Benvolgut capità,
En primer lloc sento no haver contestat el teu comentari, quan tu vas respondre al meu. El temps no m'ho ha permès fins ara. De tota manera hi he pensat força. No cal que et digui que no ho tinc més clar que ara fa una setmana. Però potser el pensament és això, complexificar en comptes de eventualitzar, estereotipar i totes aquestes coses tan lletges. Però bé, al gra. Continuo sense estar d'acord en separar la quitxalla en aules diferents segons l'esglaó socio-econòmic que opupen i/o lingüístic. Entenc que a Catalunya aquests dos aspectes van en molts casos lligats l'un a l'altre. Però no en tots els casos. Hi ha treballadors (classe obrera) catalanoparlants i empresaris i/o professionals (classes benestants) castellanoparlants. D'aquest últim grup n'hi un fotimé. Alguns no tenen cap pega que els seus fills estudiïn en català, però molts d'altres sí. I aquesta última franja no és una minoria invisible. Son la Ñ, el PP, un bon gruix de la classe benstant barcelonina. Alguns tenen noms ben catalans. Però són així.
Separar-los per la opcíó social, doncs, vol dir doncs condemnar la gran majoria a no prosperar, no només econòmicament, sinó culturalment.
És clar, també els podríem separar per idioma. Els castellanoparlants a una escola, els cataloparlants a una altra. És una opció, sí. Però suïcida. Suïcida perquè d'aquí a vint anys (o molt abans) les escoles catalanes començaran a plegar per manca d'alumnes, i en molte zones els pocs reductes de cataloparlants hauran de matricular-se a escoles castellanoparlants perquè no tindran cap altra opció. Aquesta opció ja la va proposar la Esperanza Aguirre quan era ministra, i és per aquest motiu que la va proposar. Perquè sap molt bé que el català només pot resistir si no ens arraconem. Som menys, i això marca.
No tinc la solució. De vegades penso que el nostre país és un avió de paper al cor d'un huracà. No sabem on anirem a parar. És molt possible que al fons del mar. Però també pot ser que acabem surant per algun altre lloc. Ara per ara, per surar, només tenim una opció (en el terreny educatiu). No arraconar-nos. Necessitem lleis exigents que permitin a tots els nouvinguts (tan si volem com si no) integrar-se. Necessitem lleis que exigeixin a tothom un coneixement òptim del català. Qui no el parli bé s'autocondemna. Però l'oportunitat hem d'oferir-la. És molt possible que molts hi renunciïn, però n'hi haurà molts´que no hi renunciaran. No tots els néts d'immigrant de Santa Coloma han renunciat a parlar català. Molts són clarament bilingües i se senten plenament catalans.
Ara t'enganxo un enllaç que he trobat interessant. És un blog dedicat a Hayek i l'educació. No sé si estic d'acord amb tot el que s'hi diu, però l'he trobat interessant. Sé del cert que més d'un el trobareu interessant, encara que només sigui perquè us agrada llegir Hayek.
http://blocs.mesvilaweb.cat/hayek