31 de gener 2008

rEVOLution!!

Ja tinc candidat. Ron Paul. Un Libertarian del partit republicà que parla per a que l'entengui tothom.

És apassionant tenir una mica de temps per navegar per internet i veure els diferents fòrums i debats sobre les propostes de cadascun dels candidats! Y també hi ha campanya bruta!
Allò és qualitat democràtica.
Aquí tenim els 400€ del Zapatero y la infecta política lerrouxista que promourà el PP sobre la llengua catalana per guanyar vots.



Si us agrada el rock us recomano http://www.pokerface.com/media/wax/video/control.htm per a que hi mediteu. Són radicalillos, però interessants, i la música mola.

Ara que sembla que m'he trastornat definitivament en la recerca del sant grial de l'independentisme català més liberal, cada día veig més clar que desbarrem amb la percepció que tenim de la paraula ESTAT, i que perseguim tant encegadament, pretenent, potser, aconseguir que aquest ESTAT CATALÀ sigui el més fort possible.
Jo vull que l'EC sigui el més fluix possible.

http://www.youtube.com/watch?v=IWfIhFhelm8&feature=related

Ep, si heu sentit la lletra de la cançó de POKER FACE no penseu que vull suicidar-me a l'estil Xirinacs, eh? Només estic passant una mala època.

CATALONIA IS STILL AN OPRESSED NATION.

30 de gener 2008

Les coses clares

Una breu entrada per informar-vos del llibre de Xavier Mir:
Vostè té un problema i aquest problema es diu PSC
Un recull d'articles sobre el partit amb més poder a Catalunya per reflexionar-hi una bona estona. S'acosten les eleccions i cal pensar què hem de fer.

21 de gener 2008

Educació. Diàleg obert amb el capità Haddock.

Benvolgut capità,
En primer lloc sento no haver contestat el teu comentari, quan tu vas respondre al meu. El temps no m'ho ha permès fins ara. De tota manera hi he pensat força. No cal que et digui que no ho tinc més clar que ara fa una setmana. Però potser el pensament és això, complexificar en comptes de eventualitzar, estereotipar i totes aquestes coses tan lletges. Però bé, al gra. Continuo sense estar d'acord en separar la quitxalla en aules diferents segons l'esglaó socio-econòmic que opupen i/o lingüístic. Entenc que a Catalunya aquests dos aspectes van en molts casos lligats l'un a l'altre. Però no en tots els casos. Hi ha treballadors (classe obrera) catalanoparlants i empresaris i/o professionals (classes benestants) castellanoparlants. D'aquest últim grup n'hi un fotimé. Alguns no tenen cap pega que els seus fills estudiïn en català, però molts d'altres sí. I aquesta última franja no és una minoria invisible. Son la Ñ, el PP, un bon gruix de la classe benstant barcelonina. Alguns tenen noms ben catalans. Però són així.
Separar-los per la opcíó social, doncs, vol dir doncs condemnar la gran majoria a no prosperar, no només econòmicament, sinó culturalment.
És clar, també els podríem separar per idioma. Els castellanoparlants a una escola, els cataloparlants a una altra. És una opció, sí. Però suïcida. Suïcida perquè d'aquí a vint anys (o molt abans) les escoles catalanes començaran a plegar per manca d'alumnes, i en molte zones els pocs reductes de cataloparlants hauran de matricular-se a escoles castellanoparlants perquè no tindran cap altra opció. Aquesta opció ja la va proposar la Esperanza Aguirre quan era ministra, i és per aquest motiu que la va proposar. Perquè sap molt bé que el català només pot resistir si no ens arraconem. Som menys, i això marca.
No tinc la solució. De vegades penso que el nostre país és un avió de paper al cor d'un huracà. No sabem on anirem a parar. És molt possible que al fons del mar. Però també pot ser que acabem surant per algun altre lloc. Ara per ara, per surar, només tenim una opció (en el terreny educatiu). No arraconar-nos. Necessitem lleis exigents que permitin a tots els nouvinguts (tan si volem com si no) integrar-se. Necessitem lleis que exigeixin a tothom un coneixement òptim del català. Qui no el parli bé s'autocondemna. Però l'oportunitat hem d'oferir-la. És molt possible que molts hi renunciïn, però n'hi haurà molts´que no hi renunciaran. No tots els néts d'immigrant de Santa Coloma han renunciat a parlar català. Molts són clarament bilingües i se senten plenament catalans.
Ara t'enganxo un enllaç que he trobat interessant. És un blog dedicat a Hayek i l'educació. No sé si estic d'acord amb tot el que s'hi diu, però l'he trobat interessant. Sé del cert que més d'un el trobareu interessant, encara que només sigui perquè us agrada llegir Hayek.

http://blocs.mesvilaweb.cat/hayek

18 de gener 2008

Jugar amb la llengua

Jugar amb la llengua
Catalunya comença a ser un problema greu per al PP (la seva insignificant bossa de votants esvaeix qualsevol possibilitat de majoria absoluta de Rajoy) i el PP comença a ser un problema greu per a Catalunya (la impresentable tergiversació de la situació lingüística del país amenaça > amb obrir un front etnicista pitjor que el lerrouxisme). El fitxatge de marginals com Francisco Caja certifica aquesta estratègia. En la mesura que la veritable diana d’aquesta tropa no és cap partit polític concret sinó la mateixa legitimitat decisòria de la Generalitat, hom troba a faltar una resposta institucional simètricament contundent. Per què callen el conseller Maragall i el president Montilla? Tanta por els fa defensar la llengua catalana?

El Calbot del Divendres
Fundació Catalunya Oberta

15 de gener 2008

L'amor entra en escena

En aquest blog hem parlat moltes vegades de l'amor, o més ben dit de la manca de tal, com a base per reclamar un tracte just per Catalunya.
No pot admetre's que qui controla la teva cartera, els teus diners, la teva capacitat per aplicar energia allà on tú creguis que és més convenient, no busqui el teu màxim desenvolupament. Hem perdut la confiança en l'administrador. D'aquesta constatació neix el Català emprenyat.

Sense cap ànim de recordar més enllà del 1992, o potser uns pocs anys abans, vull deixar clara la humiliació empresarial que ha significat per Catalunya, i per extensió (per fer feliços a molts catalans espanyolistes), per a una part considerable d'espanyols, el fet que 20 anys després de la construcció de l'AVE Madrid-Sevilla (recodeu que va patir una desviació de mig Bilió de les antigues pessetes sobre els pressupostos i no va passar absolutament res), Barcelona, aquella ciutat que va posar Espanya al mapa dels paísos moderns en aquella època, encara no tingui un tren d'ala velocitat que l'apropi a la frontera. De fet de vegades no té ni rodalies.
La consigna és clara i inamovible: Sempre hi haurà un castellà, o un representant de Castella, decidint quan ens hem de fer rics i fins a quin punt. I ho decideix la mateixa persona que de forma més o menys accentuada conviu i simpatitza, si es que no en pren part activa, amb els estúpids boicots a productes tradicionalment vinculats a la nostra terra. O potser hauría de dir la d'ells. Perquè el que està clar és que vivim de les miseries que ens volen donar. NO SOM LLIURES COM A POBLE.
I sembla que la forma mental anticipada desde fa tant de temps en aquest cau de bogeria va prenent cos gràcies a Déu.
La gent comença a raonar que no és possible que l'única regió rica fa 20 anys que es va empobrint de forma alarmant sigui Catalunya. Aquí no hi ha misteris insondables ni poden donar la culpa al Català ni a la immersió lingüística. Aquí hi ha autèntic mal govern. Amb mala baba i amb intenció de fotre. I no dir-ho ens fa igualment culpables. Crec que els convergents se'n adonen ara quant estúpids han estat durant el seu mandat de govern i quant estúpids van ser alhora de negociar el primer estatut.

Us porto un link que il.lustra subtilment que fins i tot les ments menys radicals estan canviant d'opinió.

http://paper.avui.cat/article/opinio/112123/obrir/melons.html

2 minuts de lectura entre línies. Sembla que s'acosta el nou règim, però encara queden moltes trampes internes per superar.

Salut, pau, i estimeu els altres com us estimeu a vosaltres mateixos.

14 de gener 2008

¿A qué huelen las nubes?


Els nicaragüencs cada dia estan pitjor... o han de tapar la pudor?
Oloreu-ho

13 de gener 2008

Per a relexionar 2

Hola, aquesta vegada us poso un post d'un dels blogs que acostumo a mirar. Pajamas Media.


Espero que us agradi i que us faci navegar una miqueta per bon periodisme internacional. Pel meu parer. És clar.



http://pajamasmedia.com/2008/01/who_says_60_million_americans.php


Deixeu comentaris si us plau.

09 de gener 2008

Desagraïts

Ja ho diu la dita que el món n'és ple. Resulta que ara es critica el sistema d'immersió i els del PP tornen a reclamar que els seus fills tenen el dret a rebre l'ensenyament en castellà. Mireu, talossos, si ara, a Catalunya, féssim dues línies educatives (com a Euskadi), amb qui creieu que els vostres fills compartirien aula? Vés que no estiguéssiu tot el dia escoltant bachata! Capsigranys, si no fos per la immersió, a Catalunya, avui, hi hauria un gueto de castellanoparlants amb un fracàs escolar que faria fredor! I no es diluiria com l'actual fracàs sinó que quedaria ben estigmatitzat! Que és diu cohesió social! Potser qui s'hauria de queixar són el catalanoparlants (ui, no, no! que s'ofendran!), potser sí que hauria d'haver dues línies d'ensenyament perquè en el fons qui més està perdent som nosaltres que hem de compartir aula amb els fills de pares que no tenen cap interès per la seva educació. Una mostra? Aneu a qualsevol escola pública.

05 de gener 2008

PER A REFLEXIONAR

Hi ha gent que ens preguntem com pot ser que els catalans resisitim tot el que resistim tenint els polítics i els periodistes que tenim.
Entre tots ells, n'hi ha un que s'alça com un far en la tempesta. Infalible, mètric, implacable y perquè no, també perillós ja que no té altre amo que la veritat reflexionada.

No entenc com un periodista de la talla d'Alfons Quintà no té més espai a la premsa catalana.



"Hi ha posicions ideològiques extremadament costoses en els terrenys polític, econòmic i social. N'és un cas la llei d'habitatge que Iniciativa ha fet assumir a tot el tripartit. Ens arriba després de la monstruositat dita memòria històrica.
Ambdues mesures són d'una puresa marxista-leninista monumental. Una afecta el dret a la propietat, base de l'economia de mercat. L'altra manipula el passat per controlar el present.
Ambdues lleis seran un desastre en la mesura que no crearan res de bo. Però, ai las, ja són un èxit per al comunisme, perquè els mostra que la societat catalana està tan malmesa i intel·lectualment desvalguda que les pitjors barbaritats poden ser imposades sense causar el grau de reacció que hi hauria en qualsevol país europeu.
Respecte a ambdues operacions, la pitjor gentalla extremista ha pogut dir de tot amb una extrema impunitat. Cap reacció col·lectiva d'historiadors respecte a la usurpació política de les complexes i contradictòries realitats històriques. Tampoc hi ha hagut una reacció social d'alçada contra la insolència de la llei d'habitatge.
A Catalunya s'entén la discreció del PP. Sap que la seva política genèrica respecte a Catalunya li treu credibilitat. La modèstia de la reacció de CDC és menys comprensible. Davant l'ofensiva d'un comunisme cavernícola no es pot admetre que els socis de CDC en les eleccions europees (Partit Socialista de Mallorca i Bloc Nacionalista Valencià) hagin assolit un pacte amb IU per a les eleccions municipals. CDC pot no estar present fora del Principat. De fet, hi està poc i malament. Però no pot menysprear, en tot i per a tot, les dues operacions exposades."