quin fàstic de país!!

Hipocresia española

2007-05-17T13:10:00.000+02:00

Acabo de llegir a Vilaweb la notícia que l'assassí de Guillem Agulló es pot presentar a les eleccions per un partit ultradretà. On és la llei de partits ara? Senyor Conde Pumpido perquè aplica la llei quan vol?
Es prohibeixen llistes, partits, associacions d'electors perquè hi ha ciutadans que estaven en un partit il·legalitzat per qüestions polítiques i poc clares. En canvi els assassins es poden presentar lliurement i en formacions inconstitucionals?
Aquesta és la democràcia espanyola que no ens enganyin més. Un estat que no ha assumit mai els mals de la dictadura i que encara té carrers i monuments en memòria del caudillo. Un estat que persegueix les banderes independentistes i no fa res amb les rojigualdes amb l'àliga. Un estat poc democràtic, gens democràtic.

Ja hi som!

2007-05-11T15:04:00.000+02:00

Avui a mitjanit ha començat la campanya oficial. Fa mesos que patim la "precampanya". Algú hauria de regular aquest periode indefinit de temps en el qual tots els polítics ens bombardegen amb idees brillants però no ens demanen el vot. Ara tenen dues setmanes per prometre el més difícil encara i a més demanar-los que els votem. Ja hem vist que uns ens prometen més metro nocturn i els altres gratuïtat pels nens. Uns ens relacionen els immigrants amb la delinqüència i uns altres amb la diversitat i el mestissatge.
Ens escenificaran baralles, acusacions, pactes,... tot un espectacle! I molt més a la península on fins i tot el vot d'un valencià pot decidir que al 2008 els cotxes de F1 passin pel carrer de casa seva. Impressionant!
El que sembla és que els polítics no els preocupa gaire la gent, ells a la seva, anar fent, acumulant quotes de poder i escalfant poltrona.
Jo m'he posat deures aquestes dues setmanes: decidir si val la pena votar a algú o és millor quedar-me a casa. Sé que el vot en blanc i l'abstenció tampoc els preocupa gaire mentre es mantinguin el seu lloc, ja vàrem veure les reaccions després de la gran participació en el darrer referèndum... en fi!

Per una nova solidaritat catalana del segle XXI

2007-05-11T10:16:00.000+02:00

L'editorial d'avui de Tribuna Catalana és prou clara i directa. Més que una iniciativa, és un clam, una necessitat urgent, més tenint en compte el cul de sac en què ens trobem avui econòmicament, culturalment i políticament. El missatge és senzill i no calen explicacions. El repte, però, és com donar forma a aquesta solidaritat catalana que neix no en els partits polítics sinó en les associacions cíviques, culturals i ciutadanes del país. No crec que el format hagi de ser (només) un pacte electoral o post-electoral entre els dos partits sobiranistes del Principat, i aquells altres partits que van sortir al carrer el darrer cap de setmana al País Valencià i a Ses illes. Aquesta solidaritat ha d'anar més enllà, s'ha d'organitzar en un àmbit diferent al merament polític. El sobiranisme pot ser d'esquerres o de centre-dreta, pot ser progressita o liberal, i ha de ser sensible a la diversitat política i social de tot el territori nacional dels Països Catalans. Però, per damunt de tot, ha d'estar organitzat, ha de comptar amb uns principis mínims inviolables sobre els quals hem de començar a construir, des d'avui mateix, les bases d'un Estat català a Europa. Però per això cal que els partits polítics i els seus dirigents madurin amb prou rapidesa i es posin aquelles ulleres de pensar que et permeten miran i veure més enllà del simple tacticisme partidista. Com dic, això no és només una voluntat, sinó que és una necessitat, una responsabilitat nacional que, fins ara, molts polítitcs no han volgut abraçar. Els temps dels dubtes, el no toca, i la frivolitat política s'han exhaurit. La realitat ja no la dissenyen els polítics. La dissenyem nosaltres.
A continuació poso un parell d'enllaços que parlen per si mateixos.

http://www.tribuna.cat/Editorial/Editorial/Cap_a_una_nova_solidaritat_catalana/

http://www.tribuna.cat/

I fratelli

2007-04-27T12:23:00.000+02:00

Avui en Pasqual hi torna. Si dimarts reconeixia la insuficiència de l'estatutet, ara ens descobreix el demagog espanyolista. Continua en la seva línia de dir i descobrir el que tothom ja sap. Que en el PSC està més sol que la una (i què fa sent-ne el president?), que de federalisme res de res i que qui mana és a Madrid. Molt bé! Has trigat a adonar-te de la realitat! Però Pasqual, perquè no plegues, deixa la presidència d'un partit que no t'estima i no et vol i que et voldria lluny ben lluny perquè els fas nosa. Ara ja és tard, no podràs canviar el PSC, se l'ha cruspit el PSOE. Qui mana són els Pepes i la seva guàrdia pretoriana. Agafa a la Diana i torna a Roma amb els teus amics de la margarida, o ves al parc de Brusi a jugar amb els néts....
Però, espera! Ara ho entenc! Estàs fent de germà! El Tete estava sent criticat a tort i a dret, que si la sisena hora, que si el decretazo del castellà... què millor que unes declaracions polèmiques per canviar de tema? Ell que tant t'ha ajudat allà on has estat! Ara et tocava a tu, un cop de mà al germà. Enhorabona, ho has aconseguit, ja ningú recorda al conseller d'educació i les seves pífies. Ja tornem a tenir l'autèntic i inigualable Pasqual a la pista, un dels fratelli Maragall!

Ai Pasqual!

2007-04-25T11:55:00.001+02:00

El germà del conseller d'educació ha descobert la sopa d'all!
Fa poc deia a una revista universitària: “Al despatx de la Generalitat vaig aprendre el preu de l’ambició”. No el coneixia el preu de l'ambició fins llavors? Tants anys al PSC i a l'ajuntament i encara no l'havia descorbert? Pobret!
I avui, en un diari italià ens surt amb allò de "la reforma de l'estatut no ha valgut la pena", que primer calia reformar la constitució.
Amb aquest parell d'afirmacions sembla que teníem un president amb el lliri a la mà. Una persona amb poca experiència que desconeix el poder. Pensava que Espanya acceptaria un estatut a l'alça? Creia en el demagog espanyolista i les seves promeses?
Mentrestant continua sent el president dels socialistes catalans, aquell partit que es fa dir federat del PSOE però només és un partit sotmès a l'amo de Madrid. Quina pena!

Almansa

2007-04-25T09:19:00.000+02:00

Avui fa 300 anys que va començar la desfeta catalana davant dels borbons. El punt final de la desfeta va ser la derrota a Barcelona al 1714.
Avui, 300 anys després, hem d'aprofitar aquesta data per dir prou! I començar a treballar perquè en set anys aconseguim alliberar-nos d'un estat que ens oprimeix i ens odia. Fins que no siguem un estat no serem res.

quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança

Actualitat

2007-04-20T14:09:00.000+02:00

Avui he vist que hi ha futbolistes que es comprometen, que van més enllà dels tòpics. Fins ara l'únic que s'havia mullat era l'Oleguer que va rebre per tot arreu i fins i tot el seu president li va tocar la cresta. Des d'Holanda en Gabri es destapa amb unes declaracions sorprenents sobre Catalunya. Sorprenents perquè les fa quan ha marxat i mai no les havia fet a Barcelona. I és clar ja han començat a matxacar-lo i més que ho faran! Doncs els jugadors de la Real i l'Athletic tampoc es queden curts i alguns d'ells signen un manifest perquè també es compti amb les víctimes de l'estat en el conflicte basc. Déu n'hi do! Suposo que el més bonic que els diran és terroristes o assassins, sinó que ho preguntin a l'Oleguer...
Deixant el futbol, ens trobem amb el "pacte" dels progres, l'acord entre PSOE-IU-ICV sobre la memòria històrica. Suposo que els comunistes ja els està bé no remoure gaire la història, no fos cas que encara acabessin rebent. Deixem-ho en un interruptus, un sí però no. Ara venen eleccions i s'ha d'anar en compte. Un cop més el demagoga espanyolista es desdiu de les seves promeses. I la marca blanca fa el que diu l'amo pensant també en ells mateixos. Què podem esperar d'un país que en plena democràcia havia de pagar amb monedes d'un dictador?

Més lectures

2007-04-19T11:51:00.000+02:00

S'acosta Sant Jordi i m'agrada badar per les llibreries, ara m'he fixat amb el darrer llibre de la Patricia Gabancho "El preu de ser catalans". És curiós veure quina visió de Catalunya té una argentina i més després de llegir l'entrevista a Tribuna Catalana. Una altra persona que diu les coses pel seu nom.

El jutge

2007-04-18T16:04:00.000+02:00

Ahir a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona, el vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, va presentar el llibre "Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia".
Algunes "perles":
"Sense estat Catalunya està abocada a la desaparició i la societat catalana a l'abolició"
"Si ho decidim per majoria no hi haurà força a Espanya que ho pugui impedir"

Un país normal?

2007-04-18T13:04:00.000+02:00

El psoe i el pp (duet fantàstic) tornen a fotre'ns un altre cop de puny a la boca i impossibiliten que el català sigui oficial a la Franja. Aquest atac (barroer i de sapastre, però colpidor) complementa l'imminent tancament de TV3 al País Valencià (País Valencià, senyor Rambla, em sent? ...He dit País Valencià ....suposo que ara em podriré a l'infern) per part del pp amb el tàcit benentès del psoe, i ajuda a marcar i clarificar un cop més la línia de pensament d'aquests vells amics de viatge (psoe i pp): "en España en español ....coño!" (que dirien ells).

Com veieu, legionarios de cristo, hermanos de la orden, i exmarxistes de falc i martell tornen a trobar-se. Per ells, la política social no marca la política nacional, totes les combinacions són possibles per posar Espanya davant de tot. Aquí, però, continuem gratant-nos el clatell pensant quina és la via teòricament compatible amb el sobiranisme, el liberalisme o el progressisme, i provant de decidir quina de les dues és l'autèntica representant del sobiranisme? Les dues ho són/ho poden ser. El problema és acceptar que aquest país només serà algun dia un país normal quan ens adonem que liberalisme i progressisme han de conviure, entendre's, barrejar-se i complementar-se, i que sense aquesta complementació mai no serem un país normal. Catalunya no serà normal com a resultat de ser un estat independent; serà independent quan sigui normal. Aquí rau la diferència entre els pocavergonyes dels nostres mestres colonials i els pobres indigenes d'aquest país nostre. Ella ja fa anys que ho van entendre. La no oficialitat del català a la Franja n'és una mostra clara i evident. Nosaltres encara no i per això som on som.

Quin neguit!

2007-04-17T17:26:00.000+02:00

Avui en Duran ha anat a esmorzar a la tele, i ha volgut quedar bé amb els amos:

"Hay que hablar claro, quienes sean independentistas que lo digan, pero los que no somos independentistas también debemos hablar claro"

I les banderes de l'altre dia??

"CiU se equivocará profundamente si no decide entrar en un futuro Gobierno. Unió no se quiere equivocar"

Ai, que no et faran ministre...

Quin personatge!

Neix un nou diari

2007-04-17T17:23:00.000+02:00

Ha nascut un nou diari digital: directe!cat A veure què ens porta de nou.

Avui parla d'un article al FT sobre Escòcia...

Trobeu les diferències

2007-04-12T12:26:00.000+02:00

Quina de les dues forografies és del web d'unió?
Per què s'amaguen les estelades?
Per què s'utilitza l'estelada amb l'estel roig?
S'han tornat marxistes?

Però en Duran no diu:
"Cal que diguem a Espanya que el nostre objectiu no és la independència, tot i la legitimitat de l'independentisme, i que no ens dol posar-nos el nom d'Espanya en boca pròpia".
"Una altra Espanya és possible. Políticament, socialment, econòmicament, és l'hora d'Espanya, però ha de ser-ho de tot Espanya, de Catalunya i de la resta".

Ai si en Carrasco veiés qui hi ha davant del seu partit!

colonització, estupidesa i la mare de totes les batalles.

2007-04-12T08:08:00.000+02:00

Si alguna cosa d'interès revela l'última atzagaiada de les ordes espanyoles, mitjançant el numeret de Telemadrid, és que Catalunya i la totalitat del territori de parla catalana estem colonitzats per idiotes. Així doncs que tenim dos problemes: l'un que estem colonitzats, i el segon que estem colonitzats per idiotes. 300 anys després del Decret de Nova Planta i encara no ens han convençut, ni conquerit del tot. I la veritat és que nosaltres els catalans no som un exemple de resistència activa, o passiva, o de cap mena. Només hem de fer un cop d'ull al panorama polític català per adonar-nos com som, o com són els nostres polítics i llurs partits "garants de les llibertats de la nostra nació" (vejam si sabeu qui la va dir, aquesta?). Parlant clar i català, ens les fumen per totes bandes i nosaltres encara riem, i ens barallem, i ens deprimim ..i no hi ha per menys, la veritat sigui dita.
Però tot i així, aquests mestres colonials 'nostres' encara han de fer programes a la tele, a la seva, la d'ells, per convèncer la seva gent que Catalunya i tot aquell que parli català som el mal encarnat. Som una tribu, com deia el senyor Molina (el del Jenete polaco). Ja no saben com fer-s'ho per rematar-nos... Entre el PP i el PSOE, i el Mundo i El País, i Telemadrid i el Banco de Santander, i la Cope i l'Opus Dei i los legionarios de cristo dels pebrots, i el Fari i quatre intel·lectuals de tercera ben pomposos i de pensament retardat i grotesc, incapaços de citar ningú que no sigui Cervantes, Unamuno i Ortega i Gaset (per cert, aquest últim era molt mal filòsof, creieu-me, però sobretot no ho digueu als mestres colonials que s'enfaden força), i encara no ens han mort (provincialitzat) del tot? Tan bona defensa hem muntat o és que són una colla d'incompetents? Són uns idiotes, uns horteres ridículs que fan riure i que han estat incapaços de seduir-nos durant 300 anys, o com a mínim d'oferir-nos quelcom agradable ...ni piruletes, tú!

De tota manera, ara ens trobem davant l'ofensiva final. Tots plegats s'han posat d'acord i ara volen lliurar-nos la mare de totes les batalles (ni Pelayo!). I això em porta a introduir el tercer problema que tenim: els nostres polítics i partits nacionals, incapaços de res. Ara no toca, encara no és el moment, no cal precipitar-se ...us sonen aquestes 3 frases fetes? És clar, d'aquells que encara ens parlen de la plurinacionalitat de l'estat i d'un nou encaix, i bla bla bla, ja no vull dir res més. Són més idiotes que els mestres colonials mateixos.
Lúltima defensa, doncs, l'haurem de muntar nosaltres, via xarxa, via associacionisme, plataformisme o el que sigui, però sense els tarats dels nostres politiquets de segona. Ens hi posem?

López Tena

2007-04-11T12:43:00.001+02:00

Ahir a la nit al dia, un dels membres del Consejo general del Poder Judicial anomenava les coses pel seu nom. No us perdeu l'entrevista a l'Alfons López Tena. Amb uns quants com ell tindríem un futur més clar...
Lectura obligatòria: 'Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia' (Dèria Editors-La Magrana)

Telemadrit

2007-04-11T12:36:00.001+02:00

Sense paraules

Ciudadanos de segunda

2007-04-10T16:10:00.000+02:00

Aleluya!!
He dit vàries vegades en aquest blog que la inclusió, normal, del mateix en un llistat de blogs sobiranistes, fa més senzilla la feina dels membres del CNI espanyol. Amb poc personal revisen diàriamente "qué se cuece en Cataluña", després amb poc esforç poden dissenyar estratègies de des-informació aprofitant els ressorts que tenen en cada moment. En aquests moments ténen una anti-catalana visceral camuflada com la Esperanza Aguirre Gil de Biedma al capdavant de una comunitat aclaparada pels periodistes incendiaris que no els deixen ni raonar. Tenen Telemadrid.

És així com la Esperanza Aguirre ja va dir fa uns mesos "que los dirigentes del PP en Catalunya estaban perseguidos cómo los judios en la Alemania nazi", va matitzar-ho, però no ho va desmentir. Ni tampoc va dir que era una exageració, ni molt menys que era mentida.
El que succeïa era exactament el contrari. I la Espe ho sap molt bé. Millor atacar al rival abans que ell t'ataqui a tu. A Madrid es persegueix de forma sistemàtica tot el que faci pudor de Català irredent. Només volen els Catalans o Valencians o Mallorquins o Vascos o Gallecs menjapolles, la resta seràn exterminats com els jueus. I si no al temps.

Ara, per fi, han agafat un concepte que no ens hem de deixar prendre. "Ciudadanos de Segunda" ha estat un panflet de los "Peones Negros" (els mateixos que durant anys van intentar fer un boicot als productes catalans i que el Carallot del Carod els va posar en safata) per intoxicar una societat cada dia més sotmesa al feixisme.
Fa llàstima sino fós perquè ens afectarà d'una manera molt forta i en un temps molt breu.

"Ciudadanos de segunda" vol establir la jerarquia inconscient que un espanyol quan vé a Catalunya vé a "casa seva" i per tant si li parlen en català "li parlen en una llengua estrangera", en canvi un català quan va a qualsevol punt de l'Espanya castellana, no va a "casa seva", va a casa els seus amos. Que quedi clar. La llengua comuna marca una jerarquia política. És això discriminació dins de l'estat que diu que "todos los ciudadanos españoles són iguales ante la ley"? Vol dir que els catalanoparlants sempre dependràn del que decideixi algú que s'ha educat amb els documentals de la Esperanza Aguirre Gil de Biedma?

A veure com s'ho menjen això els meus amics del CNI. O us passeu la vostra Constitució pel forro del collons o Espanya es torna un estat Federal o Plurinacional, o senzillament ens separem fiscalment a l'estil Navarrès. De una forma o de l'altra nosaltres guanyem, perque si estireu més el rollo de la "Constitución Española" casa común de todos los españoles, cada vegada més advocats No-nacionalistes se'n adonaràn que la llei és tramposa amb els catalans i que ELS AUTÈNTICS CIUTADANS DE SEGONA A ESPANYA SOM ELS CIUTADANS CATALANOPARLANTS D'ESPANYA. I llavor què? Deixareu que la gent marxid'aqui i que s'empadroni fora? Vosaltres dieu que estimeu Espanya?

Ara ja tinc la prova que ens llegiu. Ara ja sabeu que no us tinc cap mena de por ni de respecte. La lluita està en les idees i cada vegada dieu més mentides. A veure si teniu collons d'aparèixer pel blog.

Quant de temps més mantindreu la impostura?

Si tota Espanya entengués el Català us seria molt més fàcil aprendre l'Anglès, l'Italià, el Francès i el Portugués, imagineu quina quantitat de món se us obre amb poc esforç. Vosaltres de què teniu por? De quatre catalanets? Permeteu-me que me'n rigui de vosaltres. Voleu que tot el món parli castellà?

Visca Espanya i visca Catalunya lliures de desgraciats que les volen separar. Morin els espanyols mono-lingües. Els autèntics espanyols sóm nosaltres els espanyols multi-lingües en llengües hispàniques!!! I si hi ha un gallec que parla català, vasc i gallec a més del castellà llavors és el super-espanyol que voleu exterminar, cabrona de merda. Mentidera!! Castellana cazurra!!

Xupa't aquest concepte filla de Puta!! A veure quin documental s'inventen ara els teus esbirros de Telemadrid!!

España no está preparada para el futuro ni para el presente

2007-04-05T10:18:00.000+02:00

Breu però intensa entrevista a Xavier Sala i Martín, del mes de gener, a Davos.

Les reflexions penso son també vàlides per Catalunya. Cal gestionar els nostres diners, però també cal treballar molts altres terrenys: educació, cultura a l'esforç, R+D, innovació,...

Salut i vacances!

2007-04-04T00:17:00.000+02:00

Interessant.
López Tena aquest darrers dies aprofita perquè el seu llibre sigui un top per Sant Jordi, però també no te pels a la llengua. Des de la seva posició actua.

http://www.vilaweb.tv/?video=4818

I ara què?

2007-03-30T10:31:00.001+02:00

Després de l'esperpent viscut ahir al parlament ha quedat clar que els polítics no ens serveixen. Uns els envien de sabàtic, altres declaren un boicot, i els uns ataquen als altres i viceversa, com era d'esperar, amb poca autocrítica. El que ha quedat clar aquests dies és que ni uns ni els altres representen una part de la societat que creu que ja n'hi ha prou. I no som uns eixelabrats ni uns utòpics, som unes persones que ens adonem que ens estan esclafant. L'única solució és la independència, tal com proclamen economistes i juristes. Oblidem-nos dels polítics, que es podreixin en els seus escons!
I mentrestant pensem com mobilitzar-nos... tenim uns dies per pensar-hi

Avui és un dia trist

2007-03-29T15:12:00.000+02:00

Finalment els pitjors presagis s'han complert i els partits han estat damunt del país. Els uns acusaran als altes i viceversa. Però el que m'han demostrat els dos partits que s'anomenen nacionalistes o independentistes és que no estan a favor de Catalunya. Senyor Mas, senyor Carod, els dic adéu des de la més profunda tristor. Vostès i els seus partits m'han decebut i a partir d'avui ni un ni l'altre rebran el meu vot. Espero que la societat catalana reaccioni de la mateixa manera i els demostri que han de plegar, vostès no ens representen només representen uns partits que no ens serveixen per desenvolupar-nos com a país. Adéu!

I si no és broma?

2007-03-28T13:56:00.000+02:00

Discrepo amb l'opinió d'ahir d'en robin, sembla que la cosa no és una simple broma:

La Permanent Nacional d'Esquerra, reunida avui, ha acordat que el Grup Parlamentari d'Esquerra presenti dijous al Parlament de Catalunya la següent resolució: "El Parlament de Catalunya constata que: L'acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l'aprovació de l'Estatut vigent –que comporta la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l'advocat de l'Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d'acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d'aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d'exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d'un Estat propi en el si de la Unió Europea".
Barcelona, 27 de març de 2007

Si mirem els titulars de la premsa, els poders fàctics comencen a estar nerviosos, només falta que els catalans decideixin convocar un referèndum. Demà els nostres polítics no ens poden fallar i han de deixar de banda el partidisme. Ens han de demostrar què volen per Catalunya. Esperem a demà i veurem on se situa cadascú. Caldria recordar als ecosocialistesbonrotllistes que ells un dia varen votar a favor de l'autodeterminació en el Parlament, trairan demà aquella posició?

Ridícul, menyspreu

2007-03-27T08:30:00.000+02:00

El "coitus interruptus" del darrer episodi d'ERC, no només fa vergonya, sinó que comença a fer pena. Es tracta de l'enèssima falta de respecte dels polítics enveres els ciutadans i els seus sentiments. Es van fer enrere abans que CiU donés una resposta: es pot arribar a ser tan poc seriós?. L'editorial de Singular.com ho explica clarament. Lamentablement, hi estem d'acord.

CiU no ha declinat l’oferta. Tampoc no l’ha acceptada de ple i sense més, però no pot escudar-se ERC en una renúncia que no ha existit. La resposta dels nacionalistes a la seva oferta ha estat la de demanar més concreció, en primer lloc, i la d’emplaçar els republicans a explicitar un plantejament d’aquest tipus al proper ple del Parlament. No és que ara la pilota torni a estar a la teulada d’ERC, sinó que senzillament CiU vol estar segura dels moviments dels independentistes. És lògic que calgui comprovar si es tracta de pura tàctica, atesa la posició diguem-ne almenys incòmoda d’ERC en l’actual legislatura, i no s’hi val a entendre declinacions que no han existit. Només cal que els republicans concretin el mètode, les formes, el “tempo” i el calendari de la seva idea, per tal que CiU entengui que es tracta d’un plantejament seriós. Aquesta concreció pot efectuar-se entre totes dues formacions, si s’obre un període de diàleg. Dit d’una altra manera: si l’oferta és seriosa, ara mateix els líders d’una i altra banda deuen estar fent-se trucades de forma compulsiva. Si no és així, ens trobaríem davant d’una comèdia. Una de nova.