Això és TV3....

No hi ha prou espanyolisme? Encara en volen més? Quan fa que no veu TV3 aquest impresentable?
font: http://www.telenoticies.cat, a les 16:33 4-12-2007

per cert, cap referència a la notícia que els afecta...

A qui vol enganyar?

El senyor Ferran ens prèn per ximples o no veu la televisió que tant critica. Una televisió que mica en mica ha caigut en la mediocritat i que ara es defensa liderant uns nous models de mesurar audiències, on surt guanyadora. Curiós...
Però tornem a la seva, la televisió que va heredar el PSC després d'accedir al poder. Ells volien aplicar el model BTV, una televisió al servei del governant de torn de Barcelona. Una televisió per al PSC i els seus acòlits i on la discrepància et costa el càrrec, el programa i el que sigui. Aquest model s'ha anat aplicant a TV3, però es clar encara hi ha alguns de l'altre costat, alguns que discrepen. Encara no tenim una televisió estalinista, amb comissaris polítics, potser el model seria el de Veneçuela, potser caldria fer un programa com Alò Montilla? No vàrem tenir la nostra dosi la setmana passada amb l'entrevista al molt honorable?
Però siguem objectius. No era necessari fer una connexió en directe dissabte a la tarda quan milers de persones es manifestaven al carrer? No s'han fet connexions per a esdeveniments molt menys importants? Hi havia ordres? I què dir dels telenotícies, més espanyolitzats que mai, explicant-nos com s'entrena el Real Madrid, o quins són els problemes de Quintanilla de Onésimo. Hi ha una espanyolització latent amb la corrúa de convidats castellanoparlants passant pels programes d'entrevistes. I encara en volen més! O és una advertència al senyor Majó, antic ministre del PSOE? [Si han de canviar les coses, no té gaire sentit que ell hi segueixi, l'aprenent de Goebbels dixit] Potser el minutatge va ser excessiu? O potser s'havia pactat no dir que en Pasqual també està cabrejat i hi va anar? I en Sobrequés, i en Nadal si li haguessin deixat.
Per cert, el senyor Basses està a la llista negra [Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients] o el gran Mikimoto [els programes de viatges d'un popular presentador, que llisca sempre que pot la seva òptica independentista]
Jo pensava que els professionals tenien llibertat per treballar, però al carrer Nicaragua els volen tenir controlats, només volen els seus, que els riguin les gracietes i que quan calgui es pugui agafar el telèfon i ordenar el que s'hagi de fer. Més o menys quan hi ha la informació electoral, criteris partidistes, no d'informació.
Crec que és urgent una reacció per part dels afectats, un dia de vaga, un dia de no informació, una defensa del Col·legi de Periodistes,... Aquestes afirmacions no poden quedar així, com si no passés res. Ja no hi ha cap mena d'ètica entre els socialistes? Entenc que en Pasqual no pagui la quota i espero que molts l'imitin, a mi em faria vergonya tenir a aquest personatge com a dirigent del meu partit.
Llàstima és el sentiment que em produeix aquest senyor, bé potser hauria de dir aquest agitador, vàndal, impresentable...

La fi del PSC com a partit polític

Deixant de banda les anàlisi de la realitat 'política' del PSC-PSOE (en relació a si aquesta formació rebrà més o menys vots a les properes eleccions, a si hauria o no d'haver-se manifestat dissabte a Barcelona, a si representen una cosa o l'altra, etc.) la lectura dels diferents blogs dels seus militants, simpatitzants i editorials de diaris i altres mitjans de comunicació que els serveixen de mitjà d'expressió, m'adono que ens hem plantat davant un cadàver. L'enllaç a continuació no deixar gaire lloc al dubte:

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Trampa/bochorno/elpepuopi/20071203elpepiopi_1/Tes

El que més m'ha sobtat és el to emprat contra els partits i associacions que dissabte es van manifestar a Barcelona a favor del dret a decidir en matèria d'infraestructures en concret, així com en matèria d'autodeterminació administrativa en general. M'ha recordat als pitjors moments del discurs i la retòrica pseudopolítica del PP. He trobat insòlit l'insult i les desqüalificacions a tots aquells que van manifestar-se per motius polítics (a l'editorial d'El País no els ha tremolat la mà a l'hora d'acusar els polítics que es van manifestar de 'ridículs', 'oportunistes', etc, i els ciutadans d'imbècils incapaços d'adonar-se que els manipulen). M'ha sobtat el nivell del 'cabreig' (terme de força actualitat entre les files socialistes) de molts militants i polítics parlamentaris i membres del Govern de Catalunya davant la manifestació. També m'ha sorprès el grau de nerviosisme que s'esmuny entre les línes que escriuen. Però per damunt de tot, per damunt de la retòrica i el to, del verí que escupen l'editorial esmentada i els blogs que s'hi enllacen, m'ha espantat la manca d'arguments en llurs crítiques, la manca de reflexió en certa profunditat del que està succeïnt a Catalunya. Això és el que em desconcerta. No hi ha anàlisis, no hi ha cap mena de reflexió, no hi ha pensament.

Amagar el que va passar dissabte a Barcelona amb la mort d'un membre de la guàrdia Civil a Capbreton en mans d'un suposat membre d'ETA resumeix, per molt trist i condemnable que sigui el fet, aquest camí sense retorn que ha emprès el PSC. Un camí que s'allunya de la reflexió, la intel·ligència i la honestedat polítiques i que es refugia en el tacticisme de com no perdre més vots o de com guanyar-los. La maquinària del partit ha acabat amb el partit polític.

Si guanya el PS, perd Catalunya

Ho he dit moltes vegades i ho tornará a dir, els socialistes són pitjors que el PP. Molt bon rotllo, molta política social, d'esquerres, bla, bla, bla, però a l'hora de la veritat, molt espanyolisme davant de tot. Només cal veure la resposta a la manifestació de dissabte. Em fa vergonya i fàstic que aquests personatges dirigeixin el país! I a més que ens xuclin els recursos. Crec que els cal una bona clatellada, que caiguin d'una vegada del pedestal i que els acòlits que els sustenten en els òrgans de govern els abandonin per inútils. No estic proposant ni una moció ni un canvi de majories. Només que els deixin sols, a veure com governen, si poden i que mica en mica a les eleccions els deixem sols. Ja sé que tenen la paella pel mànec, reparteixen càrrecs, diners, subvencions,... però per dignitat diguem PROU!!

El circ del socialistes ja ha arribat:
Cap de pista, Miquel Iceta, el domador de feres sobiranistes, Joan Ferran, i el circ complet a la blogosfera. Lamentablement, l'escapista Jose no podrà assistir, ha anat a demanar perdó.